MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 10 de desembre de 1910 neix a Cullera la militant anarquista i anarcosindicalista Amèlia Jover Velasco

Empresonada durant el primer franquisme al convent de Santa Clara de València, però embarassada i a l'espera de judici va ser enviada a l'Hospital Provincial de València, on va romandre detinguda i sota vigilància. Nascuda la seva filla i recuperada, va poder fugir amb l'ajuda de cenetistes clandestins i va poder arribar a la Catalunya Nord, on va ser internada als camps d'Argelers de la Marenda i de Bram. 

Amèlia Jover Velasco: 

El 10 de desembre de 1910 neix a Cullera (Ribera Baixa, País Valencià) la militant anarquista i anarcosindicalista Amèlia Jover Velasco --a vegades apareix com Amàlia--. A la seva vila nata, de sòlida tradició llibertària, la major de tres germanes, va poder acudir a l'escola, cosa infreqüent per a una nena de la seva època [Verdugo Martí, Vicenta. «Amèliia Jover Velasco». Diccionari Biogràfic de Dones. Xarxa Vives d'Universitats].

Molt jove va entrar en contacte amb els grups de joves llibertaris i va començar a llegir propaganda anarquista, alhora que va començar a treballar en diversos feines. Amèlia va ser una jove molt activa a la qual li agradava especialment la natació, en uns anys en els quals no era freqüent que les dones sabessin nedar. També tocava el piano i era una bona estudianta, li hauria agradat poder estudiar per a llevadora, però les circumstàncies de la guerra l’hi ho van impedir.

Casada amb Joaquín Crespo, militar de la República, s’instal·là a València (l’Horta, País Valencià), a prop de la presó Model, va ajudar els companys detinguts per haver participat a la vaga de 1932. Després farà de mecanògrafa a l'Ajuntament de València i de cuinera a Viena Automàtic, i es va afiliar al Sindicat de Gastronomia de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT), on va constituir la secció de dones del sindicat valencià. Milità en un grup específic, de la FAI, de caire naturista. Després de tres anys de convivència, Amèlia es va divorciar del seu marit el 1933 i va tornar a contreure matrimoni en la població d'Albuixec (Horta Nord. País Valencià) amb Antonio Zaragoza, marí republicà. Membre de les Joventuts Llibertàries i d'un grup específic de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), quan va esclatar la guerra va ser elegida secretària de la Secció Politicosocial de les Joventuts Llibertàries i representant de les Joventuts Llibertàries en el Comitè Regional de la CNT-AIT de Llevant. Va publicar nombrosos articles en Senderos, butlletí del Comitè Regional de Llevant de les Joventuts Llibertàries. Així mateix va intervenir com a oradora en els mítings d'Afirmació Juvenil Anarquista, organitzats per la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries (FIJL). Igualment va pertànyer a la Secció de Defensa del Comitè Regional de Llevant.

Quan la victòria militar feixista, va ser detinguda al port d'Alacant (Alacantí, País Valencià), tancada al Cinema Ideal, convertit en centre d'internament de dones, i finalment traslladada a la presó d'Alacant. Més tard, fruit del desig franquista de concentrar els presos les preses, va ser transferida al convent de Santa Clara de València, altra presó de dones antifranquistes. Però embarassada i a l'espera de judici va ser enviada a l'Hospital Provincial de València, on va romandre detinguda i sota vigilància.

Nascuda la seva filla i recuperada, va poder fugir amb l'ajuda de cenetistes clandestins i va poder arribar a la Catalunya Nord, on va ser internada als camps d'Argelers de la Marenda (Rosselló) i de Bram (Aude, Migdia Pirineu, Llenguadoc, Occitània).

Després de nou mesos d’exili a l’hexàgon francès, en condicions molt difícils, va poder reunir-se amb el seu company refugiat a Tunísia, on tindrà dos fills més i romandrà 20 anys, treballant al camp i ensenyant la mainada sense escolaritzar.

En 1962 va tornar a Europa i s'establí a París (Illa de França), on farà feina a la firma Pierre Cardin i estudiarà de nit. Un dia a la setmana convidava la mainada del barri a berenar a casa  seva.

Sempre va mantenir contacte amb el Moviment Llibertari i va freqüentar el Centre d'Estudis Socials i Econòmics (CESE) i l'Agrupació Confederal parisenca.

Va viatjar en diverses ocasions a València i estigué en contacte des dels anys seixanta amb el comitè clandestí de la CNT. En els anys setanta assistia a les reunions clandestines de la CNT a València. També conegué la nova generació militant anarquista que passava per París i s’havia exiliat en el decurs del franquisme tardà, especialment joves llibertaris valencians i alguns de catalans, com ara l’escalenc Miquel-Dídac Piñero, que aleshores vivia a Montreuil (Sena Saint-Denis, Illa de França), en dinars de gent llibertària que es feien al carrer parisenc   de Clichy, on hi participaven membres de l’Equip Jovenívol Cenetista.

En els seus últims anys de vida va col·laborar amb la Fundació Salvador Seguí de València i va assistir a diversos actes d’homenatge al Moviment Llibertari. El 9 de març de 1995 va participar en l'acte commemoratiu dedicat a Enric Marco Nadal i l'any següent va participar en Madrid en la trobada «Libertarias», sobre el paper de la dona en la Revolució social i la Guerra Civil, i en els actes del centenari del naixement de Buenaventura Durruti a Barcelona i València. Amèlia Jover Velasco va morir el 12 de setembre de 1997 a París.  

Bibliografia:

Anarcoefemèrides 10 de desembre [www.estelnegre.org].

Maestre i Marín, Rafael (2003). En: V Jornades d'Estudis de Cullera. Cullera: Ajuntament de Cullera, pàg. 11-23.

Sanfeliu, Luz (2008). «Mujeres y cultura libertaria. Respuestas sociales de ‘Mujeres Libres’ durante la Guerra Civil española». En: Aznar Soler, Manuel; Barona, Josep Lluís; Navaro Navarro, Javier (eds.) València, capital cultural de la República (1936-1937). Congrés Internacional. València: Publicacions de la Universitat de València-Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, pàg. 609-632.