MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 24 de desembre de 1902 neix a Énguera l'anarquista i anarcosindicalista Frederic Marín Abad

El 13 de febrer de 1939, quan les tropes franquistes havien arribat a la frontera del Pirineu,  creuà el Pirineu per Puigcerdà i fou reclòs als camps de concentració de Setfonts i Vernet d’Arièja. 

Durant l'ocupació alemanya va ser detingut en dues ocasions en aconseguí fugir en ambdues ocasions, havent de viure en la clandestinitat. 

D'esquerra a dreta: Frederic Marín, Pere Costa i Francisco, Maria i Minerva Sàbat (Montpeller, 1946) 

Frederic Marín Abad:  

El 24 de desembre de 1902 neix a Énguera (Canal de Navarrés, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Frederic Marín Abad. Quan tenia 13 anys emigrà a Terrassa (Vallès Occidental).

Obrer teixidor de professió, en 1917 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). A partir del 15 d'agost de 1918 i durant 14 setmanes, participà en la vaga de les indústries tèxtils amb la finalitat d'obtenir la setmana de 54 hores. L'octubre de 1918, quan treballava a la fàbrica de teixits de «Paco Roig», es posà en vaga amb altres companys per lluitar contra el refús dels seus patrons a les seves reivindicacions. En aquesta època el seu company confederal i amic Serafí Sala va ser assassinat. També participa activament en la vaga general que es realitzà entre març i abril de 1919. Durant l'època del pistolerisme, va ser acusat sense motiu de portar armes a la fàbrica i es va veure obligat a romandre fora de Terrassa durant un any, primer a Barcelona i després a Sabadell (Vallès Occidental). El seu pare, Frederic Marín Vincent, també anarquista, es va negar a dir on era el seu fill i fou tancat dos mesos a la presó de Terrassa.

En 1927, any de la fundació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), fou un dels creadors de la Federació Local de Grups Anarquistes de Terrassa, afiliada a la citada federació.

Quan esclatà la revolució proletària a Terrassa, l'agost de 1936 formà part de la Comissió d'Estadística i Orientacions Econòmiques de la Federació Local de Sindicats d'Indústria de Terrassa de la CNT-AIT i participà, com a membre del Consell d'Empresa, en la col·lectivitat de la fàbrica «Barata Hermanos» on feia feina. A partir de juny de 1937 va ser regidor de Transports, Obres Públiques i Administració Local d'aquell consistori municipal. En 1938 també va ser adscrit a la Conselleria d'Economia de Terrassa. El març d'aquell any la Generalitat de Catalunya el nomenà vicepresident delegat del Consell d'Indústries Tèxtils i Annexes de la delegació de Terrassa amb la missió de coordinar i dirigir les col·lectivitzacions del sector fabril. El 8 d'octubre d'aquell 1938 va ser substituït en aquest càrrec per Gregori Andrei Companys i s'enrolà en la 119 Brigada Mixta del I Batalló de la I Companyia de la 26 Divisió, on va ser nomenat poc després comissari polític. Entre ofensiva i ofensiva impartia conferències als milicians.

El 13 de febrer de 1939, quan les tropes franquistes havien arribat a la frontera del Pirineu,  creuà el Pirineu per Puigcerdà (Baixa Cerdanya) i fou reclòs als camps de concentració de Setfonts (Tarn i Garona, Llenguadoc Migdia Pirineu, Occitània) i Vernet d’Arièja (Llenguadoc Migdia Pirineu, Occtània). Durant l'ocupació alemanya va ser detingut en dues ocasions en aconseguí fugir en ambdues ocasions, havent de viure en la clandestinitat.

Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista, el 17 de juny de 1945 participà en la fundació a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) de la Comissió de Relacions i Solidaritat de Terrassa i a partir de 1946 i durant quaranta anys formà par de la Comissió d'Ajuda. Establert a Houilles (Illa de França), fou secretari de la Federació Local de la CNT-AIT a l’Exili d'aquesta localitat durant trenta anys i també del Comitè Regional de la Zona Nord a finals dels anys cinquanta. També fou un membre força actiu de la FAI a l'Exili. A partir de 1966 fou membre de la Comissió Internacional de Relacions (CIR) i intervingué en la Comissió Preparatòria del Congrés organitzat per la Comissió de Relacions de la Internacional de Federacions Anarquistes (CRIFA) que se celebrà en 1968 a Carrara (Toscana). En 1976, després de la mort del dictador Francisco Franco, retornà per primer cop a Catalunya.

Frederic Marín Abad va morir el 21 de gener de 1994 a Sartrouville (Illa de França) --algunes fonts citen erròniament el 24 de gener a l'hospital d'Argenteuil (Illa de França)--. Durant tota la seva vida condemnà la participació de la CNT i la FAI en els governs republicans.