Nord-est Llibertari: Actuació catòlica fora de la llei a l’Alta Cerdanya

divendres, 16 de desembre del 2016

Actuació catòlica fora de la llei a l’Alta Cerdanya

Pessebre de la Biblioteca pública d'Estavar

El cas del pessebre ubicat a la Biblioteca pública d’Estavar.

La legislació laica de la República francesa de 1905 no permet posar símbols religiosos en espais públics.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 16/12/2016

Estavar (Alta Cerdanya).-

Segons l’Agència Catalana de Notícies a la població d'Estavar (Alta Cerdanya) han construït per tercer any un pessebre a la Biblioteca pública malgrat la prohibició de l'Estat francès de posar símbols religiosos en espais públics. L'alcalde, Laurent Leygue, ha explicat que van rebre una carta de l'Estat al mes de novembre prohibint de fer pessebres en espais públics, sobretot ajuntaments, emparant-se en una llei de 1905, que no permet mostrar elements religiosos en llocs públics ni que es gastin diners de l’Estat i les seves administracions per això. L'alcalde explica que des de l'Estat es va dir que estudiarien les demandes per a la construcció de pessebres en dependències municipals, però des d'Estavar no s'ha fet cap demanda. Prohibit construir pessebres en dependències municipals en nom de la laïcitat va ser la demanda que van rebre a Estavar i que no han atès per tal de construir el seu pessebre. Leygue argumenta que "el pessebre està a la Biblioteca, no a l'Ajuntament, i aquest és un espai de cultura".

Aquest és el tercer any que Elizabeth Banet, una veïna del poble, construeix aquest pessebre amb la col·laboració de veïns i de les escoles de les poblacions veïnes. La construcció enguany ocupa uns 24 metres quadrats, té més de 200 figures i van dedicar més de 60 hores per a construir-lo. A més, l'alcalde explica que estudia la possibilitat pels pròxims anys celebrar una fira dedicada als pessebres a l'estil de la de Santa Llúcia que es fa a Barcelona.

En un moment que a la República francesa a més de la laïcitat institucional hi ha una gran diversitat religiosa, especialment la religió musulmana, cosa que qüestiona l’hegemonia catòlica vaticanista en l’ocupació de l’espai públic. En el cas d’Estavar es vol justificar una manifestació catòlica amb l’argument tradicionalista conservador de Torres i Bages, ‘Catalunya serà cristiana o no serà’, que està inscrit al monestir benedictí de Montserrat. El nacionalisme catòlic no pot imposar-se a la laïcitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...