La
setmana passada, la visita de Barack Obama i la manifestació de
diversos moviments d’esquerra per la commemoració del 17 de novembre van
alterar la quotidianitat de la capital de Grècia, que es va trobar
sotmesa a fortes mesures de seguretat policials.
Al
voltant de 4.000 policies grecs i cap a 500 agents secrets de la CIA
van ser desplaçats sobre el terreny per protegir el líder dels Estats
Units d'Amèrica.
 |
| El 15 de novembre, milers de persones a Atenes contra les polítiques imperialistes dels EUA |
DIRECTA 24/11/2016
Joan Mas (Atenes)
 |
| Agents de la divisió MAT de la policia grega formen un cordó d'antidisturbis |
Fa
poc més d’una setmana, el centre d’Atenes es va trobar en una situació
que gairebé va arribar a l’estat d’excepció. Entre el 15 i el 16 de
novembre, la visita del president dels Estats Units d'Amèrica (EUA),
Barack Obama, va paralitzar el nucli de la capital de Grècia. Durant
diversos dies, una extensió molt àmplia de la ciutat es va trobar
sotmesa a mesures de seguretat extremes per impedir que hi hagués
qualsevol entrebanc a l’estada del president dels EUA. D’altra banda,
l’arribada del cap d’Estat americà a terres gregues es va produir dos
dies abans de la celebració del 17 de novembre, una data històrica i de
mobilitzacions per tota l’esquerra del país en la qual es commemora la
rebel·lió de l’estudiantat universitari contra la Junta Militar dels
Coronels l'any 1973 a la Universitat Politècnica d’Atenes.
Obama,
que va triar Grècia com a primera parada de la seva última gira
internacional com a president dels Estats Units, va aterrar el migdia
del 15 de novembre a l’aeroport d’Atenes envoltat d’un dispositiu de
vigilància calculat al mil·límetre. Al voltant de 4.000 policies grecs i
cap a 500 agents secrets de la CIA van ser desplaçats sobre el terreny
per protegir el líder de la primera potència mundial. Durant les hores
que Obama va passar a la capital grega, Atenes va romandre mig
paralitzada sota un ambient de setge policial: el govern grec liderat
per Syriza va ordenar als cossos de seguretat que encerclessin un ampli
perímetre del centre, va prohibir la circulació del trànsit rodat i del
transport públic i les línies de metro més cèntriques van restar
tancades a la ciutadania. Segons la premsa, l’estratègia de control
presa per tenir sota lupa a la comitiva de president americà també va
incloure el posicionament de francotiradors en punts estratègics de la
ciutat. A la vegada, l’espai aeri grec va estar tancat durant les hores
que Obama va passar al país.
Prohibició de les mobilitzacions, tensions i disturbis
Al
llarg de la seva estada, Obama va declarar diverses vegades l’orgull
que li suposava viatjar a Grècia, bressol de la democràcia occidental.
No obstant, la seva visita al país va estar marcada per l’adopció de
mesures autoritàries d’ordre públic que precisament destaquen per la
seva poca validesa democràtica. Un dia abans de l’arribada del dirigent
nord-americà, el Govern hel·lènic va prohibir la celebració de
manifestacions durant 30 hores en un cercle extens del centre urbà per
evitar qualsevol ensurt al sèquit dels EUA. Tanmateix, des de feia dies,
hi havia programades mobilitzacions al centre d’Atenes en contra de la
presència d’Obama i les convocatòries de les protestes es van mantenir.
Les
tensions, amb tot, eren previsibles: el 15 de novembre a la tarda,
milers de persones van sortir al centre d’Atenes per protestar contra
les polítiques imperialistes dels EUA. Les marxes, convocades per
sindicats com PAME --proper al Partit Comunista de Grècia (KKE)--, grups
de l’esquerra extraparlamentària grega com ara Antarsya, col·lectius
anarquistes i organitzacions del moviment estudiantil, van recórrer el
centre d’Atenes fins a topar-se amb un cordó policial que els impedia el
pas a la Plaça Syntagma, a on s’ubica el parlament grec.
En
aquell punt, un grup de manifestants va intentar passar la barrera
policial i els cossos de seguretat grecs van respondre amb una càrrega i
el llançament de gasos lacrimògens. A partir d’aleshores, la protesta
es va disperar i centenars de participants a la marxa van mantenir
enfrontaments contundents amb la policia durant les hores següents al
barri d’Exarchia.
Una visita per vendre fum
Els
mitjans de comunicació grecs, els partits polítics i el govern
encapcelat per Alexis Tsipras van presentar la visita de Barack Obama
com un esdeveniment històric que suposava un reconeixement a Grècia
després de tots els anys de penúries. “Quan el president dels EUA va a
un país estranger, representa que és un honor especial, però només va
ser un gest de cara a la galeria”, comenta Christina Tente, activista
amb una llarga trajectòria als moviments socials grecs i llicenciada en
periodisme. “La visita d’Obama, en el fons, ha servit per legitimar els
posicionaments de la Troika i les polítiques neoliberals del govern
grec, però el país segueix anant cap a pitjor”, afegeix Tente.
Tal
i com estableixen els protocols diplomàtics, la primera parada d’Obama a
Atenes va ser a la residència del primer ministre grec, Alexis Tsipras.
Des d’un bon principi, el president americà va remarcar que les mesures
d’austeritat aplicades a Grècia durant els últims anys havien estat
“dures, però necessàries” per mantenir la competitivitat del país i
assegurar la seva recuperació econòmica. Com a contraprestació, el líder
estatunidenc va declarar que pressionaria als creditors europeus per
tal que acceptessin un alleugerament del deute que arrossega l’Estat
grec. Aquesta reivindicació, precisament, és el principal cavall de
batalla que el govern de Syriza lliura contra la rigidesa de l’Alemanya
d’Angela Merkel. Tot i això, la quantitat de diners que Grècia ha de
retornar als seus creditors ja voreja la xifra astronòmica de 311
milions d’euros.
La crisi econòmica, un problema crònic
Malgrat
les bones paraules, Obama va visitar Grècia en un context de terra
cremada. Actualment, la societat grega es troba al marge del col·lapse.
Després de l’ensorrament de l’economia del país i de tres rescats
financers acompanyats de privatitzacions, retallades duríssimes a
l’Estat del benestar i reduccions dels serveis públics, la taxa d’atur
ronda el 26% i el Producte Interior Brut (PIB) del país ha disminuït un
25%. A més, un quart de la població hel·lènica viu sota el llindar de la
pobresa, amb milions de famílies que no arriben a finals de mes. La
joventut grega, d’altra banda, és carn de canó de l’emigració. A hores
d’ara, es calcula que hi ha més de mig milió de joves --la majoria amb
formació acadèmica-- que ha marxat del país amb la intenció d’iniciar un
projecte de vida a un altre lloc.
Christina
Tente, que actualment estudia un màster a Atenes, fa anys que es dedica
a treballar en feines inestables i precàries que l’ajuden a subsistir
de manera ajustada. “Si aconsegueixes treballar, les condicions laborals
actuals són nefastes, els salaris són una misèria i molta gent està
empleada sense contracte o possibilitat de cotitzar a la seguretat
social”, denuncia Tente. Entre les persones joves, els treballs més
recurrents es troben al sector serveis. “En el panorama actual, una de
les poques alternatives laborals que tenim és fer de cambrers”, comenta
Harri Maroudas, estudiant universitari de disseny gràfic que durant
l’estiu acostuma a treballar en un restaurant de la seva illa natal,
Cefalònia. Actualment, a Atenes, la precarietat en l’àmbit dels serveis
és màxima: hi ha molts casos de gent que treballa de cambrera sense
contracte laboral i que no guanya més de 2,5 o 3 euros l’hora.
La commemoració del 17 de novembre
A
Grècia, la visita d’Obama també es va considerar un esdeveniment
excepcional perquè no hi havia cap president dels EUA que hagués fet una
estada oficial al país des de feia 17 anys. L’últim cap d’Estat
nord-americà que va visitar Atenes va ser Bill Clinton al 1999. Llavors,
la data en la qual l’exlíder demòcrata va arribar al país va ser la
mateixa que Obama, tot just dos dies abans de la diada del 17 de
novembre, una jornada amb molt de pes en la història recent de Grècia
que recorda els fets de la Universitat Politècnica de 1973, quan un grup
d’estudiants va iniciar una vaga revolucionària contra la dictadura
dels coronels.
La
Junta Militar, que va governar el país hel·lènic amb mà de ferro des de
1967 fins a 1974, va assumir el poder després d’un cop d’estat suportat
pels EUA. El 1999, en el discurs oficial que Clinton va fer a Atenes,
l’expresident nord-americà va demanar perdó per l’aliança històrica dels
Estats Units amb la dictadura grega. A Grècia, però, la gent no oblida.
Com cada any, el 17 de novembre passat, milers de persones i militants
d’un gran nombre d’organitzacions de l’esquerra extraparlamentària grega
van recórrer els carrers d’Atenes per commemorar la revolta de la
Politècnica i assenyalar la responsabilitat dels Estats Units davant de
l’ambaixada que la primera potència mundial té a la capital grega.
Després de la protesta, hi va tornar a haver enfrontaments entre la
policia i un grup de manifestants al barri d’Exarchia i al voltant de
l’edifici històric de la Universitat Politècnica d’Atenes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada