diumenge, 18 de desembre del 2016

Fa cinc anys que va morir l’activista de l’esquerra independentista Cala Serra i Puig

En Josep de Calassanç Serra "Cala" a la plaça del Rei, durant un acte de presentació de la PDDForma part de la denominada generació catalana obligada, la que lluità en el franquisme tardà i la Segona Restauració Borbònica que encara patim sota la dictadura parlamentària burgesa 


TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 18/12/2016 
Baó (Rosselló).- 

 El 2014 es va penjar a la xarxa el documental ‘LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació oblidada’, que recupera el vessant polític, l’activisme cultural, associatiu i humà de la generació i de la trajectòria de Josep de Calassanç Serra i Puig, anomenat per tothom Cala, destacat lluitador independentista exiliat diverses vegades a la Catalunya Cispirinenca i fent d’impressor a Baó (Rosselló) que es recorda en l'aniversari de la seva mort, el 18 de desembre de 2011. Fou cofundador de Terra Lliure, impulsor de Ràdio Arrels i l’escola d’aquest nom, president del Casal Jaume I de Perpinyà (Rosselló) i promotor dels Castellers del Riberal. Un recordatori extensible a tota una generació que va fer possible que actualment els plantejaments d'alliberament nacional s'hagin consolidat entre la majoria de la població catalana. Noms com Toni Lecha, Ramon Rocabayera, Antoní Massaguer, Ramon Subirats, Joan Mateu, Josep Lluís Pérez, Sebastià Salellas, Josep Vidal, dit Marinu i tant d’altres han fornit d'esperit de resistència la història petita més recent dels Països Catalans per bastir un futur de dignitat com a poble.
Josep de Calassanç Serra i Puig havia nascut l’any 1951. Va morir en un hospital de Montpeller (Llenguadoc) el 18 de desembre de 2011, avui fa cinc anys. Era fill de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols i germà  les militants independentistes Eva i Blanca Serra. De ben jove va participar de la fundació del PSAN, el 1969. El 1975 es va exiliar a la Catalunya Cispirinenca, un camí que va emprendre de nou el 1978, perseguit per la policia espanyola per la seva militància independentista. El 1974 va passar a formar part del PSAN-Provisional, essent-ne un dels seus impulsors principals, i va participar en el procés de confluència del PSAN-P i l'OSAN que donarien lloc al partit Independentistes dels Països Catalans (IPC).
Durant els anys 1974-1979 va treballar a la impremta Mar Blava de Barcelona, on s'imprimien clandestinament gran part dels cartells i materials d'agitació del PSAN-Provisional. En Cala va assumir el paper de dinamitzador del que havia de ser una futura organització armada independentista, iniciativa sorgida d’anàlisis precedents madurades al si del PSAN-P (‘Què és el PSAN-P?’) i dels anomenats acords de Fontpedrosa (1978). En Cala va ser un membre destacat i fundador de Terra Lliure, organització armada catalana a la qual va deixar de pertànyer el 1983, després de la II Assemblea, juntament amb altres militants que mantenien un posicionament tàctic diferenciat de la resta de l'organització. A causa d'aquest compromís va haver de fugir junt amb la seva companya Dolors Serra i establir-se a la Catalunya Cispirinena, ocupada per l’Estat capitalista francès, arran de la mort de Fèlix Goñi, mentre aquest activista participava en una acció el juny del 1979.
Durant les dècades que va viure a la Catalunya Cispirinenca on va exercir d'editor i llibreter, promocionant la recuperació de la cultura catalana. Entre els seus treballs cal destacar l'elaboració del llibre ‘Qui sem els catalans del Nord’. Va participar activament en la vida social i cultural nord-catalana, va impulsar l'associació cultural Aire Nou de Bao, a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) i a l'equip Criteri, així com a Ràdio Arrels. En aquest sentit, el 2002 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord. Durant els darrers anys abans de la seva mort va ser president del Casal Jaume I de Perpinyà i un important activista cultural, polític i social vinculat a l'independentisme català. També va participar en la primera Conferència que va donar lloc a l'ANC a la Catalunya Cispirienca.
Encara a l'any 2005 va tornar a ser detingut i denunciat per la Guàrdia Civil, aquest cop per portar un CAT a la matrícula quan travessava la frontera de la Jonquera (Alt Empordà) amb la seva parella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada