diumenge, 27 de novembre del 2016

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 27 de novembre de 1907 neix a La Aljorra (Cartagena) l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Pérez

Francisco Pérez
En el decurs de la Retirada de 1939 creuà la frontera del Pirineu català amb la seva companya Carmen Pérez Estévez i la seva filla Violeta, de 15 dies, i tots van ser reclosos al camp de concentració francès de Sant Cebrià de Rosselló  







Francisco Pérez
El 27 de novembre de 1907 neix a La Aljorra (Cartagena, Múrcia) l'anarquista i anarcosindicalista Francisco Pérez, conegut com Paco. Emigrà a Andalusia, on milità en el Moviment Llibertari.
Quan l'aixecament militar franquista de juliol de 1936 aconseguí arribar a Cartagena i d'allà passà a Barcelona. Va ser nomenat membre del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), ubicat aleshores a Barcelona. Després lluità al front de València. En el decurs de la Retirada de 1939 creuà la frontera del Pirineu català amb la seva companya Carmen Pérez Estévez i la seva filla Violeta, de 15 dies, i tots van ser reclosos al camp de concentració francès de Sant Cebrià de Rosselló.
Després de la Segona Guerra Mundial interimperialista milità en la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT) de Lió (Alvèrnia Roine Alps), en estreta amistat amb Cayetano Zaplana Zapata i molt lligat a les Joventuts Llibertàries i als grups de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). L'agost de 1946 assistí al Ple Nacional de Regionals de la CNT-AIT en l'Exili com a delegat de la Regional 4-5. A començaments dels anys cinquanta fou secretari dels fons destinats als companys empresonats a l'Espanya franquista.
En 1951, arran de l'assalt el 18 de gener d'aquell any per un grup d'acció llibertari d'un furgó postal davant l'oficina de correus del carrer Duguesclin de Lió va ser detingut juntament amb una trentena de militants confederals, entre ells Josep Peirats, Pere Mateu i J. Pascual, que van ser maltractats i torturats per les policia francesa. Malgrat no tingués res a veure amb aquest assalt fallit d’expropiació amb finalitat de la resistència interior, fou acusat d'haver participat i de ser còmplice de diversos atacs expropiatoris realitzats a la zona de Lió i de Grenoble (Isèra, Alvèrnia Roine Alps) entre 1946 i 1950. Jutjat, el gener de 1955 va ser condemnat a 10 anys de presó.
Després de vuit anys de tancament, fou alliberat i se li va assignar la residència durant molts anys a Angers (País del Loira). Després pogué retornar a Lió.
Francisco Pérez, un any després de retirar-se, va morir el 26 de gener de 1973 a Lió d'un càncer d'estomac fruit de l'apallissament policial francès de 1951. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada