Forma
part de la denominada generació catalana obligada, la que lluità en el
franquisme tardà i la Segona Restauració Borbònica que encara patim sota
la dictadura parlamentària burgesa
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 18/12/2016
Baó (Rosselló).-
El 2014 es va penjar a la
xarxa el documental ‘LLAVORS DE LLIBERTAT. Cala i la generació
oblidada’, que recupera el vessant polític, l’activisme cultural,
associatiu i humà de la generació i de la trajectòria de Josep de
Calassanç Serra i Puig, anomenat per tothom Cala, destacat lluitador
independentista exiliat diverses vegades a la Catalunya Cispirinenca i
fent d’impressor a Baó (Rosselló) que es recorda en l'aniversari de la
seva mort, el 18 de desembre de 2011. Fou cofundador de Terra Lliure,
impulsor de Ràdio Arrels i l’escola d’aquest nom, president del Casal
Jaume I de Perpinyà (Rosselló) i promotor dels Castellers del Riberal.
Un recordatori extensible a tota una generació que va fer possible que
actualment els plantejaments d'alliberament nacional s'hagin consolidat
entre la majoria de la població catalana. Noms com Toni Lecha, Ramon
Rocabayera, Antoní Massaguer, Ramon Subirats, Joan Mateu, Josep Lluís
Pérez, Sebastià Salellas, Josep Vidal, dit Marinu i tant d’altres han
fornit d'esperit de resistència la història petita més recent dels
Països Catalans per bastir un futur de dignitat com a poble.
Josep
de Calassanç Serra i Puig havia nascut l’any 1951. Va morir en un
hospital de Montpeller (Llenguadoc) el 18 de desembre de 2011, avui fa
cinc anys. Era fill de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols i
germà les militants independentistes Eva i Blanca Serra. De ben jove va
participar de la fundació del PSAN, el 1969. El 1975 es va exiliar a la
Catalunya Cispirinenca, un camí que va emprendre de nou el 1978,
perseguit per la policia espanyola per la seva militància
independentista. El 1974 va passar a formar part del PSAN-Provisional,
essent-ne un dels seus impulsors principals, i va participar en el
procés de confluència del PSAN-P i l'OSAN que donarien lloc al partit
Independentistes dels Països Catalans (IPC).
Durant
els anys 1974-1979 va treballar a la impremta Mar Blava de Barcelona,
on s'imprimien clandestinament gran part dels cartells i materials
d'agitació del PSAN-Provisional. En Cala va assumir el paper de
dinamitzador del que havia de ser una futura organització armada
independentista, iniciativa sorgida d’anàlisis precedents madurades al
si del PSAN-P (‘Què és el PSAN-P?’) i dels anomenats acords de
Fontpedrosa (1978). En Cala va ser un membre destacat i fundador de
Terra Lliure, organització armada catalana a la qual va deixar de
pertànyer el 1983, després de la II Assemblea, juntament amb altres
militants que mantenien un posicionament tàctic diferenciat de la resta
de l'organització. A causa d'aquest compromís va haver de fugir junt amb
la seva companya Dolors Serra i establir-se a la Catalunya Cispirinena,
ocupada per l’Estat capitalista francès, arran de la mort de Fèlix
Goñi, mentre aquest activista participava en una acció el juny del 1979.
Durant
les dècades que va viure a la Catalunya Cispirinenca on va exercir
d'editor i llibreter, promocionant la recuperació de la cultura
catalana. Entre els seus treballs cal destacar l'elaboració del llibre
‘Qui sem els catalans del Nord’. Va participar activament en la vida
social i cultural nord-catalana, va impulsar l'associació cultural Aire
Nou de Bao, a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana
(CAL) i a l'equip Criteri, així com a Ràdio Arrels. En aquest sentit, el
2002 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla
per la seva aportació a la lluita per la catalanitat de Catalunya Nord.
Durant els darrers anys abans de la seva mort va ser president del Casal
Jaume I de Perpinyà i un important activista cultural, polític i social
vinculat a l'independentisme català. També va participar en la primera
Conferència que va donar lloc a l'ANC a la Catalunya Cispirienca.
Encara
a l'any 2005 va tornar a ser detingut i denunciat per la Guàrdia Civil,
aquest cop per portar un CAT a la matrícula quan travessava la frontera
de la Jonquera (Alt Empordà) amb la seva parella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada