 |
| Joan Coma va comparèixer per anunciar la desobediència |
L'edil
vigatà de la CUP es trobava a la seu consistorial de la capital
d'Osona quan una dotació dels Mossos d'Esquadra l'ha detingut per
entregar-lo a la Guàrdia Civil.
S'han
convocat concentracions avui a les vuit del vespre davant dels
ajuntaments catalans
Un
ex policia franquista rere la detenció del regidor de Vic Joan Coma.
El
jutge de l'Audiència Nacional espanyola Ismael Moreno carrega a les
espatlles diversos casos polèmics. Després de ser policia, el
magistrat va arxivar el cas 'Naparra' i va ordenar presó preventiva
contra els titellaires de Madrid.
El
magistrat Moreno també investiga els municipis catalans que van
aprovar mocions de suport a la resolució independentista del 9-N al
Parlament de Catalunya.
DIRECTA
27/12/2016
Redacció/Gemma Garcia
El
regidor de Vic Joan Coma ha estat detingut a les onze del matí
davant de les dependències municipals. Una dotació de Mossos
d'Esquadra l'ha anat a buscar a les portes de l'Ajuntament osonenc,
amb una ordre de crida i cerca del jutjat central d'instrucció 2 de
l'Audiència Nacional espanyola. En el moment de la detenció Coma ha
tuitejat aquest missatge: "L'Estat espanyol em deté. Aprofitem
tot allò que ens uneix per plantar-li cara col·lectivament. Una
abraçada a tots, de tot cor. Amor etern". Un cotxe patrulla
sense logotipar se l'ha endut davant d'una desena de persones. Coma
ha aixecat el puny abans d'entrar a la part posterior del vehicle.
Fonts judicials consultades per la Directa han confirmat que una
patrulla de la policia catalana l'està traslladant fins a la macro
caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, on serà
traspassat a un vehicle de la Guàrdia Civil per continuar el viatge
fins a Madrid. És previst que demà a les deu del matí passi a
disposició judicial i presti declaració davant del jutge Ismael
Moreno, acusat d'un presumpte delicte de sedició. Cal recordar que
el procediment penal es va iniciar per una denúncia de l'ultradretà
Josep Anglada arran d'unes paraules de Coma pronunciades durant el
plenari de l'Ajuntament de Vic: "Desobediència, fa temps també
que en reclamem. Nosaltres sempre hem dit que per fer la truita
caldrà trencar els ous, i aquesta declaració significa un clar pas
endavant cap a la construcció de la república catalana".
S'han
convocat concentracions avui a les vuit del vespre davant dels
ajuntaments
Pocs
minuts després de la detenció el moviment 30/03 ha fet públic un
vídeo amb la veu de Joan Coma on explica que està sent traslladat a
Madrid i fa una crida a la mobilització. "Ara mateix m'estan
traslladant a Madrid contra la meva voluntat (...) Miro pels vidres i
veig a totes les entitats, col·lectius i persones que des del primer
moment ens heu acompanyat en aquest procés, gràcies per tota la
força d'aquests dies. Em feu sentit lliure i sense por, també ara
detingut...", són les primeres paraules d'un missatge que
finalitza amb una crida a la celebració del referèndum. S'han
convocat concentracions avui a les vuit del vespre davant dels
ajuntaments catalans.
Un
ex policia franquista rere la detenció del regidor de Vic Joan Coma
El
jutge de l'Audiència Nacional espanyola Ismael Moreno ha ordenat la
detenció del regidor de Vic Joan Coma Roura, investigat per un
presumpte delicte d'incitació a la sedició, per unes paraules en el
ple de l'Ajuntament en què es va aprovar una moció de suport a la
declaració de ruptura del Parlament del 9 de novembre de 2015. Des
de 1988, el magistrat més veterà del tribunal espanyol carrega a
les espatlles diversos casos polèmics, el més recent: haver
empresonat preventivament i sense fiança els dos titellaires acusats
d'enaltiment del terrorisme per representar l'obra Don Cristóbal y
la Bruja a Madrid. Abans de ser jutge, però, va ser inspector del
Cos Superior de Policia franquista que es va convertir en el Cos
Nacional de Policia --de 1974 a 1983--, anys durant els quals també
va aprofitar per llicenciar-se en Dret i així acabar a l'Audiència
Nacional espanyola.
Actualment,
el magistrat Moreno del jutjat central d'instrucció número 2 també
investiga els municipis catalans que van aprovar mocions de suport a
la resolució independentista del 9-N al Parlament de Catalunya. El
mes de març, alguns consistoris van començar a rebre requeriments
de l'Audiència Nacional espanyola i, a instàncies del Ministeri
Públic, Moreno va ordenar a la Guàrdia Civil, la Policia Nacional
espanyola i el Mossos d'Esquadra, un informe sobre l'Associació de
Municipis per la Independència (AMI), l'Associació Catalana de
Municipis (ACM) i l'Assemblea Nacional Catalana (ACN), que considera
“impulsores i promotores” de les mocions.
Rebobinant
enrere, però també en l'àmbit català, Moreno va decretar presó
provisional per l'independentista Carles Castellanos el 1988, acusat
de subministrar pólvora a Terra Lliure. Després de patir
l'aplicació de la llei antiterrorista i denunciar tortures,
Castellanos va ingressar a Alcalá-Meco fins el gener de 1989, però,
finalment, uns mesos després, va queda en llibertat sense càrrecs.
Més
recentment, el 2012, el jutge va rebutjar investigar el cas
Urdangarín des de l'Audiència Nacional espanyola en considerar que
ni la xifra ni els delictes afectaven el “desenvolupament de
l'economia nacional”.
En
l'àmbit internacional, el jutge va arxivar el cas dels vols
il·legals de la CIA que, suposadament, entre altres indrets, van fer
escala a l'aeroport de Mallorca. L'auto de 2014 argumenta que no va
ser possible rastrejar les vertaderes identitats dels agents
nord-americans que hi viatjaven, però a més, exculpa els alts
càrrecs espanyols d'Exterior, Defensa i Presidència acusats de
complicitat, encara que fins i tot un informe del Consell d'Europa va
titllar d'inversemblant que els governs desconegueren els vols.
El
cas Naparra
El
2004, Isamel Moreno va arxivar el procediment per la desaparició de
José Miguel Etxeberria, conegut com a cas Naparra. El jutge va
acatar l'informe de Fiscalia que en demanava l'arxiu, argumentant que
només es tractava d'una “suposada desaparició”. Ara, davant de
noves dades sobre el lloc on podrien trobar-se les restes, l'octubre
passat, l'advocat Iñigo Iruin va sol·licitar la reobertura del cas
a l'Audiència Nacional espanyola, i Moreno, el mateix jutge que el
va arxivar, s'ha vist obligat a reobrir-lo.
José
Miguel Etxeberria va desaparèixer el 1980 a Iparralde, quan només
tenia 22 anys. Suposadament, el Batallón Vasco Español
-organització d’extrema dreta lligada als aparells de l’Estat
espanyol- va reivindicar el seu segrest i la seva mort mitjançant
cinc trucades a diferents mitjans de comunicació. El 1999 es va
obrir un procediment, que el jutge Moreno va arxivar precisament quan
l'acusació particular havia sol·licitat la declaració de persones
clau en el terrorisme d'Estat com el general Saenz de Santamaría, el
comissari Manuel Ballesteros, el policia González Pacheco, àlies
Billy el Niño, el Secretari per a la Seguretat de l'Estat José Luís
Fernández Dopico o el mercenari del Batallón Vasco Español Gilber
Perret.
També
al País Basc, però fa un any, Moreno es va negar a tipificar de
terrorisme uns atacs contra plaques i recordatoris de la repressió
franquista, així com amenaces, per part de membres del grup
d'extrema dreta Falange y Tradición, a diferència del que havia fet
la jutge de Pamplona Mari Paz Benito. Finalment, va condemnar a dos
anys i un any i mig de presó tres dels acusats: José Ignacio
Irusta, Javier López Monreal i Borja Pérez Illera. La sentència
els reconeix com a autors dels fets, però rebutja titllar-los
d'atacs terroristes i, per tant, rebaixa la petició fiscal de set
anys i la de les acusacions particulars que eren d'entre deu i 48.
Així doncs, els condemnats van evitar la presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada