El
juliol de 1936 formà part del primer grup d'anarquistes italians
(Camillo Berneri, Mario Girotti, Giuseppe Bifolchi, Vincenzo Perrone,
Ernesto Bonomini, Enzo Fantozzi, etc.) que des de Perpinyà passà la
frontera del Pirineu per lluitar contra l'aixecament franquista.
Va morir el 28 d'agost de 1936 d'un tret al cap la batalla de Monte Pelado, al front d'Aragó.
Michele Centrone:
El 30
de desembre de 1879 neix a Castellana di Bari (actual Castellana Grotte,
Bari, Pulla) el propagandista anarquista, anarcosindicalista
revolucionari i lluitador antifeixista Michele Centrone. Els seus pares
es deien Antonio Centrone i Rossa Baccarelli.
Fuster
de professió, quan encara era adolescent s'establí a Milà (Llombardia) i
cap al 1898 va ser perseguit per les seves activitats anarquistes.
En
1903 emigrà als Estats Units. A San Francisco (Califòrnia, EUA)
col·laborà en La Protesta Umana, dirigida per Enrico Travaglio, i en el
periòdic Cronaca Sovversiva, publicat per Luigi Galleani. De tendència
anarcoindividualista, fou membre del grup «Nihil» i gerent del seu òrgan
d'expressió Nihil, que es publicà a San Francisco nou números entre el 4
de gener i el 6 de setembre de 1909. Sindicalment, ocupà càrrecs en la
«Unió Llatina» de la United Brotherhood of Carpenters and Joiners of
America (UBCJA, Germanor Unida de Fusters i Ebenistes d'Amèrica) i el
gener de 1913 en va ser elegit secretari econòmic; també estava afiliat a
l'Industrial Workers of the World (IWW, Treballadors Industrials del
Món).
En
1916 va ser detingut, amb Luigi Parenti, per organitzar manifestacions a
favor de Carlo Tresca i altres militants llibertaris aleshores
empresonats.
El
29 de setembre de 1916 va ser novament detingut amb altres vuit
companys, entre ells Luigi Parenti i Louis Tori, quan intentaven parlar
en públic sobre la sentència condemnatòria en el cas de Warren Billings;
jutjats, van ser condemnats a penes entre 10 dies i tres mesos de presó
per «pertorbació de la pau».
Detingut
el 16 de maig de 1918 per «propagandista anarquista estranger», després
d'un temps reclòs a Angel Island (Califòrnia, EUA) i de gaudir de
llibertat sota fiança de 2.000 dòlars, passà a Mèxic sota el nom de
Francesco Paglia i retornà als EUA via Nova Orleans.
Novament
detingut, l'abril de 1920, juntament amb Giuseppe Ciancabilla i Luigi
Galleani, va ser expulsat dels EUA i deportat a Itàlia. Entre l'1 i el 4
de juliol de 1920 participà en el congrés constitutiu de la Unió
Anarquista Italiana (UAI) celebrat a Bolonya (Emília-Romanya).
Perseguit
a Itàlia, marxà cap al Canadà amb la intenció de passar clandestinament
als EUA. Detingut quan intentava creuar la frontera, va ser expulsat
cap a Europa i en 1924 s'instal·là a l’hexàgon francès, d'on fou
expulsat el desembre de 1928.
Després
passà a Bèlgica --a Lieja (Valònia) freqüentà Antonio Gamberi i Nicolas
Lazarevitx, entre altres exiliats--, a Suïssa i a Luxemburg, llocs on
es mostrà especialment actiu en el Comitè d'Ajuda per les Víctimes
Polítiques (CAPVP).
En
1936 vivia a París (Illa de França) i el juliol d'aquell any formà part
del primer grup d'anarquistes italians (Camillo Berneri, Mario Girotti,
Giuseppe Bifolchi, Vincenzo Perrone, Ernesto Bonomini, Enzo Fantozzi,
etc.) que des de Perpinyà (Rosselló, Catalunya Cispirinenca) passà al
Principat de Catalunya per lluitar contra l'aixecament franquista.
S'allistà com a milicià en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso »,
comandada per Carlo Roselli i Mario Angeloni, i partí cap al front
d'Aragó per combatre les tropes franquistes. Ben igual que altres
companys (Mario Angeloni, Fosco Falaschi, Vicenzo Perrone, etc.),
Michele Centrone va morir el 28 d'agost de 1936 d'un tret al cap la
batalla de Monte Pelado, al front d'Aragó, entre Osca i Almudébar (Foia
d’Osca, Aragó). Fou el primer dels italians a caure.
A
Castellana Grotte existeix un carrer Michele Centrone. En 2012 Mario
Gianfrate i Kenyon Zimmer publicaren l'assaig biogràfic Michele
Centrone. Tra vecchio e nuovo mondo. Anarchici pugliesi in difesa della
libertà spagnola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada