El 6-D a la demarcació de Girona

Pintades independentistes a la plaça  de la Constitució a Girona. 

Celrà rebateja la plaça de la Constitució amb el nom de la poetessa Maria Mercè Marçal. 

Carme Forcadell i Dani Cornellà (Alcalde de Celrà, CUP) han lloat l'obra i lluita de Maria Mercè Marçal. 

Desenes de regidores, regidors i alcaldes de les comarques gironines obren els ajuntaments i treballen el 6-D. 

A la majoria dels municipis, només han anat a la feina els càrrecs electes però com a mínim en tres d'ells també hi han anat funcionaris que han treballat voluntàriament. 

L'AMI valora molt satisfactòriament la protesta "en positiu" del 6-D. 

Electes d’almenys 350 ajuntaments catalans han treballat aquest dimarts, 6 de desembre. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 06/12/2016 

(CORRESPONSALS i REDACCIÓ) Girona/Celrà/ Sant Julià de Ramis (Gironès).-  

L’Assemblea de Joves del Gironès ha fet diverses pintades a la plaça Constitució de Girona, amb els lemes ‘Visca la República Catalana!’, ‘Crema la Constitució Espanyola’, ‘Canya contra Espanya’, ‘Fora les lleis espanyoles. Defensem els càrrecs electes!!!’, ‘Desobeïm!” i dibuixant estelades. 

Celrà rebateja la plaça de la Constitució amb el nom de la poetessa Maria Mercè Marçal 

L’Ajuntament de Celrà (Gironès) ha rebatejat avui la plaça de la Constitució amb el nom de la poetessa  Maria Mercè Marçal. Ho ha fet en un acte en què ha participat la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i l'equip de govern municipal, que com altres regidors de Catalunya ha anat a treballar aquest dimarts (Dia de la Constitució espanyola). Forcadell ha lloat l'obra i lluita de Maria Mercè Marçal, i ha avisat que "no s'ha avançat tant com es voldria en drets socials ni en igualtat de les dones". "Us demano que no tanquem mai els ulls davant les injustícies socials, mai, siguin personals, individuals o col·lectives", ha proclamat en el seu discurs en l'acte de rebateig de la plaça. Preguntada pels periodistes sobre l'obertura d'ajuntaments aquest 6-D, Forcadell ha demanat "respecte a la sobirania municipal i als drets dels regidors i alcaldes de treballar", i ha asseverat que ella treballa gairebé tots els dies. També en declaracions als mitjans, l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ha explicat que, a diferència del 12 d'octubre, dia en què l'Ajuntament també va obrir, aquest dimarts han acudit només quatre funcionaris a treballar de forma voluntària. "Han vingut molts menys per l'efecte juidicial que va tenir la denúncia a l'Ajuntament de Badalona, que ha atemorit a bastants persones per por de rebre algun tipus de càstig". La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, que ha assistit a la reinauguració de la plaça, ha defensat que "és normal treballar aquest dimarts ja que la Constitució espanyola coarta les llibertats del poble català. Tothom que està treballant avui simplement ha pres la humil decisió de no donar cap pas enrere i lluitar per les llibertats que tant anhela el poble de Catalunya", ha declarat. 

Ajuntaments de les comarques gironines amb les portes obertes el 6-D  

Desenes de regidores, regidors i alcaldes de les comarques gironines han obert les portes dels ajuntaments aquest dimarts, Dia de la Constitució del Regne d’Espanya, i han treballat com un feiner més.

A la majoria dels municipis, només han anat a la feina els càrrecs electes però com a mínim en tres d'ells també hi han anat funcionaris que han treballat voluntàriament. Dos dels consistoris estan governats per la CUP, Celrà (Gironès) i Viladamat (Alt Empordà), i al tercer ajuntament, Sant Julià de Ramis (Gironès), l'alcaldia la té ERC. Durant el matí, s'han succeït les imatges d'alcaldes i regidors sobiranistes reunits o fent actes reivindicatius a favor de la independència de Catalunya. Una dotzena d'ajuntaments de la demarcació han rebut, però, trucades prèvies dels Mossos d'Esquadra preguntant si obririen i si hi hauria funcionaris treballant. 

Vermut a Viladamat 

A Viladamat s’ha inaugurat al migdia una estelada en rotonda al mateix temps que s’ha begut un vermut contra la Constitució del Regne.

Nombrosos ajuntaments de les comarques gironines han obert portes aquest 6-D. Alcaldes i regidors d'arreu del territori no han fet festa i han anat a despatxar als Ajuntaments. De punta a punta del territori, les xarxes socials s'han convertit en testimoni de reunions de treball, d'actes cívics i, sobretot, de les lectures dels manifestos impulsats per l'AMI, que s'han fet al migdia a les portes dels consistoris.

El 12 d'octubre, i els requeriments que ha fet l'Estat als ajuntaments que van obrir, ha impulsat que molts càrrecs electes es mobilitzessin. Això sí, a la majoria de consistoris només han anat a la feina alcaldes i regidors. Ells mateixos, de fet, en alguns casos han atès els ciutadans que s'hi han apropat. Si la qüestió es podia resoldre sense instància, se li donava curs; sinó, els papers s'han guardat per entrar demà a registre.

A la demarcació, el llistat de consistoris on els seus electes han treballat aquest 6-D és llarg. Al Gironès, per exemple, ho han fet Girona, Salt, Celrà, Vilablareix, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis; a l'Alt Empordà, Viladamat, Agullana i Castelló d'Empúries; al Baix Empordà, la Bisbal, Torroella de Montgrí, Verges i Palamós; a la Garrotxa, Mieres i Castellfollit de la Roca; al Pla de l'Estany, Fontcoberta, i a la Selva, Santa Coloma de Farners, Anglès i Osor.

A la majoria dels consistoris, però, s'ha fet sobretot feina portes endins. Sí que n'hi ha hagut com a mínim tres, però, on també hi havia funcionaris asseguts a les taules. A dos d'ells hi governa la CUP (Celrà i Viladamat); i al tercer, ERC en té l'alcaldia (Sant Julià de Ramis).

A Celrà, de la trentena de funcionaris a qui s'ha donat l'opció de treballar només n'hi han anat quatre. El mateix alcalde, Dani Cornellà, reconeix que l'efecte del 12-O ha fet que molts treballadors sentissin por a patir represàlies per part de l'Estat. A Viladamat, per contra, quatre dels cinc funcionaris que podien treballar han optat per anar a la feina aquest 6-D (al Consistori n'hi ha sis, però un d'ells està de baixa).

Pel què fa a Sant Julià de Ramis, una treballadora municipal també ha anat voluntàriament a l'Ajuntament. L'alcalde, Marc Puigtió, explica que ella mateixa es va oferir "perquè tenia feina endarrerida, i també ha ajudat l'equip de govern municipal a preparar els pressupostos per al 2017". Al llarg del mati, pel consistori hi han passat quatre o cinc veïns i també s'han atès algunes trucades.

Un cas apart és l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners. El Consistori no estava obert al públic, però l'alcalde, Jordi Martí (ERC), explica que hi ha hagut tres funcionaris que han demanat treballar aquesta Constitució. "Hem facilitat aquestes peticions, però l'atenció al públic estava tancada", ha subratllat Martí. 

Trucades prèvies per part dels Mossos d’Esquadra 

Avui també ha transcendit que com a mínim una dotzena d'ajuntaments gironins van rebre trucades prèvies o mails per part dels Mossos d'Esquadra. Aquest dilluns, la Policia autonòmica  catalana es va posar en contacte amb aquests consistoris per demanar si al 6-D obririen i si hi hauria funcionaris treballant. Segons fonts municipals consultades per l'Agència Catalana de Notícies, a la majoria d'aquests ajuntaments hi governa ERC o la CUP. Tot i confirmar la consulta per part dels Mossos, no han transcendit els motius que l'havien impulsada. En concret, aquests consistoris són Salt, la Bisbal d'Empordà, Palau de Santa Eulàlia, Santa Coloma de Farners, Fontcoberta, Llanars, Vallfogona del Ripollès, Celrà, Viladamat, Verges, Ordis i Sant Julià de Ramis. 

Girona, contra una constitució "cotilla" 

Més enllà de les reunions de treball, també hi ha ajuntaments gironins que han aprofitat aquest 6-D per fer activitats al costat de la ciutadania. Aquest és el cas de Girona, Viladrau (Osona) i Celrà.

L'activitat a l'Ajuntament de Girona ha començat poc abans de les nou del matí. Les regidores i els regidors dels partits sobiranistes (els del PDECat a l'equip de govern i, també, representants d'ERC i de la CUP) han anat arribant a la plaça del Vi, on han aprofitat per esmorzar plegats en una botifarrada abans de donar inici a una "jornada laboral com qualsevol altra" dia. Poc després de les nou del matí, i de forma simbòlica, l'alcaldessa Marta Madrenas i les portaveus d'ERC i la CUP, Maria Mercè Roca i Laia Pèlach, han obert les portes de l'ajuntament. Les dependències municipals no han donat servei al públic perquè no ha treballat cap funcionari.

"Hem decidit treballar els regidors però de manera peculiar, anem a fer política en el sentit més noble de la paraula, visitant els veïns de la ciutat per explicar què és el procés sobiranista i donar arguments a favor del 'sí' en el proper referèndum", ha explicat l'alcaldessa.

Un cop dins l'ajuntament, els regidors s'han reunit per planificar el matí. Abans de sumar-se als actes convocats per entitats sobiranistes al migdia a la mateixa plaça del Vi, han recorregut els carrers de la ciutat repartint fulletons amb arguments a favor de la independència. D'entrada, els regidors s'han dividit en dos grups: un, encapçalat per Madrenas, ha anat a repartir la informació al mercat de la Devesa i l'altre s'ha dirigit a l'estació. L'objectiu, acabar fent un porta a porta per fer arribar l'argumentari de set punts elaborat per l'ANC als veïns.

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha explicat que han decidit treballar el 6-D "en protesta per la cotilla que suposa la Constitució per a totes les ambicions del poble de Catalunya". Madrenas ha reivindicat Girona com el "pal de paller" de l'independentisme. "Som l'única capital del país clarament sobiranista, som una ciutat desacomplexadament independentista, i per això hem de donar exemple i estirar del carro", ha opinat l'alcaldessa.

Madrenas no descarta algun tipus de reacció per part de l'Estat contra la decisió de treballar aquest dimarts. "Per cada acció que emprenen n'esperem la reacció, però tan se val, no ens aturarem i anirem fent via", ha ressaltat. L'alcaldessa no creu que l'arribada d'Enric Millo a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya suposi un canvi i una millora en les relacions. "Que jo sàpiga no ha retirat cap querella i els procediments continuen igual, no tenim cap esperança que l'estat espanyol reconsideri les seves accions", ha ressaltat. L'alcaldessa de Girona posa en dubte que l'actitud de l'Estat es pugui considerar democràtica. "Judicialitzar la política és l'error més gran que un demòcrata pot cometre, tan gran com per no ser considerat demòcrata", ha conclòs.

En la mateixa línia, la portaveu d'ERC-MES a l'Ajuntament de Girona, Maria Mercè Roca, ha refermat que per a ells el dia de Constitució no hi ha "res a celebrar". "Festa vol dir alegria i la Constitució ens provoca de tot menys alegria", ha opinat Roca que assenyala que és un text que només serveix per perjudicar els catalans i "tallar els anhels de llibertat".

La portaveu de la CUP-Crida per Girona, Laia Pèlach, ha afirmat que la Constitució espanyola és l'eina que usa l'Estat per "ofegar, prohibir i limitar" el poble català. "El que toca avui és parlar de procés constituent i de la nostra constitució pròpia, que és el punt en el que estem", ha afirmat. Pèlach ha assegurat que no tenen cap por de possibles represàlies de l'estat espanyol. "Sempre desplega totes les seves eines i ens tira tota la cavalleria per sobre, no ens fa cap por", ha exposat.  

Pressupostos participats i plaça rebatejada 

A Viladrau, l'Ajuntament ha aprofitat el dia de la Constitució perquè les veïnes i els veïns votessin les propostes dels pressupostos participats. En total, hi havia onze projectes sobre la taula, dels quals se n'havien d'escollir tres. Al llarg del dia, s'han rebut 134 vots. Al final, les tres actuacions que han rebut més suport sumen una inversió de 10.000 euros. Consisteixen en substituir els bancs de formigó de la plaça per uns altres de fusta, instal·lar equipament audiovisual a una sala municipal i posar baranes al carrer de les Monges. L'alcaldessa, Margarida Feliu (ERC), explica que al llarg del dia el consistori ha estat obert, però només hi han treballat els càrrecs electes. De fet, la jornada s'ha allargat més enllà de migdia, perquè a les cinc de la tarda s'ha fet una reunió de govern per tractar aspectes relacionats amb animals domèstics.  

Per últim, a Celrà també s'ha aprofitat el 6-D per rebatejar una plaça que, precisament, fins ara duia el nom de Constitució. L'espai a partir d'ara s'anomena plaça de Maria Mercè Marçal, en honor a la poetessa catalana. A l'acte per rebatejar-la, que s'ha fet aquest migdia, hi ha assistit la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres càrrecs electes. En aquests, la diputada de JxSí al Parlament Anna Caula, la de la CUP Mireia Boya i alcaldes de la demarcació gironina, com el de Verges i el de Sarrià de Ter. 

Crida de l’AMI 

Seguint la crida de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), persones electes de molts municipis catalans han anat a treballar per denunciar una Constitució espanyola que «s’utilitza políticament en contra de Catalunya, una vegada i una altra». Reunions dels equips de govern municipal, trobades amb entitats i ciutadans, accions solidàries a benefici d’iniciatives com la Marató de TV3 o de la lluita contra la pobresa energètica o el manteniment de mobiliari urbà han estat les accions que persones electes catalanes han fet per denunciar com «el text constitucional acaba essent utilitzat com a Codi Penal» i reclamant poder votar en un referèndum el futur polític de Catalunya. En els diferents actes s’ha llegit el manifest elaborat per l’AMI en motiu d’aquesta jornada.

La presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, valorava molt satisfactòriament aquesta jornada de denúncia «en positiu». La presidenta de l’entitat que agrupa als municipis independentistes destacava el fet que la xifra és aproximada però que el número final podria seria «molt superior» si tenim en compte que hi ha molts regidors que no estan al govern que aquest dimarts també han decidit treballar. L’AMI només ha recollit dades d’ajuntaments adherits però es té constància que en municipis no adherits a l’entitat com Barcelona, Badalona o Ripollet hi ha electes que han decidit treballar.

Més enllà de la jornada, la presidenta de l’AMI ha denunciat la falsa voluntat del diàleg del Govern de l’Estat. «Tenim constància que, malgrat el canvi de delegat, l’acció de denúncia que fem aquest dimarts està especialment seguida per l’Estat, per poder obrir un nou front judicial» ha dit la presidenta de l’AMI que ha tornat a denunciar la judicialització de la política. En aquest sentit, Lloveras ha destacat que no hi ha camí per cap reforma de la constitució en què Catalunya encaixi:  «El camí és votar i que els catalans decidim el nostre futur polític». Lloveras ha assegurat que la unitat dels partidaris del dret a decidir farà possible un referèndum davant un Estat espanyol que «en lloc de fer passos endavant en fa enrere».