Durant
la fugaç visita a la capital de l'Estat per informar de la declaració
de Joan Coma davant del jutge Ismael Moreno, hem copsat nombroses
reaccions d'hostilitat al procés que viu Catalunya
DIRECTA 29/12/2016
Jesús Rodríguez
Tothom
esperava que l'autobús de solidàries que va recórrer el trajecte
Vic-Madrid fos aturat i escorcollat per la policia abans d'arribar a
l'Audiència Nacional espanyola, però no va ser així. Un cop superada la
població d'Alcalá de Henares –a quarts de cinc de la matinada– s'obria
el camí per endinsar-se a la capital de l'Estat sense més impediments.
Això sí, tres hores abans del previst. Vam esmorzar a dos bars del
carrer del Marqués de Valdeiglesias, en referència a un títol nobiliari
creat pel rei Alfons XII que durant el franquisme va recaure en la
persona de Jose Ignacio Escobar y KirkPatrick, membre del colpista
Consejo Nacional del Movimiento.
A
quarts de nou, abans que despleguessin el dispositiu policial entorn de
la seu judicial situada al carrer de Génova, hi van fer acte de
presència la primera vintena de persones carregades amb cartells
solidaris amb el regidor cupaire de Vic, Joan Coma, detingut el dia
abans i que estava citat a declarar per incitació a la sedició. Una
sots-inspectora del Cos Nacional de Policia espanyola va demanar:
"¿quién organiza todo esto? ¿Un interlocutor por favor? Sepan que esto
es una zona de seguridad y no pueden permanecer aquí". A corre-cuita,
van enviar-hi el reforç de dues furgonetes de la Unidad de Intervención
Policial –la Brimo espanyola–, que es va encarregar d'acompanyar les
manifestants a la vorera de davant: "esto no es discutible, crucen la
calle", va deixar anar el caporal de l'escamot. Encapsulades en aquella
cantonada van passar-hi gran part del matí fins a un centenar de
persones. Una trentena van ser requerides a entregar el seu DNI als
agents per una "identificació ordinària", al·legant que la concentració
no estava comunicada. Diversos periodistes també van haver de mostrar
les credencials.
Els
advocats Benet Salellas, Edu Cáliz i Asunción Martínez integraven la
comitiva que va entrar a les renovades dependències de la institució
judicial --hereva del Tribunal de Orden Público franquista--, ubicada a
la vorera de davant de la seu central del Partit Popular. La separació
de poders, en aquest cas, és d'uns cent metres. El jutge Ismael Moreno i
el fiscal Vicente González Mota n'eren la contrapart. L'acusació
popular impulsada per Josep Anglada no va poder participar de
l'interrogatori, com a conseqüència de no haver pagat la fiança
necessària per personar-se a la causa. Incredulitat i sorpresa de Coma i
Salellas, quan González Mota va preguntar si calia molta força per
trencar un ou, frase que un cop feta pública ha desencadenat centenars
de sàtires i bromes a les xarxes socials. Poc després es coneixia la
decisió del jutge de retirar el passaport espanyol a Joan Coma i
deixar-lo en llibertat. "M'han retirat el passaport, però en tindré un
de nou d'aquí a un any", va reaccionar.
Mentrestant,
a l'exterior, i un cop coneguda la decisió d'alliberar-lo, la
concentració es va dividir en dues. Un grup es va traslladar fins a la
cantonada superior dreta de la plaça Villa de París, on es troba el
cubicle de vidre des d'on surten els detinguts d'aquestes dependències
judicials. De fet, tot el subsòl de la plaça és un gran entramat de
passadissos i calabossos. En superfície es fa vida normal, amb gent
asseguda a bancs i passejant el seu gos. Aquest dimecres però, un ampli
perímetre estava protegit per policies que reiteraven una i altra
vegada: "esto es una zona de seguridad, crucen a la acera de delante".
El nom del restaurant situat en aquell indret posava el contrapunt a
l'escena: The Corner Dreams (Els somnis de la cantonada). Coma i la seva
companya Laia es van fusionar en una abraçada just allà, a la una en
punt, després que l'edil ascendís per la rampa del pàrquing de
l'Audiència Nacional, escortat per cinc agents de paisà del Cos Nacional
de Policia. "Em van retenir durant dues hores, tot i que el jutge havia
decretat la llibertat. Un policia em va dir que m'acompanyaven fins al
carrer perquè bastants amics m'estaven esperant", va explicar Coma. Un
núvol de càmeres de televisió, corredisses, cotxes fent sonar el clàxon.
“Qué asco, qué asco”
El
regidor alliberat, envoltat de tota la comitiva, va passar a només 20
metres del despatx de Mariano Rajoy a la seu de Génova --allà on es va
destruir discs durs del cas Bárcenas a cops de martell--, mentre
caminava en direcció a la concentració principal. Ovació, abraçades,
petons i alegria desfermada a tocar d'un cordó d'antiavalots amb cara de
pocs amics. L'agent 76104, visiblement crispat, no deixava de dir "qué
asco, qué asco, que asco....". Ho repetia fins a la sacietat, barrejant
l'improperi amb "qué sucios" i "qué feos". El to de veu era elevat, amb
la clara intenció que el sentíssim. "Cuando nos den la orden, no vais a
durar ni diez minutos", va amenaçar l'agent en referència al procés
independentista.
En aquest punt del centre de Madrid l'escena es
completava amb un frontis de granit encapçalat per una gran creu i la
inscripció: "Aquí en esta casa nació Jose Antonio XXIV-IV-MCMIII". Tal
com sospitàvem, es tracta de la data de naixement de Jose Antonio Primo
de Rivera, polític feixista fundador de Falange Española. La placa
commemorativa no està penjada d'un edifici particular, sinó a la seu del
Ministeri de Treball i Seguretat Social del Govern espanyol.
En aquest punt del centre de Madrid l'escena es
completava amb un frontis de granit encapçalat per una gran creu i la
inscripció: "Aquí en esta casa nació Jose Antonio XXIV-IV-MCMIII". Tal
com sospitàvem, es tracta de la data de naixement de Jose Antonio Primo
de Rivera, polític feixista fundador de Falange Española. La placa
commemorativa no està penjada d'un edifici particular, sinó a la seu del
Ministeri de Treball i Seguretat Social del Govern espanyol.
Durant
el matí, les mostres d'hostilitat van ser reiterades. Una vianant
passava entre les concentrades mentre deia en veu alta "venga, venga,
que coño hacéis aquí", un taxista baixava la finestreta i mostrava la mà
amb el dit del mig alçat i cridava "que os jodan catalanes", o un
motorista espetava "viva España, viva España". Per curiositat vaig
preguntar al quiosquer més proper quin diari era el més venut. La
resposta em va desconcertar: El País. La recent línia editorial d'aquest
rotatiu em fa pensar que no desentona tant amb el paisatge contrari al
procés català que hem copsat durant aquest viatge de 24 hores a Madrid.
Un bri d'esperança va sorgir quan els empleats d'una gran cafeteria van
aplaudir en saber que Joan Coma quedava en llibertat, o quan l'Elena,
mare de l'antifeixista vallecà Alfon, empresonat des de fa dos anys i
mig, es va atansar a la protesta per deixar clar que malgrat l'uníson
mediàtic, no tothom a l'Estat s'oposa al dret a decidir dels catalans.
Tot
seguit va arribar el moment de la tornada. Uns en autobús i d'altres en
vehicles particulars. Ens vam aturar per dinar a l'Àrea 103 de
l'autovia Madrid-Barcelona, al petit municipi d'Almadrones
(Guadalajara). Vam dinar molt bé, en el meu cas un excel·lent entrepà de
calamars, però compartint sala amb una lleixa plena d'ampolles de vi de
la marca Franco, manufacturada al municipi de Tomelloso i amb una
etiqueta on es reprodueix la imatge del dictador. El viatge solidari va
començar i va acabar a Vic, on tocades les onze de la nit un nombrós
grup de persones es va concentrar a l'estació d'autobusos per mostrar
l'estima cap el regidor arrestat, emmanillat i traslladat per la força a
600 quilòmetres de casa seva. Una cosa està clara, a partir d'ara ningú
li podrà dir a Joan Coma "qué dice en tu pasaporte, español, no?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada