Viure sota l'estat d'emergència a França

L'estat d'emergència s'ha prorrogat cinc vegades 

En nom de la lluita 'antiterrorista', es vulneren certes llibertats i s'atorga un marge d’actuació molt més ampli als cossos policials. Recentment, el govern d’Hollande ha aprovat la cinquena pròrroga del règim d’excepció. 

La conseqüència més notòria ha estat el traspàs de competències de caràcter jurídic als cossos policials, dotant-los d'una major autonomia. 

S’han dut a terme més de 4.000 escorcolls administratius, unes 400 assignacions a residència i vint espais han estat tancats definitivament. 

DIRECTA 23/12/2016 

Joana Voisin (París) 

La matinada del 14 de novembre del 2015, un François Hollande totalment desamparat davant dels recents atacs a l'Estadi de França (Saint-Denis) i la sala Bataclan, anunciava l’adopció de dues mesures que havien de posar fi a les massacres que encara s’estaven produint a París: el tancament de les fronteres i l’adopció de l’estat d’emergència. Es donava per fet el caràcter temporal d’aquell situació, que havia de permetre facilitar la tasca de la policia en la cerca dels autors dels crims i poder prevenir futurs atacs. Però des d’aleshores, l’estat d’emergència s’ha prorrogat cinc vegades: la celebració d'esdeveniments esportius massius com el Campionat d’Europa de Futbol o el Tour de França i, més tard, l'atemptat del 14 de juliol a Niça han fet que el govern francès trobés reiterades justificacions per allargar-lo. L'última ampliació es va aprovar el passat dilluns 19 de desembre i va donar validesa a l'estat d'emergència fins el 15 de juliol del 2017, és a dir, vint mesos després dels atemptats del 2015.

El contingut de la Convenció Europea dels Drets Humans (CEDH), en referència als estats d’excepció, permet que es puguin derogar algunes garanties en matèria de drets humans, sobretot en termes de lliure circulació de persones o llibertat de premsa. El canvi més destacable en el cas de França ha estat el traspàs de competències de caire jurídic als cossos policials, dotant-los d'una major autonomia. D’aquesta manera, poden incidir en la llibertat de circulació de les persones i dels vehicles, prohibir trobades o clausurar determinats llocs. Els escorcolls administratius es poden efectuar per ordre de determinats comandaments policials, sense dependre del vist-i-plau d'un jutge. D’altra banda, els controls d'identitat i d'equipatges, i l'extracció de dades emmagatzemades a la memòria d'ordinadors o mòbils ja no necessiten de l'aval dels procuradors de justícia.

Coartar la protesta 

En conseqüència, l'activitat policial s'ha intensificat considerablement. Segons dades del Ministeri de l'Interior, des de la implementació de l'estat d'emergència, s'han dut a terme més de 4.000 escorcolls administratius, unes 400 assignacions a residència -prohibició d'abandonar el domicili en unes franges horàries- i vint espais han estat tancats definitivament. En principi, aquestes accions policials s'han dut a terme per prevenir i lluitar contra els atacs terroristes però, ben aviat, haurien donat peu a la criminalització de l'oposició política, assenyalen alguns juristes. "Per exemple, l'estat d'emergència permet prohibir el desplaçament d'una persona en un lloc determinat si és per destorbar l'ordre públic. El problema és que una manifestació té com a principal objectiu destorbar-lo, ja que es mostra obertament en contra d'una determinada política governamental. D'aquesta manera, l'estat d'emergència pot incidir en la vida de qualsevol persona que es mostri obertament crítica amb el Govern francès", explicava l'advocat Raphaël Kempf en una entrevista al canal France 24.

Dels casos més flagrants, destaca el de les 24 militants ecologistes que van ser assignades a residència del 26 de novembre al 12 de desembre de 2015, durant la Cimera pel clima de París. Les assignacions prohibien a les militants sortir de la seva ciutat de residència i les obligaven a quedar-se a casa seva de les vuit del vespre a les sis del matí i anar a comissaria tres vegades al dia. El Ministre de l’Interior va assumir la responsabilitat d'aquesta mesura: "hem assignat aquestes 24 persones perquè han tingut antecedents d'actes violents durant manifestacions anteriors i han mostrat no voler respectar els principis de l'estat d'emergència", unes declaracions que van ser desmentides per les militants. Més recentment, en el marc de les manifestacions en contra de la reforma laboral, la prefectura de policia de París va enviar desenes de prohibicions de manifestació individuals a persones vinculades a moviments d'esquerra.

És contra aquest tipus d'actuacions que els col·lectius Sortir de l’état d’urgence i Stop État d’urgence van organitzar una manifestació el passat 12 de març d’enguany en contra de la pròrroga de l’estat d’emergència. D'altra banda, la Lliga dels Drets Humans –organisme francès que vetlla des del 1898 per la salvaguarda dels drets humans– ha denunciat les irregularitats de l'estat d'emergència, tot qüestionant la seva eficàcia, en un manifest firmat per vint sindicats i més d'un centenar d'associacions: “des del 1986, s'apilen lleis donant més poders a les forces de seguretat, organitzant una justícia d'excepció i restringint les nostres llibertats sota el pretext de lluitar contra el terrorisme (...). Cal que l’Estat es pregunti seriosament què és el que ha fallat, què és el que no ha permès evitar esdeveniments tan tràgics. La resposta actual de les autoritats no és una garantia ni de seguretat ni del respecte de les nostres llibertats.”