 |
| Centre d'internament grec per a estrangers on es troba Lola Gutiérrez |
Va ser detinguda per intentar ajudar un refugiat a arribar a Barcelona.
A
la comissaria de l’aeroport, el cap de Policia va emetre un ordre
d’última hora en el qual establia que la militant anarcosindicalista era
"un perill per la seguretat pública".
[Barcelona 06/12/2016]
 |
| Lola Gutiérrez |
La
treballadora de la Diputació de Barcelona i representant sindical de la
Confederació General del Treball (CGT) Lola Gutiérrez porta més de vuit
dies empresonada a Grècia i estarà privada de llibertat fins aque agafi
un vol de tornada a la capital catalana el matí del dijous 8 de
desembre. Fa més d’una setmana, el diumenge 28 de novembre la van
arrestar a l’aeroport d’Atenes per acompanyar una persona refugiada en
el seu intent d’arribar a Barcelona.
El
dimarts passat 2 de desembre, després d’un interrogatori judicial als
tribunals d’Atenes, la jutgessa que porta el cas va decretar la
llibertat amb càrrecs de la sindicalista catalana. En aquell moment,
sota sentència de les màximes autoritats judicials hel·lèniques,
Gutiérrez era oficialment lliure i tenia dret a tornar a casa.
Tanmateix,
a la comissaria de l’aeroport, on l’havien d’alliberar, el cap de
Policia va emetre un ordre d’última hora en el qual establia que la
militant anarcosindicalista era "un perill per la seguretat pública" de
l’Estat grec. Des d’aleshores, Lola Gutiérrez segueix entre reixes i
està sotmesa a un procés de deportació estrictament controlat per les
autoritats policials. Fins ara, el seu camí cap a l’alliberament s’ha
convertit en una agonia que no acabarà fins el matí del 8 de desembre.
La representant sindical de la CGT pateix el pes de tota la maquinària
repressiva de l’Estat, que se suma a la lentitud de la burocràcia grega
per resoldre la seva situació.
Concentració anarcosindicalista davant el consolat grec a Barcelona
Ahir
el matí, després de la concentració de la CGT davant del consolat grec
de Barcelona, els documents per accelerar la repatriació de Gutiérrez
van arribar a les seves mans. Avui mateix, el seu advocat, Panos
Papageorgiou, ha fet els últims tràmits per aconseguir un vol de retorn
per a Gutiérrez. La treballadora de la Diputació de Barcelona marxarà
d’Atenes d’aquí dos dies i s'espera que arribi el dijous a l’aeroport de
Barcelona - El Prat abans de les 11 del matí.
A
hores d’ara, segons l'advocat Panos Papageorgiou, el procés de
deportació de l’anarcosindicalista "és irreversible i ha arribat a la
seva última fase".
La
militant llibertària catalana, però, no ha pogut escollir lliurement el
seu bitllet de tornada. El viatge està sotmès a les condicions posades
per la Policia grega, que ha tingut la última paraula a l’hora d’aprovar
el permís pel vol de repatriació de Lola Gutiérrez.
A
hores d’ara, segons Panos Papageorgiou, el procés de deportació de
l’anarcosindicalista "és irreversible i ha arribat a la seva última
fase". Si no hi ha més entrebancs, el lletrat calcula que la
treballadora de la Diputació podrà volar cap a l’Estat espanyol el set
de desembre a la tarda o bé el dia vuit. No obstant, en opinió de
l’advocat, “és impossible que Lola sigui posada en llibertat abans
d’emprendre el viatge de tornada”. En aquesta situació, Gutiérrez
“estarà empresonada i sota vigilància policial fins que entri a dins de
l’avió que la porti de retorn a Barcelona. No podrà tornar pels seus
propis mitjans”, denuncia Papageorgiou.
D’altra
banda, un cop marxi del país, Gutiérrez també tindrà prohibida
l’entrada a Grècia per un període de tres anys. No obstant, com que
abandonarà l’Estat grec amb càrrecs, el més probable és que hagi de
tornar-hi per atendre la celebració del judici definitiu sobre el seu
cas.
Al
centre d’internament on es troba empresonada la companya Gutiérrez, per
arribar-hi, s'ha de recórrer la línia vermella del metro d’Atenes fins a
la darrera parada a Elliniko. Es tracta d’una zona a la perifèria de la
ciutat, on hi ha les instal·lacions de l’antic aeroport d’Atenes. Al
perímetre de les pistes aeroportuàries, també s’hi troben un conjunt
d’estadis que van ser la seu de diverses competicions esportives
celebrades durant els Jocs Olímpics de 2004. Fins fa poc, les
instal·lacions es trobaven en desús, però ara allotgen milers de
refugiats de procedència afganesa que suporten com poden el fred de
l’hivern. Actualment, la grandiloqüència de l’esperit olímpic grec es
desfà en el context d’una crisi que, a hores d’ara, perfora les vísceres
del país per totes bandes. L’àrea d’Elliniko, a les afores de la gran
ciutat, n’és un dels símptomes: allà s’hi relega els desterrats, els
oblidats de la terra.
A
la zona, el recinte on Gutiérrez està tancada és un centre
d’internament per a persones estrangeres. A la secció de dones, la
majoria es troba a l’espera de la deportació i moltes porten mesos
engarjolades. Per arribar-hi, s'ha de caminar per un carrer poc
transitat que acaba en un punt sense sortida. A prop, s’observen dues
torres de control de l’antic aeroport que encara funcionen. Emeten unes
pampallugues vermelles que il·luminen lleugerament el paisatge de manera
intermitent. Malgrat que sembli el no-res, és un senyal indicatiu del
fet que aquell indret encara hi ha vida.
Al
voltant de l’edifici que empresona l’activista catalana, l’únic rastre
de civilització que hi ha és un garatge d’autobusos públics i una
parcel·la d’aparcament per a camions de grans dimensions. Tanmateix,
l’indret també té un esperit celestial: gairebé a tocar del centre
d’internament hi ha una església ortodoxa. La punta més alta del temple
cristià està coronada per una creu lluminosa de tonalitats blavoses. Si
Déu és omnipotent i protegeix la humanitat, la seva gràcia divina no
traspassa els murs del centre d’internament: allà, cada dona que conviu
amb Gutiérrez pateix el seu propi viacrucis.
Per
accedir a la secció de dones del centre, es traspassa una mena de
gàbia, una entrada que està recoberta de barrots metàl·lics. En un
primer moment, dins de l’espai engarjolat, se sent una dona que xiscla
desesperadament. Des que la van detenir, l’han separat del seu fill de
quatre anys i del seu nadó de pocs mesos, al qual donava el pit. Després
d’una setmana, encara no sap com estan ni a on se’ls han endut. "Des
d’un principi, la falta d’informació és molt angoixant", explica Lola
Gutiérrez. Segons l’activista llibertària catalana, la incomunicació és
una de les moltes vulneracions que es comet contra les dones que estan
tancades. "Qualsevol persona que arriba al centre ha de tenir almenys el
dret a contactar amb la família i la seva ambaixada, però la policia no
et dóna la possibilitat de fer cap trucada a no ser que tinguis una
targeta de pagament per parlar des d’un telèfon fix", lamenta Gutiérrez.
Per
comunicar-se amb la sindicalista, els agents policials que la custodien
et col·loquen a una cel·la bruta que té una reixa i un vidre gruixut de
separació. Com que el so és obsolet, caldria xerrar a través d’un
telèfon. No obstant, els auriculars de l’aparell no funcionen i s'ha de
cridar si es pretén mantenir una conversa estable. A causa del soroll
del voltant, costa escoltar-se i tot sovint cal repetir el mateix tres o
quatre vegades.
"Als
calabossos de comissaria, les condicions són molt pitjors, però aquí
tampoc milloren gaire", comenta Gutiérrez sobre el centre d’internament.
"A dins de la instal·lació tenim certa llibertat de moviment, però en
realitat és com una presó: estem envoltades de murs, reixes metàl·liques
i filferros", denuncia la militant de la CGT. Segons ella mateixa, la
situació és tan extrema, que fa quatre mesos hi va haver un motí entre
les internes en protesta per la poca quantitat de menjar que rebien. Per
a la treballadora de la Diputació, d’altra banda, les condicions
higièniques de les instal·lacions tampoc són cap meravella. "Hem estat
dos dies sense paper de vàter i xampú. Fins avui no m’he pogut rentar el
cabell", diu l’anarcosindicalista, que dorm a una habitació amb onze
dones més.
Per
Panos Papageorgiou, advocat de Lola Gutiérrez, la realitat d’abús i
precarietat que denuncia la seva clienta no és res de nou. “El Tribunal
Europeu de Drets Humans ha condemnat a l’Estat grec diverses vegades per
la situació deplorable d’empresonament als centres penitenciaris del
país”. En opinió del lletrat, “les condicions horribles d’engarjolament a
Grècia també afecten les persones estan tancades mentre esperen la
deportació”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada