Acarmissament judicial contra els municipis sobiranistes.
Els
ajuntaments de Girona, Berga, Vic, Torrelles de Llobregat i l’Ametlla
del Vallès són els més perseguits per l’Estat, amb l’acumulació de cinc
denúncies pel seu suport a la independència nacional catalana.
L'última actualització eleva a 407 les causes contra l'independentisme.
Despenjada col·lectiva de banderes monàrquiques espanyoles.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 12/11/2016
Girona (Gironès).-
Llegim en la premsa
convencional que els grups municipals de Convergència, ERC-MES i CUP a
l'Ajuntament de Girona han acordat una moció conjunta de suport al
referèndum d'independència de Catalunya, al procés constituent i als ens
locals i electes investigats per processos relacionats amb la
sobirania. El text es portarà a votació en el ple municipal del proper
dilluns, un dia després de la concentració que les entitats sobiranistes
han convocat a Barcelona a favor de les institucions catalanes i locals
i en contra de la judicialització de la política.
Tot
apunta que el text s'aprovarà amb escreix ja que les tres formacions
que presenten la proposta tenen divuit del 25 regidors. Per tant superen
la majoria absoluta necessària. Es donarà el cas que el PSC, tot i
formar part de l'equip de govern municipal, molt probablement no donarà
suport al document que sí que signen els seus socis de govern
convergents (PDECat). No obstant, en firmar el pacte de govern municipal
entre les dues forces, ja va quedar clar que en temes «nacionals» els
dos grups municipals no havien de votar necessàriament en bloc sinó que
podien prendre posicionaments diferents.
La
moció defensa el paper dels ajuntaments com a garants de l'exercici de
la democràcia en el dret a decidir i el procés cap a la independència de
Catalunya, així com la llibertat d'expressió i d'idees polítiques
davant els processos judicials que estan patint tant administracions com
també càrrecs electes. Per això proposa cinc punts d'acord: manifestar
el suport de l'Ajuntament de Girona a un referèndum vinculant sobre la
independència nacional catalana com a molt tard el setembre del 2017;
col·laborar en el debat sobre el procés constituent, de manera
coordinada amb l'AMI; mostrar el suport als ajuntaments i electes
investigats per la justícia per haver promogut el dret a decidir o haver
defensat la independència de Catalunya; condemnar la politització de
l'estament judicial espanyol i exigir una separació real de poders; i
comunicar l'acord al president del Govern de la Generalitat, la
presidenta del Parlament de Catalunya i a l'AMI.
Els
tres grups municipals gironins han valorat el suport conjunt en aquests
punts. El portaveu de Convergència Carles Ribas ha dit que "quan hi ha
contradicció entre legalitat constitucional d'un Estat i la voluntat
democràtica, preval aquesta segona. Judicialitzar la llibertat
d'expressió d'un poble implica encadenar la democràcia". La portaveu
d'ERC-MES Maria Mercè Roca ha assegurat: "defensem d'una manera clara i
contundent els electes perseguits en l'exercici legítim de la
democràcia". Per part de la CUP, Lluc Salellas ha afirmat que
"l'Ajuntament de Girona ha de fer costat a les institucions i als
electes perseguits per l'Estat, i s'ha d'implicar activament per fer
possible el referèndum d'independència, la ruptura democràtica i el
procés constituent de la nova República".
Acarnissament judicial contra els municipis sobiranistes
 |
Ajuntament de Vic
|
Cinc
ajuntaments catalans encapçalen el rànquing d'acumulació de
contenciosos oberts per la maquinària espanyolista contra el món
municipal. Girona, Berga, Vic, l'Ametlla del Vallès i Torrelles de
Llobregat sumen cada un fins a quatre procediments per qüestions
d'afirmació nacional relacionades amb la independència.
Segons
l'últim recompte actualitzat per l'Associació de Municipis de Catalunya
(AMI), avui hi ha 407 causes obertes que afecten fins a 259
ajuntaments, diputacions, consells comarcals o entitats municipals
descentralitzades.
L'Estat
converteix en casus belli actes com no haver penjat la bandera
monàrquica espanyola al balcó de l'ajuntament, haver aprovat la moció a
favor de la sobirania fiscal, haver pagat la quota anual de l'AMI,
haver-se declarat “territori català lliure i sobirà” o haver obert
l'ajuntament el 12-O. La majoria són qüestions relacionades amb drets
tan fonamentals com la llibertat d'expressió.
Immediatament
darrere del top five d'ajuntaments perseguits n'hi ha setze més amb
tres contenciosos cada un, i 43 ens locals, amb dos. Aquestes xifres de
l'acarnissament politicojudicial donen arguments a les persones que demà
a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona, a les dotze del migdia, es
manifestaran, la setmana que es compleixen dos anys del 9-N, contra la
judicialització de la política i en defensa de la democràcia i les
institucions del país. Presidida per les quatre columnes de Puig i
Cadafalch, la protesta, organitzada per Òmnium Cultural, l’ANC i l'AMI,
tindrà un marcat caràcter municipal. Es preveu que hi acudeixin més de
200 regidors i alcaldes de les poblacions afectades. Fins a 155 autocars
procedents d'arreu del territori, des del Pallars fins a l'Ebre, ja
estaven confirmats ahir, però la xifra podria continuar creixent. La
Guàrdia Urbana de Barcelona facilitarà l'aparcament a prop del palau
Sant Jordi i a la zona del parc de Joan Miró.
Els
principals encausats ja han confirmat la presència, començant per la
presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell (perseguida per
haver deixat votar les conclusions de la comissió d'estudi del procés
constituent a la cambra); l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i
els ex consellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega (a un pas de
seure al banc dels acusats per haver donat la veu al poble el 9-N),
així com el regidor de la CUP a Vic Joan Coma (que va reivindicar la
desobediència a l'Estat en un ple i s'enfronta a un delicte d'incitació a
la sedició) i l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós (la primera
detinguda política a Catalunya d'ençà de l'inici del procés, per haver
obviat els requeriments del jutge per anar a declarar amb relació al
manteniment de l'estelada al balcó de l'ajuntament en períodes
electorals). Però no només hi seran representants dels partits
independentistes. La convocatòria té un esperit transversal. “Estan
convidats tots els demòcrates”, expliquen fonts de l'organització. No en
va, el lema és Per la democràcia, defensem les nostres institucions. Hi
ha confirmada l'assistència dels tinents d'alcalde de Barcelona Gerardo
Pisarello i Jaume Asens, en representació de l'Ajuntament. També hi
serà el diputat d'En Comú Podem i portaveu a la comissió de Justícia al
Congrés de Diputats, Jaume Moya, i representants d'EUiA, Podem i ICV. Al
municipi d’Amer (la Selva) hi haurà una concentració davant de la casa
consistorial. Altres concentracions paral·leles se celebraran a la
mateixa hora (les sis de la tarda) a Londres (Anglaterra) i a Dublín
Irlanda). La concentració a Londres tindrà lloc a la cèntrica Piccadilly
Circus, mentre que la de Dublín es farà a O'Connell Street. Demà a dos
quarts de dotze del migdia serà el torn de París (Illa de França), hi
haurà una altra concentració en “soutien à nos représentants et à nos
institutions” a la plaça de l'Hôtel-de-Ville. Al punt del migdia,
coincidint amb la manifestació a Barcelona, se'n farà una altra a
Luxemburg (a la rue de la Semois), també “en defensa de les institucions
catalanes de la repressió judicial”.
D'altra
banda, l'associació La Motorada ha convocat una marxa independentista
de motos que farà una entrada triomfal a Maria Cristina pels volts de
les onze. L'entitat anima a participar-hi cadascú amb la seva
motocicleta. La trobada serà a les deu del matí al pàrquing del Jardí
Botànic de Montjuïc. En concret, a dos quarts d'onze començaran a
circular i donaran una volta per la muntanya, baixaran per Miramar i
recorreran de punta a punta l'avinguda del Paral·lel. “Estimem el nostre
país, que és inequívocament Catalunya”, diu un dels punts del seu
decàleg. Ho demostraran demà una vegada més.
La
convocatòria a Maria Cristina, que durarà al voltant d'una hora,
inclourà actuacions musicals i la tancaran els discursos. En una
entrevista a Catalunya Ràdio Neus Lloveras (AMI) va afirmar que la
manifestació està concebuda com “un cop de puny sobre la taula per dir
prou, defensar la democràcia i les institucions”.
Despenjada col·lectiva de banderes monàrquiques espanyoles
El
president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, va
proposar ahir que tots els ajuntaments despengin la bandera monàrquica
espanyola alhora abans del referèndum de l'any que ve. En declaracions
al digital El Món, l'alcalde de Premià de Mar (Maresme) va apostar per
les “macro desobediències” en lloc d'accions puntuals com treure la
bandera, una estratègia que “no ha acabat de sortir bé”. Buch proposa
donar cobertura a la despenjada col·lectiva amb l'aprovació prèvia de
mocions als plenaris. “Si els ajuntaments despengen la bandera espanyola
el mateix dia, en una data anterior al referèndum, ja no es tractarà de
micro desobediències, ja que estaríem parlant d'una desobediència
generalitzada”, va defensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada