Durant la Retirada de 1939 creuà el Pirineu i fou internat al camp de concentració d'Argelers de la Marenda
Ponciano
Alonso Alonso:
El 14 de desembre de 1973 mor a Bordeus (Gironda, Nova
Aquitània, Occitània) l'escriptor, pedagog i propagandista anarquista i
anarcosindicalista Ponciano Alonso Alonso --també citat com Ponciano
Alonso Sanmartín--, més conegut com Mingo. Desconeixem la data i el lloc
del seu naixement.
Treballà
com a cobrador de tramvies i milità en la Secció de Tramvies del
Sindicat Únic del Ram del Transport de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) de Barcelona. En 1918 participà en la Campanya Nacional de
Propaganda per informar sobre els acords del I Congrés de la
Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) celebrat el juny
d'aquell any a Barcelona (Congrés de Sants) i recorregué Cartagena i
Múrcia amb Francisco Tortosa, Cano, Caballero i Quesada.
El
15 de febrer de 1932, durant la vaga general organitzada per la
CNT-AIT, va ser detingut amb altres companys del Sindicat del Transport
(Ferran Ciscar Tomé i Antoni Juan Bauzà) acusat de «coaccions als
tramviaris» i engarjolat.
El
març de 1932, des de la presó, subscriví un manifest contra Ángel
Pestaña i la seva estratègia. En aquesta època col·laborà en Tierra y
Libertad i Solidaridad Obrera. Entre 1932 i 1933 fou secretari del
Sindicat del Transport confederal.
El
20 d'octubre de 1936 va ser elegit conseller, amb altres vuit companys
de la CNT-AIT --Manuel Muñoz Díaz, Vicente Pérez (Combina), Jaume Aragó
García, Jaume R. Magrinyà, Joan Puig Elías, Magín Cabruja Martra,
Alejandro G. Gilabert i Vicente Barrientos Cirach--, del Consell
Municipal de Barcelona. El 24 d'octubre de 1936 dissertà sobre el procés
col·lectivitzador, el 4 de novembre sobre la guerra i la revolució i el
13 de novembre sobre avantguarda i reraguarda en tres programes
radiofònics d'«ECN 1 Ràdio CNT-FAI» de Barcelona. Entre 1937 i 1938
ocupà la Secretaria de la Federació Regional del Transport de Catalunya
de la CNT-AIT. El novembre de 1937 va ser comissionat, amb Vicente Pérez
(Combina), per als Serveis Públics i Circulació del Comitè Municipal
Permanent de Barcelona. Col·laborà en La Noche, periòdic dirigit per
Jaume Balius Mir, i en El Amigo del Pueblo. El juliol de 1937 assistí
com a delegat del grup anarquista «Los Anónimos» al Ple Regional de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI), on s'arrenglerà amb els més
radicals. L'abril de 1938 va ser elegit conseller delegat del districte
novè de Barcelona del Comitè Municipal Permanent de Barcelona en
substitució de Joan Puig Elías, que havia estat nomenat subsecretari del
Ministeri d'Instrucció Pública. El 15 de maig de 1938, a l'Ateneu
Barcelonès, impartí la conferència El transporte y la guerra,
organitzada per l'Ateneu Professional de Periodistes i que posteriorment
va ser publicada amb pròleg d'I. de la Fuente. El 22 de juny de 1938
assistí, amb altres autoritats municipals, a l'homenatge a la memòria de
Francesc Pi i Margall que se celebrà a Barcelona. El 18 de novembre
d'aquell any visità, amb altres consellers municipals confederals,
l'«Exposició a la memòria de Durruti» muntada al Casal de la Cultura
barceloní.
Durant
la Retirada de 1939 creuà el Pirineu i fou internat al camp de
concentració d'Argelers de la Marenda (Rosselló). Més tard s'establí a
Bordeus on, amb Vicent Llansola Renau, Pablo Benaiges i Francisco Pérez,
desenvolupà una important tasca en la CNT-AIT a l’exili d'aquesta
ciutat, ocupant càrrecs de responsabilitat, com ara conserge de la seu i
secretari de fet de la Federació Local.
El
setembre de 1943 havia estat nomenat tresorer del primer Subcomitè
Nacional de la CNT establert a Bordeus. Assistí com a delegat als
congressos confederals de Tolosa de Llenguadoc (1948) i Llemotges
(1961).
Durant
els anys quaranta milità en el reconstituït grup anarquista «Los
Anónimos» (González, Bayón, etc.). En 1965, amb Ramos, fou delegat per
Bordeus al Congrés de Montpeller. Durant els anys posteriors fou
secretari de la Unió Departamental de la CNT amb seu a Bordeus.
Gran
propagandista, especialment amb conferències --Bordeus (1970), Portet
(1972), etc.--, també destacà com a pedagog, mantenint una escola a
Bordeus durant 15 anys.
Col·laborà
en diferents periòdics llibertaris d'Espanya, França i Mèxic, com ara
Boletín Interno CIR, CNT, Le Combat Syndicaliste, Espoir, Solidaridad
Obrera, Tierra y Libertad, etc.
Fou
un dels col·laboradors més destacats del projecte d'història de la CNT.
Deixà nombroses obres de teatre inèdites (La duda, Más allá de las
fronteres, Santa mujer, etc.), però algunes les estrenà a Barcelona i
França. És autor de novel·letes publicades en edicions populars («La
Novela Ideal»), com ara Avelina (1930), Yo soy su hijo (1932), Ramillete
de flores (1934), Rosalía (1936), Una vida de mujer (1937); i algunes
de les seves conferències es van publicar, com La sociedad y el
anarquismo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada