Exiliada
el 1939 i establerta des de 1948 a Veneçuela feia viatges a la
Península, especialment a Barcelona, participant en actes a pesar de la
seva avançada edat.
En una ocasió, en un acte organitzat per la CGT a la Casa de Cultura de Girona, presentà Vivir la utopia acompanyada per Paco Rios.
Ahir al vespre es va projectar el documental "vivir la utopia" a
la casa de Cultura de Girona, un documental que ja suma més de 10 anys i
que recull diverses entrevistes a persones que van viure i participar
de la revolució anarquista espanyola l'any 1936.
Concha Liaño, una de les històriques del Moviment Llibertari,
cofundadora a l´any 1936 de la federació catalana de Mujeres Libres,
exiliada a Venezuela després de la guerra, va assistir a la projecció
del documental i va participar en el col.loqui posterior. La companya
Concha, que ja té noranta anys, fa pocs dies que ha arribat de
Venezuela en un viatge per acomiadar-se de les companyes d´Alacant,
Barcelona, Girona, sud i centre de l´estat francès, París, etc. abans de
morir, segons manifestava ella mateixa a l'arribada.
A la projecció també hi van assistit en Joan Gamero, direcció, Francesc Rios, subdirecció i Mariona Roca, ajudant de realització tots tres co-guionistes d'aquest prestigiós documental.
Aquesta projecció estava emmarcada dins als diferents actes organitzats per la CGT arran de l'exposició "La Revolució llibertària", que aquests dies s'ha pogut veure a la casa Cultura de Girona. Hi serà fins demà diumenge 30 de març.
http://2001-2010.elsud.org/node/2106
En una ocasió, en un acte organitzat per la CGT a la Casa de Cultura de Girona, presentà Vivir la utopia acompanyada per Paco Rios.
Concha Liaño:
El 24 de novembre de 1916 neix a Épinay-sur-Seine (Illa de
França) la militant anarcofeminista Concepción Liaño Gil, més coneguda
com Concha Liaño. Descendent de terratinents --el seu avi matern va ser
alcalde de Madrid-- i de noblesa vinguda a menys, el seu pare,
aventurer, va abandonar la seva família quan ella tenia 10 anys.
Anarquista
visceral i contestatària des de nena, va estudiar un any a l'Escola
Francesa de Barcelona i entre els 13 i 15 anys amb les monges
salesianes. Quan tenia 15 anys es va inscriure en les Joventuts
Llibertàries i va formar part del grup de Fidel Miró Solanes, Alfredo
Martínez Hungría, Joan Baptista Aso i Arguis Gallardo. En 1935 s'integrà
en el grup confederal «Agrupació Cultural Femenina» de Barcelona.
En
1936 es reuneix a Barcelona amb Mercedes Comaposada i s'encarrega en
solitari de l'organització de les agrupacions de «Mujeres Libres» a diverses localitats
catalanes, com Blanes i Girona, ajudada per Soledad Estorach.
El
juliol de 1936 va formar part del Comitè Revolucionari del barri
barceloní de Sant Martí i de les Joventuts Llibertàries de l'Hospital de
Sant Pere. En 1937 va col·laborar en el periòdic Mujeres Libres.
Aleshores estava unida sentimentalment amb Alfredo Martínez Hungría, que
va ser assassinat durant els «Fets de Maig» de 1937.
Exiliada
durant la Retirada de 1939 va passar una greu crisi emocional en 1941.
Instal·lada a Bordeus (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) en 1943,
col·laborà en tasques amb la Resistència.
En
1948 va marxar a Veneçuela amb la seva única filla, que tenia cinc
anys. Va treballar en diversos llocs i durant el seu temps lliure es
dedicà a ensenyar a llegir dones analfabetes. A Veneçuela es va casar
amb el polonès Víctor Wierzoski. Treballà com a empleada d'unes línies
aèries de Maracaibo (Zulia, Veneçuela) i més tard es traslladà a
Caracas.
En
1995 va col·laborar en la revista El Noi. En 1997 fou una de les
protagonistes del documental de Juan Gamero, Paco Rios i Mariona Roca
Vivir la utopía, produïda per la 2 de TVE, i l’any 1996 Vicente Aranda
s'hi va inspirar pel paper d'una de les protagonistes de la seva
pel·lícula Libertarias.
Va
col·laborar en el llibre col·lectiu Mujeres Libres. Luchadoras
libertarias (1999) i en el documental d'Ana Martínez i Llum Quiñonero
Mujeres del 36 (1999).
Feia
viatges a la Península, especialment a Barcelona, participant en actes a
pesar de la seva avançada edat. En una ocasió, en un acte organitzat
per la CGT a la Casa de Cultura de Girona, presentà Vivir la utopia
acompanyada per Paco Rios.
Durant
un temps residí a Río Chico (Miranda, Veneçuela) i en la seva última
etapa visqué a Caracas. Concha Liaño va morir el 19 d'abril de 2014 a
Caracas.
A la projecció també hi van assistit en Joan Gamero, direcció, Francesc Rios, subdirecció i Mariona Roca, ajudant de realització tots tres co-guionistes d'aquest prestigiós documental.
Aquesta projecció estava emmarcada dins als diferents actes organitzats per la CGT arran de l'exposició "La Revolució llibertària", que aquests dies s'ha pogut veure a la casa Cultura de Girona. Hi serà fins demà diumenge 30 de març.
http://2001-2010.elsud.org/node/2106
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada