Un
informe situa algunes comarques gironines de com una de les zones de
Catalunya que ha ocupat més superfície artificial en 25 anys.
Ho
atribueix, sobretot, a ampliacions de cultius de secà a l’Empordà.
 |
| La petjada deixa testimonis des del Paleolític fins a la revolució industrial i la civilització actual |
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 05/12/2016
Figueres (Alt Empordà).-
Paer de demarcació de
Girona és on hi ha comarques en que més creix l’impacte de la
civilització indusrial que transforma més el medi ambient en els darrers
25 anys. Així es desprèn d’un estudi elaborat per l’Observatori de la
Sostenibilitat, una entitat formada per professionals de diferents camps
(sociologia, ecologia, enginyeria, etc.) que té per objectiu compartir
informació sobre gestió sostenible a l’Estat espanyol.
En
el seu últim informe, l’Observatori remarca que el Principat de
Catalunya és una de les zones que s’ha «antropitzat» menys entre el 1987
i el 2011. És a dir, un dels indrets on la petjada humana --entesa com
la transformació del medi per satisfer les necessitats de l’actual
civilització-- ha estat relativament petita en comparació amb altres
llocs de l’Estat. Només l´11,8% del territori català hauria patit
aquesta «artificialització» del terreny. Però si posem la lupa al mapa,
l’Observatori destaca la demarcació de Girona com una de les regions,
juntament amb la zona sud de la conca del riu Segre, on la petjada de la
civilització industrial ha estat major. Aquest concepte, conegut com a
«antropització», no només inclou el creixement urbà i altres
urbanitzacions del terreny, sinó que inclou tot allò que porti una
signatura humana i que canviï el terreny original. De fet, tant a la
demarcació de Girona com la de Lleida, aquesta «antropització» s’ha
menjat grans extensions de terreny no a causa de la construcció
d’edificis, sinó per l’expansió industrial de l’agricultura.
Segons
el document, «a Girona s’han produït importants ampliacions de cultius
de secà a l’Empordà». Cultius com els garrofers o els de civada són
majoritaris a Girona, i en farratges la producció també és important.
L’«antropització»
no ha aparegut sola, però. Com a contrapartida, a causa dels canvis
propis de la civilització industrial a la demarcació de Girona també
s’han «naturalitzat» molts espais, és a dir, que la natura ha recuperat
un territori prèviament ocupat per l’home. Grans zones als extrems de
les Gavarres, al Cap de Creus i terrenys puntuals repartits per tota la
demarcació gironina tornen a ser avui espais naturals. L’Observatori ho
atribueix paradoxalment a l’abandó de l’activitat agrària en aquests
indrets i a la creixent protecció per part de les administracions.
L’informe conclou que «un territori ben gestionat és un actiu econòmic
de primer ordre. La correcta gestió del procés d'urbanització permet
reduir els costos de la mobilitat per a persones i empreses, contenir
els preus del sòl i l'habitatge i moderar les càrregues de la prestació
de serveis».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada