 |
| Suport als treballadors citades a declarar al Jutjat número 4 de Vic |
Treballaven
en una de les anomenades 'falses cooperatives' i les acusen d'haver
paralitzat tota la cadena de producció de l'escorxador el passat mes de
febrer. L'empresa els demana una indemnització de 71.646,34 euros
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 23/12/2016
Vic (Osona).-
Llegim a DIRECTA que avui
dijous, al matí, estaven citats a declarar al jutjat número 4 de Vic
quatre ex treballadors de Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga. De
fet, formalment són ex treballadors de Trabajadores Asociados de la
Industria Cárnica (TAIC), una de les anomenades falses cooperatives que
treballen a Le Porc Gourmet. Els acusen d’un delicte de coaccions i
danys com a instigadors d’una aturada de cinc hores a l’escorxador, el
14 de febrer passat, per protestar per l’incompliment de TAIC respecte
els diners que els havien de pagar per la feina feta. Le Porc Gourmet
només ha denunciat aquestes quatre persones, tot i que des de la
plataforma Càrnies en Lluita asseguren que la protesta va ser més
generalitzada i es tracta de quatre "caps de turc" amb l’objectiu de fer
agafar por a la resta de treballadors de l’escorxador.
Le
Porc Gourmet demana als quatre ex treballadors de TAIC una
indemnització de 71.646,34 euros. És la xifra que els surt de sumar el
presumpte perjudici econòmic que els va provocar l’aturada de la cadena
de producció a l’escorxador de Santa Eugènia durant aquelles cinc hores.
Bona part d’aquests diners surten de les reclamacions que ha fet a Le
Porc Gourmet l’empresa que els va subministrar la majoria dels porcs que
s’havien de matar durant aquelles cinc hores, Rivasam Intercontinental
SA, amb seu a Zuera, a la província de Saragossa. Aquesta empresa els va
reclamar, i Le Porc Gourmet els ho va pagar, 48.602,31 euros. També va
reclamar, però, Aralogic SL, l’empresa de transport que va portar els
porcs, gairebé tots procedents de l’Aragó, a l’escorxador de Santa
Eugènia. Aralogic va reclamar, i li ho van pagar, 2.709,87 euros.
La
resta de diners fins arribar als 71.646,34 euros que ara Le Porc
Gourmet pretén que li paguin els quatre extreballadors surten de la
presumpta pèrdua del mateix escorxador, entre altres amb la venda de
budells i altres subproductes del porc com el greix i les vísceres. En
concret, els budells se’ls venen a l’empresa Productos Porcinos
Secundarios (PPS), i la resta de subproductes, a Proteínas y Derivados
(PyD). La documentació aportada al jutjat especifica amb pèls i senyals
tot el benefici que tant Le Porc Gourmet com PPS i PyD obtenen de la
comercialització d’aquests subproductes porcins.
Del mateix grup empresarial que Le Porc Gourmet
Es
dóna la curiositat, però, que tant Rivasam Intercontinental, els que
porten els porcs a l’escorxador de Santa Eugènia, com Aralogic,
l’empresa de transports; com Productos Porcinos Secundarios, que
comercialitzen els budells i les vísceres, com Proteínas y Derivados,
que ho fan amb la resta de subproductes, com el greix, tenen la mateixa
adreça: Campillo Park, 15, de Zuera, una localitat a una trentena de
quilòmetres de Saragossa. Totes quatre empreses, a més, pertanyen al
Grupo Jorge, un gegant del sector agroalimentari aragonès que, a la seva
vegada, també és el propietari de l’escorxador Le Porc Gourmet, a Santa
Eugènia de Berga. Jorge Samper Rivas, l’actual capitost d’aquest grup
empresarial, a part de presidir el Grupo Jorge, consta com a
administrador únic a Le Porc Gourmet SA, a Rivasam Intercontinental SA, a
Productos Porcinos Secundarios SA i a Proteínas y Derivados SL. A
Aralogic SA, l'administrador únic és Luis Mariano Aznar Aguilar, però
Jorge Samper, junt amb el seu germà Sergio hi apareixen com a apoderats.
Sigui
com sigui, totes les empreses que van reclamar a Le Porc Gourmet algun
diner pels porcs que es van deixar de matar aquelles cinc hores del 14
de febrer, i de les quals s'ha aportat abundant documentació al jutjat,
són totes elles del Grupo Jorge, comandat per Jorge Samper, que és el
mateix que en nom de Le Porc Gourmet en data 21 de març de 2016
designava, davant el notari de Saragossa Juan Antonio Yuste González de
Rueda, dos procuradors de Vic perquè els representessin en la denúncia
contra els quatre ex treballadors.
TAIC, una de les cooperatives assenyalades de ser “falses cooperatives”
En
la denúncia es fa constar que van ser els quatre treballadors que estan
citats aquest dijous a declarar davant el jutjat de Vic els que van
coaccionar la resta de plantilla perquè s’aturés la producció a
l’escorxador. Ho van fer, diu la denúncia, al crit de "la cooperativa
ens roba el nostre diner". Es referien a TAIC, la cooperativa de treball
associat que subministra bona part del personal de matança a
l’escorxador de Santa Eugènia de Berga. De fet, segons consta també en
la documentació aportada a la causa judicial, TAIC -que té la seu
oficial a la ronda de Ponent de Terrassa- també va ser requerida fins a
dues vegades via burofax perquè pagués els 71.646,34 euros.
TAIC
ni tan sols va respondre els dos burofax. Ara, però, es presenta al
jutjat de la mà de Le Porc Gourmet, ja que a part del gerent de
l’escorxador, Francisco Ruiz de Castroviejo, la resta de testimonis a
qui els denunciants criden a declarar són personal de TAIC. En concret,
el que n’era el cap d’equip aquell 14 de febrer, Ramón Rodríguez
Ramírez, que a la seva vegada és el vicepresident de la cooperativa, i
el responsable de zona neta, el de zona bruta, la de bàscula, i un
treballador cooperativista sense responsabilitat concreta. Sigui com
sigui, TAIC també consta com a denunciat perquè respongui com a
responsable civil subsidiari dels diners que no puguin pagar els quatre
ex treballadors en cas de ser condemnats.
Segons
ha explicat la representació jurídica de dos dels quatre ex
treballadors, tots quatre van ser acomiadats arran dels fets del 14 de
febrer sense que, en tant que treballadors autònoms de la cooperativa,
tinguessin dret d’atur. Un dels treballadors fins i tot va arribar a un
pacte amb TAIC per rebre una indemnització, i un altre està pendent de
judici. Ara, però, es troben amb aquesta denúncia per la via penal com a
instigadors de l’aturada de protesta del 14 de febrer. Segons Càrnies
en Lluita, la plataforma de suport als treballadors de la indústria
càrnia sorgida arran del conflicte a Esfosa, la intenció de Jorge Samper
i el seu grup empresarial «no és altra que provocar el pànic entre els
companys dels quatre treballadors i assegurar-se que ningú mourà un
dit».
Segons
la mateixa representació jurídica, l’aturada no havia de durar les cinc
hores que, segons l’empresa, va durar, sinó que els treballadors es van
plantar davant el que ells consideraven un incompliment de TAIC en els
diners que se’ls havien de pagar. Sempre segons les mateixes fonts, van
demanar de parlar amb el responsable de la presumpta falsa cooperativa,
Ramón Rodríguez, que ara també està cridat a declarar com a testimoni al
jutjat, i aquest no va arribar fins a mig matí. En canvi, en la
denúncia hi consta que va ser Rodríguez qui els va advertir
infructuosament en més d’una ocasió perquè tornessin al seu lloc de
treball en la cadena de producció. En concret, un a la zona de
degollament, dos a la d’extracció de budells, i un a la bàscula. Punts
claus, segons els responsables de Le Porc Gourmet, en la cadena de
producció i que, sense la participació dels quatre denunciants, va haver
d’estar aturada fins a cinc hores. I els 1.903 porcs amb els quals no
es va poder completar la cadena es van haver de llençar, segons consta
també en la documentació aportada per l’empresa al jutjat.
Un grup amb escorxador prop de Saragossa
El
Grupo Jorge és propietari de dos escorxadors. Un a Zuera, a una
trentena de quilòmetres de Saragossa, on tenen la seu central, al número
52 de la cèntrica avinguda de l’Academia General Militar. L’altre, és
Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga, a 316 quilòmetres per l’AP2 i
l’Eix Transversal. I malgrat tenir aquell primer escorxador a Zuera, el
mateix municipi on Rivasam Intercontinental té el seu complex carni,
l’empresa aragonesa, segons consta en document firmat pel seu director
general, Eduard Sánchez, tenia previst portar a matar a Le Porc Gourmet,
i de fet alguns van arribar a l’escorxador de Santa Eugènia, porcs
procedents de granges d’Almonacid de la Cuba, Biota, Boquiñeni i
Villanueva de Gállego, totes elles poblacions de la província de
Saragossa; de Sena, treballaven en una de les anomenades “falses
cooperatives” i les acusen d'haver paralitzat tota la cadena de
producció de l'escorxador. L'empresa els demana una indemnització de
71.646,34 euros a Castejón de Monegros, de la d’Osca, i de Larraga, a
Navarra.
Un
fenomen que es repeteix cada dia a Le Porc Gourmet, on es maten fins a
8.000 animals diaris, molts d’ells procedents de granges o empreses del
mateix Grupo Jorge que, malgrat tenir escorxador i sala de desfer a
Zuera, prefereix dur-los a Santa Eugènia. En concret, Le Porc Gourmet té
una línia de producció amb capacitat per matar fins a 1.000 porcs cada
hora. Els frigorífics de l’escorxador tenen una capacitat per
emmagatzemar fins a 12.000 canals de porc i els corrals, per acollir
fins a 8.000 animals diaris. Són dades que el mes de juliol passat
encara estaven publicades a la pàgina web de l’escorxador,
[www.leporcgourmet.es]. Avui dia aquesta pàgina web ja no existeix i
està redireccionada a la del Grupo Jorge.
Les
dades que no s’han facilitat mai són les referents a la plantilla que
està treballant a Le Porc Gourmet, i fins a quin punt s’abusa, com
apunten des de Càrnies en Lluita, però també, però amb la boca més
petita, des de l’administració, del sistema de contractació de les
anomenades falses cooperatives. Es tracta d’empreses creades
expressament per oferir els seus serveis a escorxadors. Tal com
s’explica detalladament en la mateixa pàgina web de TAIC, a part de la
quota d’autònom a la Seguretat Social, els treballadors estan obligats a
pagar 50 euros mensuals pel "servei bàsic social mensual", un concepte
que no queda gaire clar, més enllà d’una quota que se li queda la
cooperativa als seus socis. Un socis que, com també es desprèn de la
pàgina web de TAIC, estan lluny de tenir els drets de participació en la
gestió de l’empresa que els reconeix la llei de cooperatives. Això sí,
els treballadors que tinguin 62 anys i en portin més de 10 a la
cooperativa tenen reconeguda una bonificació en aquests 50 euros. Una
bonificació, en concret, d’1 euro. TAIC treballa per a Le Porc Gourmet
des de novembre de 2011, segons consta en treballaven en una de les
anomenades 'falses cooperatives' i les acusen d'haver paralitzat tota la
cadena de producció de l'escorxador. L'empresa els demana una
indemnització de 71.646,34 euros contracte de prestació de serveis de la
cooperativa a l'escorxador osonenc aportat al jutjat número 4 de Vic.
Un contracte per a sis mesos renovable en períodes successius de sis
mesos més.
Jorge Samper, tercera generació d'una nissaga de porcaters aragonesos
Jorge
Samper Rivas és la tercera generació d’una nissaga d’empresaris del
sector agroalimentari aragonès. El seu avi, Tomás Samper Albalá, va
fundar-la fa més de 80 anys, i el va succeir el seu pare, Fernando
Samper Pinilla. Ara comparteix cadira al consell d’administració del
Grupo Jorge amb altres seus germans, Sergio Samper Rivas, que n’és el
conseller delegat; María Carmen Samper Rivas, que és la secretària, i
Olga Samper Rivas i Fernando Samper Rivas, que junt amb Manuel García
Borrego, són els tres consellers restants. Consten com a auditores del
Grupo Jorge les multinacionals Ernst & Young i Deloitte.
A
Empresia, pàgina web especialitzada en informació empresarial, Jorge
Samper Rivas hi consta com a administrador únic de 52 empreses. Moltes
d’elles del sector agroalimentari, en totes les seves vessants, des de
la granja fins a l’escorxador i l’elaboració de pernils i embotits,
passant per la comercialització d’altres subproductes del porc. També,
però, empreses del sector immobiliari i de les energies renovables.
Alguns noms ja són ben il·lustratius del sector en el qual fan negoci:
The Pink Pig SA, Fortune Pig SL o Cerdos del Jalón SA, però també
Aragonesa del Viento SL, Generación y Abastecimiento de Energía SL, o
Blue Ribbon Fashion & Design SL, Promoción Residencial Montemayor SL
o Consultora de Edificaciones Urbanas SL. Tot un entramat societari que
té el seu nucli dur en l’avinguda de l’Academia General Militar de
Saragossa, i que va posar el seu primer peu a l’escorxador de Santa
Eugènia de Berga a finals dels anys vuitanta, arran de la suspensió de
pagaments de l’aleshores Explasa, que havia arribat a ser l’escorxador
més important de l’Estat espanyol. Els ramaders que van quedar enganxats
en la suspensió de pagaments van acabar sent els propietaris de
l'empresa, i d’entre tots ells, després de diverses operacions
empresarials, amb la intervenció de l’administració inclosa, Jorge
Samper va ser qui finalment es va quedar l'escorxador.
Samper a Ramisa: acomiada els treballadors díscols "i a prendre pel cul"
Jorge
Samper també apareix en les converses gravades el mes d’agost passat al
dirigent d’Esfosa Josep Ramisa, quan aquest es queixava al comitè
d’aquest escorxador vigatà que també haguessin participat en l'acampada
de protesta davant Le Porc Groumet, i a les quals ha tingut accés la
Directa. Ramisa diu fins a dues vegades en la gravació que Jorge Samper
l’havia trucat per demanar-li explicacions i que ell li havia dit que la
situació se’ls havia "escapat de les mans". Segons Ramisa, Samper li va
recomanar que acomiadés tots els treballadors discos "i a prendre pel
cul". Càrnies en Lluita, la mateixa plataforma que va donar suport als
treballadors d’Esfosa en la vaga i posterior acampada al davant de
l’escorxador vigatà, té convocada per aquest dijous a les onze del matí
una concentració de suport als extreballadors citats a declarar per la
denúncia de Le Porc Gourmet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada