Són
membres de l'esquerra independentista i sindical i els Mossos els busquen per tal
d'identificar-los mitjançant proves biomètriques i posar-los a
disposició judicial acusats d'un delicte de desordres públics durant la
vaga general del 29 de març de 2012.
Els
joves són tres de les 68 persones que van aparèixer al web de delació
ciutadana promogut per Felip Puig i estan acusats de desordres públics.
La
campanya exigeix l'absolució de totes les encausades per les vagues
generals, la reparació del dany a les que van aparèixer al web i
l'assumpció de responsabilitats polítiques.
Una
de les mesures més polèmiques de Puig al capdavant de la conselleria va
ser la creació i posada en marxa d'una pàgina web de delació ciutadana
anomenada 'Contra la violència urbana'.
![]() |
| El 24 d'abril de 2012 l'aleshores Director General dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, i els comandaments del cos Joan Miquel Capell i Eduard Sallent, van presentar el web de delació |
DIRECTA 07/11/2016
David Boou
![]() |
| Quatre militants independentistes que apareixien en la que popularment es va anomenar #lallistadePuig van comparèixer en roda de premsa a la plaça Catalunya de Barcelona el 27 d'abril de 2012 |
Un
membre de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i dos joves d'Arran
tenen des de fa setmanes una ordre de cerca i captura en la seva contra
per la seva suposada participació en els aldarulls que es van viure en
el marc de la vaga general del 29 de març de 2012.
Els
joves són tres de les 68 persones que van aparèixer al web de delació
ciutadana promogut per Felip Puig amb l'objectiu d'identificar
activistes que haurien protagonitzat incidents en el marc d'aquesta
multitudinària protesta. Quatre anys després, tot i la retirada del web i
la substitució de Felip Puig primer per Ramón Espadaler i,
posteriorment, per l'actual conseller Jordi Jané, pesa una ordre de
detenció sobre les seves esquenes i una acusació de desordres públics
que els podria comportar penes d'entre sis mesos i tres anys de presó.
Mesos
després de l'aparició del web, tots tres van ser requerits per
sotmetre's a un reportatge fotogràfic i finalment van quedar imputats.
Tot i que l'Audiència de Barcelona va acceptar un recurs en contra,
durant aquests anys els joves han seguit rebent notificacions judicials
i, finalment, el jutjat d'instrucció va ordenar de nou les proves
biomètriques mitjançant la captació d'imatges per incorporar a les
diligències que instrueixen els Mossos en aquest procediment penal.
La
campanya exigeix l'absolució de totes les encausades per les vagues
generals del 29 de març i el 14 de novembre de 2012, el tancament dels
casos derivats del web de delació per "la manca de proves i la
vulneració dels nostres drets", la supressió definitiva del web i la
destrucció dels fitxers policials per motius polítics, el tancament del
CESICAT, la reparació del dany a les persones encausades i a les que van
aparèixer al web i l'assumpció de responsabilitats polítiques.
En
darrer lloc, afirmen que des de l'esquerra independentista se
solidaritzen "amb la resta de companyes anticapitalistes també
represaliades i perseguides" i anuncien que "la repressió no aturarà la
nostra activitat política ni aconseguirà dispersar la lluita per
millorar les nostres condicions laborals i socials".
El llegat de Puig
"Anirem
fins allà on permet la llei i una mica més", va advertir l'exconseller
d'Interior Felip Puig i Godes l'any 2011. En aquell moment, el
convergent va ser la persona de confiança triada per Artur Mas amb
l'objectiu de neutralitzar la creixent protesta social motivada per les
retallades i privatitzacions executades pel govern de CiU amb el pretext
de la crisi econòmica.
Una
de les mesures més polèmiques de Puig al capdavant de la conselleria va
ser la creació i posada en marxa d'una pàgina web anomenada 'Contra la
violència urbana'. Aquest portal de delació ciutadana es va activar el
24 d'abril de 2012, quan va ser presentat en roda de premsa per
l'aleshores Director General dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, i els
comandaments del cos Joan Miquel Capell i Eduard Sallent.
Els
responsables policials van justificar la creació d'aquesta eina com un
mecanisme per ajudar a identificar les persones que havien provocat
aldarulls durant la vaga general del 29 de març d'aquell mateix any,
convocada per protestar contra la reforma laboral del Partit Popular. El
web mostrava un total de 231 fotos i tres vídeos on apareixien 68
persones, incloses menors d'edat. Mitjançant un formulari que va
demostrar tenir greus dèficits de seguretat, qualsevol usuària podia
aportar –anònimament– informació sobre les seves identitats. Finalment
però, l'eina només va servir per identificar 22 persones.
L'allau
de crítiques per la mesura no es va fer esperar i entitats com Jutges
per la Democràcia, l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets
humans, el Col·legi de Periodistes i el d'Advocats o el mateix Síndic de
Greuges van demanar la seva retirada per considerar que podia vulnerar
drets relatius a la mateixa imatge i la presumpció d'innocència. Fins i
tot la Fiscalia de Menors va criticar la mesura i tots aquests
posicionaments van forçar el departament d'Interior a anul·lar
"temporalment" el web un mes després de la seva estrena. La retirada va
ser, però, definitiva.
Tanmateix,
uns dies abans de l'anunci de clausura, quatre militants
independentistes que apareixien en la que popularment es va anomenar
#lallistadePuig van comparèixer en roda de premsa a la plaça Catalunya
de Barcelona. Era un 27 d'abril de 2012 i entre ells es trobaven alguns
dels joves que actualment estan en cerca i captura, acompanyats d'una
cinquantena de membres de l'esquerra independentista. Uns dies després,
aquests joves van ser els encarregats de portar la pancarta del Primer
de Maig per demostrar –segons van afirmar a la roda de premsa– que "la
creació d'aquest portal no genera gens de por entre la militància
independentista".


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada