dijous, 24 de novembre del 2016

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 24 de novembre de 1916 neix a Épinay-sur-Seine la militant anarcofeminista Concepción Liaño Gil, més coneguda com Concha Liaño

Concha Liaño (Caracas, 1963)
Exiliada el 1939 i establerta des de 1948 a Veneçuela feia viatges a la Península, especialment a Barcelona, participant en actes a pesar de la seva avançada edat.  
En una ocasió, en un acte organitzat per la CGT a la Casa de Cultura de Girona, presentà Vivir la utopia acompanyada per Paco Rios. 



Concha Liaño: 
El 24 de novembre de 1916 neix a Épinay-sur-Seine (Illa de França) la militant anarcofeminista Concepción Liaño Gil, més coneguda com Concha Liaño. Descendent de terratinents --el seu avi matern va ser alcalde de Madrid-- i de noblesa vinguda a menys, el seu pare, aventurer, va abandonar la seva família quan ella tenia 10 anys.
Anarquista visceral i contestatària des de nena, va estudiar un any a l'Escola Francesa de Barcelona i entre els 13 i 15 anys amb les monges salesianes. Quan tenia 15 anys es va inscriure en les Joventuts Llibertàries i va formar part del grup de Fidel Miró Solanes, Alfredo Martínez Hungría, Joan Baptista Aso i Arguis Gallardo. En 1935 s'integrà en el grup confederal «Agrupació Cultural Femenina» de Barcelona.
En 1936 es reuneix a Barcelona amb Mercedes Comaposada i s'encarrega en solitari de l'organització de les agrupacions de «Mujeres Libres» a diverses localitats catalanes, com Blanes i Girona, ajudada per Soledad Estorach.
El juliol de 1936 va formar part del Comitè Revolucionari del barri barceloní de Sant Martí i de les Joventuts Llibertàries de l'Hospital de Sant Pere. En 1937 va col·laborar en el periòdic Mujeres Libres. Aleshores estava unida sentimentalment amb Alfredo Martínez Hungría, que va ser assassinat durant els «Fets de Maig» de 1937.
Exiliada durant la Retirada de 1939 va passar una greu crisi emocional en 1941. Instal·lada a Bordeus (Gironda, Nova Aquitània, Occitània) en 1943, col·laborà en tasques amb la Resistència.
En 1948 va marxar a Veneçuela amb la seva única filla, que tenia cinc anys. Va treballar en diversos llocs i durant el seu temps lliure es dedicà a ensenyar a llegir dones analfabetes. A Veneçuela es va casar amb el polonès Víctor Wierzoski. Treballà com a empleada d'unes línies aèries de Maracaibo (Zulia, Veneçuela) i més tard es traslladà a Caracas.
En 1995 va col·laborar en la revista El Noi. En 1997 fou una de les protagonistes del documental de Juan Gamero, Paco Rios i Mariona Roca Vivir la utopía, produïda per la 2 de TVE, i l’any 1996 Vicente Aranda s'hi va inspirar pel paper d'una de les protagonistes de la seva pel·lícula Libertarias.
Va col·laborar en el llibre col·lectiu Mujeres Libres. Luchadoras libertarias (1999) i en el documental d'Ana Martínez i Llum Quiñonero Mujeres del 36 (1999).
Feia viatges a la Península, especialment a Barcelona, participant en actes a pesar de la seva avançada edat. En una ocasió, en un acte organitzat per la CGT a la Casa de Cultura de Girona, presentà Vivir la utopia acompanyada per Paco Rios.
Durant un temps residí a Río Chico (Miranda, Veneçuela) i en la seva última etapa visqué a Caracas. Concha Liaño va morir el 19 d'abril de 2014 a Caracas. 

Ahir al vespre es va projectar el documental "vivir la utopia" a la casa de Cultura de Girona, un documental que ja suma més de 10 anys i que recull diverses entrevistes a persones que van viure i participar de la revolució anarquista espanyola l'any 1936. Concha Liaño, una de les històriques del Moviment Llibertari, cofundadora a l´any 1936 de la federació catalana de Mujeres Libres, exiliada a Venezuela després de la guerra, va assistir a la projecció del documental i va participar en el col.loqui posterior. La companya Concha, que ja té noranta anys, fa pocs dies que ha arribat de Venezuela en un viatge per acomiadar-se de les companyes d´Alacant, Barcelona,  Girona, sud i centre de l´estat francès, París, etc. abans de morir, segons manifestava ella mateixa a l'arribada.
A la projecció també hi van assistit en Joan Gamero, direcció, Francesc Rios, subdirecció i Mariona Roca, ajudant de realització tots tres co-guionistes d'aquest prestigiós documental.
Aquesta projecció estava emmarcada dins als diferents actes organitzats per la CGT arran de l'exposició "La Revolució llibertària", que aquests dies s'ha pogut veure a la casa Cultura de Girona. Hi serà fins demà diumenge 30 de març. 
http://2001-2010.elsud.org/node/2106 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada