L'excomissari Villarejo apunta que Jordi Pujol va pactar amb el CNI per diluir la investigació del seu cas

10.000 milions d’euros sense regularitzar: molts espanyols amb diners a bancs andorrans segueixen sense declarar-los a Hisenda  

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/11/2016 

Queralbs (Ripollès).-  

Llegim a EL TRIANGLE que els documents annexos a la querella que Higini Cierco, accionista propietari de la Banca Privada d'Andorra (BPA), ha presentat contra els alts càrrecs policials espanyols Marcelino Martín Blas i Celestino Barroso inclouen unes revelacions d'un altre antic càrrec policial, l'excomissari José Villarejo (testimoni de càrrec a favor dels Cierco), sobre l'Operació Catalunya i el cas Pujol, com avançava aquesta setmana EL TRIANGLE.

En un dels documents que acompanyen la querella, publicada aquest dijous per ARA, Villarejo apunta els motius pels quals la investigació es van centrar en els 3,4 milions d'euros que la família de Jordi Pujol Soley va tenir a la BPA en comptes d'escometre també moviments de diners molt superiors amb Andbank, l'antiga Banca Reig, de manera que ha quedat molt rebaixada la dimensió del cas Pujol.

Villarejo apunta que una de les raons per "ignorar" els moviments dels Pujol amb Andbank seria el suposat interès del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) -manifestat, es diu, per Martín Blas-, i que no és descartable que Martín Blas i el CNI haguessin col·laborat en una maniobra de distracció de Jordi Pujol Soley i de Reig (amb qui tenia una estreta relació), perquè la pressió judicial es dirigís contra els diners que tenien a la BPA. Per aquest motiu, indica Villarejo, l'expresident hauria confessat, confirmant allò que va destapar el diari ‘El Mundo’.

En aquest cas, segueix Villarejo, Pujol hauria obtingut del CNI ajut a canvi de no destapar els vincles de destacades personalitats espanyoles -en referència al rei emèrit Joan Carles I- amb el compte bancari de nom Soleado, manejat per Arturo Fasana, implicat també en la trama Gürtel. El financer Javier de la Rosa va apuntar en aquest sentit en la conversa que va mantenir amb el petit Nicolás, revelada per Público el 2015.

Segons Villarejo, Martín Blas va menystenir i amagar dades de gran valor probatori sobre la dinerada dels Pujol a Andbank, els moviments de la qual xifra en uns 2.000 milions d'euros. Així mateix, destaca que no es van mantenir les línies d'investigació sobre la patronal Femcat i David Madí, a qui considera "fiduciari dels Pujol" i de l'expresident Artur Mas i Felip Massot, a qui descriu com "testaferro de confiança d'aquest darrer", en referència a l'expresident català i líder del PDECat.

Altres personatges rellevants que titlla de "testaferros d'interès" són Susana Monje (vicepresidenta del Barça), Carles Sumarroca, Ramon Camps (diputat i portaveu convergent al Parlament), Maria Eugenia Cuenca (exconsellera de Governació), la família Molins (de l'empresa Ciments Molins) i Josep M. Penin (imputat del cas Adigsa que va implicar el seu parent Felip Puig). 

Molts espanyols amb diners a bancs andorrans segueixen sense declarar-los a Hisenda 

El pròxim 1 de gener entrarà en vigor l’intercanvi automàtic d’informació fiscal entre Andorra i Espanya. Així l'Agència Tributària andorrana comunicarà a la seva homòloga espanyola totes les dades sobre comptes, béns i valors dels clients bancaris, estiguin regularitzats o no. En una primera etapa només afecta als capitals de més d’un milió d’euros.

La comunicació serà automàtica, però no immediata, ja que les dades corresponents al 2017 no s'enviaran fins al setembre del 2018. En aquests moments, Andorra efectua un intercanvi d'informació fiscal ‘a demanda’, sobre ciutadans concrets, quan la sol·liciten les autoritats fiscals o judicials del seu país d'origen, però, a partir de l'any que ve, s’haurien de facilitar en bloc totes les dades dels ciutadans estrangers.

Segons les dades de l’Agència Tributària espanyola durant la passada campanya de renda corresponent a l’exercici del 2015, els espanyols van declarar que tenien al país dels Pirineus 3.781 milions d’euros, quasi la meitat en actius financers, el que representa 699 milions menys respecte als del 2012 que sumaven 4.480 milions.

El tren de la lluita contra el frau fiscal al que  Andorra s’ha hagut de pujar per intentar l’acostament a Europa, juntament amb la crisi del sector bancari arran de l’escàndol de la Banca Privada d’Andorra (BPA), segueix provocant la fugida, o el seu intent, dels capitals espanyols dipositats al Principat. Als assessors fiscals del microestat se’ls hi està girant feina en els darrers mesos per la demanda d’informació d’espanyols que volen conèixer què pot passar i, alhora, de clients que volen saber com treure els diners dels comptes que tenen subscrits especialment amb la BPA i Vall Banc, la nova entitat tutelada pel grup nord-americà, JC Flowers.

La majoria de les consultes d’aquests clients als despatxos professionals estan relacionades amb la no regularització amb el fisc espanyol. Es calcula que el muntant econòmic se situa als voltants dels 10.000 milions d’euros, la meitat dels quals corresponen a persones residents a Catalunya. El temps per a regularització s’acaba el pròxim 31 de desembre i els que no ho facin s’arrisquen a haver de pagar el 150% del que ara no es declari.

Els bancs andorrans han de comunicar saldos, dividends, interessos i rendiments. Les autoritats fiscals andorranes haurien d’enviar cada any aquesta informació, agrupada per països, a les corresponents agències tributàries amb què han subscrit l'intercanvi automàtic d'informació, entre les quals es troben l'espanyola i la francesa.

Tot i així cal estar pendents del que acabi succeint amb la futura llei de transparència que el Consell General (Parlament) andorrà ha d’aprovar abans de finals d’enguany i que pot modificar el calendari previst per l’intercanvi de dades bancàries establert actualment en el projecte legislatiu.

A banda, el grup parlamentari Demòcrates per Andorra del cap de Govern, Toni Martí, té previst introduir una esmena que resulta preocupant: deixar de banda de la fiscalització l’adquisició de deute públic del Principat. En concret, d’aquells comptes que no superin els 45.000 euros si es compren en forma de bons estatals. Per tant, el risc de mantenir el sistema per blanquejar capitals és més que evident.