La Unió de Grups Excursionistes Llibertaris
(UGEL) i la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) no
es posen d'acord sobre com gestionar un sender de muntanya que
ressegueixi alguns escenaris emblemàtics de la guerrilla.
El recorregut proposat comença a l'antiga base
guerrillera de Can Cassaies --al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i
l'Obac-- i finalitza al Mas Tartàs, base francesa per als grups que
s'internaven al país.
La proposta de traçat de la UGEL travessa 49
punts vinculats amb la història dels maquis. "No només per masies on
rebien refugi i provisions. També per zones on hi va haver atracaments,
sabotatges, o topades amb la Guàrdia Civil".
 |
DIRECTA 08/11/2016
Xavier Puig i Sedano
Sortim de Berga i enfilem cap al Nord entre
alzinars. L'historiador Pep Cara, del Centre d'Estudis Josep Ester
Borràs (CEJEB), ens ha explicat que pel voltant de la ciutat s'hi poden
trobar diferents llocs emblemàtics per entendre la història dels maquis a
la regió. Busquem, entre d'altres la masia de Santa Eugènia. El seu
masover va ser assassinat el 1949 per acollir aquests guerrillers
anarquistes que durant anys van representar una de les poques
resistències directes a règim franquista. Intentem trobar aquestes
parets que van acollir noms com Ramon Vila Caracremada o Saturnino
Culebras, però es fa impossible trobar cap indicació i, sense el GPS ben
preparat ens acabem perdent i retornem al punt d'inici.
Segon dia. Arrenquem de Navas per fer el tram
fins a Santpedor. Aquest cop, previstos d'un bon mapa i amb l'ajuda
d'espontanis indicadors, aconseguim fer un tros de la coneguda com a
Ruta dels Maquis. Malgrat tot, amb prou feines identifiquem alguns dels
punts d'interès que ens va explicar Cara a l'Ateneu Columna Terra i
Llibertat de Berga, on hi ha el fons documental del CEJEB.
"Aquests camins continuen aquí, carregats
d'aquesta història de lluita per la llibertat, esperant que es reconegui
tot el que hi va succeir", exposen des de la Unió de Grups
Excursionistes Llibertaris (UGEL). De resultes de la manca de
senyalització d'aquests camins, des d'aquest col·lectiu van iniciar
l'any 2013 un projecte per reconstruir les actuacions del maquis a la
Catalunya Central a partir de la gestió d'un sender. Prenent com a base
el sender de gran recorregut GR-179 –promogut el 2004 pel Consorci de
Promoció Turística del Cardener i que actualment no té gestor– que uneix
Berga amb Manresa. Fa més d'un any que el projecte es troba en procés
de negociació amb la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
(FEEC) i ara sembla que comença a haver-hi un principi d'acord entre
ambdues parts.
El que proposa l'UGEL és una ampliació dels
61 quilòmetres originals a 150 quilòmetres. "El nou recorregut comença a
l'antiga base guerrillera de Can Cassaies –al Parc Natural de Sant
Llorenç del Munt i l'Obac– i finalitza al famós Mas Tartàs, base
francesa i punt de partida per als grups que s'internaven al país",
explica Albert Luque, membre de l'UGEL.
Estira-i-arronsa amb la gestió
"Quan va desaparèixer el Consorci de Promoció
Turística del Cardener, des de la FEEC es va iniciar un procés de
recerca d'un nou promotor. Actualment, i de forma provisional, el
promotor és la mateixa FEEC, a l'espera de trobar-ne un i començar a
treballar l'adequació i millora d'aquest sender", expliquen des de la
federació d'entitats excursionistes. És davant d'aquesta situació que,
el 2015, la UGEL va decidir posar-se en contacte amb la FEEC per
informar-los del seu projecte i sol·licitar-los el permís per
senyalitzar el traçat.
Actualment la gestió del GR es troba en procés de
negociació entre les dues parts. A aquest punt s'hi arriba després que,
l'abril del 2016, la UGEL iniciés una campanya denunciant que des de la
FEEC no s'estava atenent la seva petició. "Al cap de quinze dies es van
posar en contacte amb nosaltres i vam arribar a l'acord que ens
deixarien tramitar el projecte del GR i que ens passarien una proposta
que ens va arribar al setembre", relata Luque. Des de la FEEC expliquen
que "s'ha creat un conveni de col·laboració, com es fa amb la resta
d'entitats, i se'ls ha enviat l'esborrany del conveni per establir una
col·laboració satisfactòria per ambdues parts".
Des de la UGEL, consideren que aquesta primera
proposta no és satisfactòria perquè els "deixa molt al marge del GR, no
ens reconeixen com entitat independent a la FEEC. Nosaltres som els
mantenidors i, si qualsevol associació vol entrar a fer-se càrrec del
GR, només depèn de la FEEC", denota Luque. Ell mateix exposa que
consideren injust aquest fet: "Un GR que hem fet nosaltres durant més de
dos anys i mig de recerca podria ser modificat per una agrupació
excursionista sense la nostra aprovació. Ens deixen com els
escombriaires". La UGEL ha respost la proposta de la FEEC demanant la
modificació dels punts anteriors en cerca d'un conveni que comporti una
"relació bilateral". És en aquest sentit, explica Luque, "que les
darreres setmanes hi ha hagut un acostament de posicions entre les dues
parts i la FEEC ha accedit a fer algunes de les concessions que demanava
l'UGEL".
Les lluites sobre el terreny
Dotar de contingut i memòria l'entorn és el motiu
principal que empeny la UGEL a voler recuperar aquest sender. "És
important que la memòria estigui vinculada a l'actualitat i als espais,
hi ha històries concretes que van lligades a un lloc i, quan hi ets, ho
veus més proper i menys passat. Et connecta amb el temps i les
persones", argumenta Cara. Per a ell, sense aquesta vinculació, "si la
història és només una eina intel·lectual, no és útil per als qui
l'entenem com una eina d'alliberament que t'ha d'ajudar a entendre qui
ets, què és l'autoritat, què és l'abús...".
En relació a això, la proposta de traçat que fa
la UGEL travessa 49 punts vinculats amb la història dels maquis. "No
només passa per masies on rebien refugi i provisions, sinó també per
zones d'actuació amb atracaments, sabotatges, llocs de naixement, o
topades amb la Guàrdia Civil", relata el comunicat de l'entitat.
"Si no es dóna context, es buida de contingut",
diu Cara, molt crític amb esdeveniments com la cursa de muntanya
Campionat Maqui, que agafen l'element històric com a ganxo comercial. A
la seva web s'hi pot llegir: "El Campionat Maqui no té un caire polític
[...]. Els Maquis, a part de les seves reivindicacions polítiques, eren
homes i dones definits per una sèrie d'atributs: la valentia, la
fortalesa mental, el seu esperit romàntic d'aire de llibertat, el
coneixement del territori, la seva fortalesa per sobreviure en els
boscos, entre altres. Aquests valors són element d'identitat del
territori, de l'esportista de muntanya".
"Estem parlant de gent que va actuar aquí, s'ha
d'explicar qui eren i entendre perquè feien això. No m'interessa si és
bo o dolent, vull que sigui explicable el costat racional de la
violència" exposa Cara. Per això, considera que iniciatives com la ruta o
la guia que prepara la UGEL sobre els maquis són importants: "passes
per les masies i et permet parlar del suport que els donaven els
masovers; mostrar les xarxes de resistència; els enllaços de les xarxes
d'evasió; explicar que el coneixement del territori era clau per ells;
vincular-ho al moviment obrer. Perquè aquesta gent actués calia que la
gent els donés suport".
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada