Nord-est Llibertari: Trens de nit, trens de futur

dissabte, 3 de desembre del 2016

Trens de nit, trens de futur

Reunió a Cervera de la Marenda per intentar salvar el tren nocturn Portbou-Cervera-París.

Dimarts, a les 18:30h, a la sala polivalent de Cervera.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 03/12/2016

Cervera de la Marenda (Rosselló).-

Quasi tots els trens nocturns a l’hexàgon francès corren el risc de desaparèixer d’aquí poc temps. Així, el tren nocturn Porbou-Cervera-París corre el risc de desaparèixer a partir del 10 de desembre. El tren nocturn Strasbourg-Luxemburg ha estat “suspès” al·legant que així es salvaven els trens de nit. És l’hora d’actuar. Arreu de l’hexàgon francès hi ha mobilitzacions, també a Cervera de la Marenda (Rosselló). En aquest sentit,hi haurà una reunió el dimarts 6 de desembre, a les 18:30h, a la sala polivalent de la població.

A l’estació de Cervera hi haurà una concentració a la sortida del tren de les 19:45h.

Dimarts es prepararà una acció pel dissabte 10 de desembre, a les 8, a fi que aquest tren no sigui el darrer.

Per l’Associació d’usuaris del tren Perpinyà-Cervera-Portbou i el Col·lectiu ‘Oui au train de nuit’ els trens convencionals són un mitjà de transport ecològic i eficient i els nocturns són també eficients per viatges de llarga distància utilitzant les vies existents que hi ha disponibles per gran part de la gent, ja que s’hi pot dormir i arribar al destí durant el matí. De fet, es un viatge més rapit que en el TVG, doncs es dorm al tren i on es lleva quan s’arriba al destí sense haver de llevar-se de bon matí per agafar el TGV. També, denuncies els sabotatges de fet en el servei ferroviari que representen la manca d’inversions en la línia i la mala connexió ferroviària d’enllaç fronterer en el tren convencional Cervera-Portbou. Aquestes entitats consideren que altres transports, especialment en avió o per autopista, tenen uns costos ambientals que no es tenen en compte i el TGV costa una fortuna solament si comptem l’enorme cost de fer les seves vies. Es fa una crida a tothom de bona voluntat a moure’s per la salvaguarda dels trens nocturns.

[https://ouiautraindenuit.wordpress.com/]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...