“Sabien molt bé qui volien assenyalar abans de la publicació de la web de delació ciutadana”.
“Llavors van venir les visites dels Mossos a la meva família, arribant a fer-los xantatge i amenaçant-los sobre el meu futur”.
Entrevista a Roger Sabà publicada avui a LA FISSURA.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 24/11/2016
Figueres (Alt Empordà).-
El portal empordanès
La Fissura publica una entrevista al figuerenc Roger Sabà (Figueres,
1980), cooperativista de la productora Metromuster i militant de la
Coordinadora Obrera i Sindical (COS). És un dels tres imputats de la
“llista de Puig” que van ser detinguts el 14 de novembre arran de la
cerca i captura decretada per part de la jutgessa que instrueix la causa
per desordres públics. Parlem amb ell sobre la web de delació
ciutadana, les repressions a l’activisme durant l’època de Felip Puig i
el periple judicial que ha viscut després d’aquells fets.
El
14 de novembre, i després de setmanes en cerca i captura, tres
activistes us presenteu davant la seu del Departament d’Interior. Sou
uns dels darrers imputats per la “Llista de Puig”, de la pàgina web de
delació ciutadana per a identificar “responsables d’actes vandàlics”.
Pel seu interès reproduïm aquesta entrevista:
-. Parla’m del context; perquè en aquell moment i no un altre s’opta per utilitzar aquella eina?
-.
Nosaltres arribem a la vaga en un context d’intenses mobilitzacions,
sorgides de la conjunció del post 15-M i d’un activisme de llarg
recorregut a Barcelona. Hi havia una gran potència de carrer, bàsicament
com a reacció a les constants retallades als serveis públics que
s’estaven imposant. Veníem d’un cicle molt dur amb les mobilitzacions
contra Bolonya, el desallotjament de Plaça Catalunya amb el 15-M,
Rodegem el Parlament… i que amb la reforma de la llei laboral, ja va ser
com si es toqués ós.
No és casual que la web aparegués en aquell moment. Paral·lelament a
l’onada de mobilitzacions, s’estava patint una repressió molt dura,
orquestrada des del Departament d’Interior amb Felip Puig al capdavant i
certs comandaments dels Mossos d’Esquadra. És l’època de la seva famosa
frase “d’anar fins allà on permeti la llei i una mica més”. Des del
govern s’estava duent a terme una campanya mediàtica molt dura,
legitimada pels mitjans de comunicació, que tenia com a objectiu la
criminalització de l’activisme.
-. Entenc, doncs, que la web tenia un objectiu molt més ampli que identificar a esvalotadors?
-.
Sí. De fet, estem segurs que abans de la posada en funcionament del web
ells ja sabien molt bé a qui volien assenyalar. Sota el discurs
d’identificar a persones relacionades amb incidents produïts durant la
jornada de vaga, s’amagava el verdader objectiu d’aquella web, que no
tenia altra funció que utilitzar-se com a instrument per criminalitzar
els moviments i col·lectius organitzats que van participar d’aquella
mobilització. Això es pot veure molt clarament amb què, de les 68
persones que hi apareixien només se’n van poder identificar 22. I qui
eren? Doncs aquella persona del col·lectiu “X”, aquella de la plataforma
“X”… Ens coneixíem quasi tots. Van anar a buscar persones que es
poguessin relacionar amb col·lectius, sindicats i organitzacions
concretes. Recordes aquell comissari que va dir allò de “es poden amagar
en una claveguera, en una assemblea o en una cadira de la universitat”?
De fet, en aquella vaga general es va aprofitar per a dur a terme una
gran actuació repressiva, hi va haver més d’un centenar de detinguts,
entre ells la secretària d’organització de la CGT -que va estar 23 dies
en presó preventiva- per protestar davant la Borsa de Barcelona.
-. Uns dies després de la vaga és quan t’adones que la teva és una de les cares que apareix a la web.
-.
Sí, era difícil no adonar-se’n. De fet, jo era de les primeres persones
que hi apareixia, i per tant, estava a la pàgina que van reproduir
gairebé tots els mitjans de comunicació, amb aquelles imatges de fons
amb contenidors cremats i el títol “contra la violència urbana”. Tot
molt criminalitzador. Però a la vegada tampoc se’ns estava acusant de
cap cosa concreta, es parlava de la “participació en actes vandàlics”.
-.
La pàgina web es va retirar un mes després d’aparèixer arran de les
crítiques rebudes. Creus que va suposar un punt d’inflexió, una línia
roja, que va provocar la deslegitimació del conseller Felip Puig i els
Mossos?
-.
Bé, és que allò va ser un despropòsit. De seguida moltes associacions i
col·lectius van criticar-la, també el Síndic de Greuges i la mateixa
fiscalia. Fins i tot hi va haver denúncies perquè hi apareixien menors.
S’ha de tenir en compte, però, que la web no s’ha tancat mai. De fet,
durant molt temps s’hi podia accedir a través del seu enllaç directe. A
més, des dels Mossos d’Esquadra mai es va reconèixer l’error de
crear-la, sinó al contrari, segueix considerant-se que va ser un èxit i
que podria tornar a estar operativa en qualsevol moment. Sembla que la
conflictivitat al carrer s’ha reduït durant els últims anys però, en un
context de noves mobilitzacions, hem d’estar preparats i tenir les eines
per a fer front a aquest tipus de repressió del tot il·legal, ja que
els Mossos només necessiten trobar un pretext i elaborar un discurs que
en legitimi el seu ús de nou. Aquesta web fa temps que s’hauria d’haver
enviat a la paperera de la història, i això és el que demanem des
d’Alerta Solidària.
-.
Una de les opcions seria que una sentència judicial reconegui la
vulneració de drets d’aquella web i que, per tant, no es pogués tornar a
posar en marxa…
-.
Sí. És en aquest sentit que, immediatament després de la posada en
funcionament de la web, jo interposo una denúncia al jutjat contenciós
administratiu pel què considero una vulneració de drets fonamentals. En
casos com aquests, el jutjat està obligat a donar una resposta abans de
les 24 hores. Però al final, la causa es va anar traslladant a
instàncies judicials superiors perquè ningú es declarava competent per a
emetre una resolució que encara no ha arribat avui dia. Estem disposats
a fer-la arribar a Estrasburg si fa falta.
-. Paral·lelament, però, s’inicia el procés judicial per l’acusació de desordres públics…
-.
El seguiment de la causa penal no ha tingut massa recorregut. De fet,
es podria dir que durant molt temps ha estat gairebé aturat, passant
d’un jutjat a l’altre, ja que ningú n’assumia les competències. Des del
primer moment, els membres de l’esquerra independentista, amb el suport
d’Alerta Solidària, vam actuar unitàriament per denunciar la
il·legitimitat de la web i de les acusacions que pesaven contra
nosaltres. Érem molt conscients que aquella acusació s’havia produït de
manera irregular i que se’ns acusava sota un delicte genèric, així que
en aquell moment ja vam decidir donar la cara i fer una roda de premsa
per demostrar que no teníem gens de por. A més, vam decidir
autoimputar-nos, cosa que ens ha permès convertir-nos en una figura
jurídica dins el procés judicial.
-. Llavors… què ha passat durant aquests quatre anys?
-.
Doncs que de nou ens trobem amb irregularitats. Aquell mateix estiu del
2012 ja vaig començar a rebre trucades d’un número ocult. En despenjar
m’anunciaven que eren els Mossos d’Esquadra i que volien concertar una
hora perquè anés a comissaria a fer-me unes fotografies. Per tant, la
instrucció del cas s’estava duent a terme sense ordre judicial, des d’un
número ocult, és a dir, sense cap tipus de garanties. Evidentment, no
em vaig presentar a comissaria. Les trucades es van fer cada cop més
insistents. Llavors van venir les visites dels Mossos a la meva família,
arribant a fer-los xantatge i amenaçant-los sobre el meu futur. Davant
la insistència vam decidir presentar un recurs a l’Audiència de
Barcelona al·legant que la realització de les fotografies biomètriques
reclamades suposaven de nou una vulneració de drets, ja que, legalment,
una persona imputada no està obligada a facilitar proves que la
poguessin perjudicar. El recurs va ser acceptat i les trucades, durant
un temps, es van aturar, tot i que mai s’han acabat del tot.
El
que no s’aturava era la pressió política i policial, fent que la
jutgessa que porta el cas intentés una vegada i una altra anul·lar el
recurs per obtenir els permisos per a realitzar-nos les fotografies.
Temps més tard, la jutgessa, ignorant la resolució del tribunal
provincial, encara insistia per practicar-nos les fotografies
biomètriques, per la qual cosa vam tornar a recórrer la sentència però
aquest cop una altra sala del tribunal provincial va dictaminar en
contra de l’anterior resolució. Llavors és quan reactivem les
mobilitzacions i iniciem la campanya Donem la Cara, que va acabar amb la
nostra presentació voluntària davant la seu d’Interior per demanar-los
explicacions. Allà mateix ens van detenir per traslladar-nos a la
comissaria de Les Corts, tot i que vam ser posats en llibertat després
de la visita dels nostres advocats.
-.
Donar la cara és una cosa que heu hagut de fer moltes vegades durant
aquests anys, obligats per les circumstàncies d’una web il·legal que,
precisament, havia fet això mateix…
-.
Sí, el més dur és que això és el que es pretenia des de la Conselleria
d’Interior i els Mossos d’Esquadra. En aparèixer a la web, amb totes
aquell discurs incriminatori, el món ens va caure a sobre. El que
buscaven era enfonsar-nos. Familiarment i laboralment va suposar un cop
molt dur per tota la gent que hi apareixia. Els meus pares es van
acostumar a les trucades dels Mossos d’Esquadra, a la presència de
cotxes patrulla davant de la porta de casa… Això és dur. Laboralment,
les afectacions van ser obvies. Alguns van perdre la feina. Jo, que
treballo al món audiovisual, vaig haver de renunciar a encàrrecs els
quals no sabia si podria acabar en el cas que hagués de ser detingut.
Per sort, sempre vaig rebre el suport dels meus companys, i és que dins
el món de l’audiovisual, encara que no es militi, existeix certa
sensibilitat política, potser deguda a la llarga tradició de
realitzadors represaliats per motius polítics.
-. El suport mutu, un element bàsic per a fer front als abusos del sistema?
Si,
jo crec que cal estar sempre ben recolzat en tres pilars bàsics:
família, de qui cal tota la confiança; les organitzacions, que seran qui
podran donar una resposta política; i el suport judicial, que t’ajudarà
a moure’t dins el món legal. És bàsic aconseguir un equilibri entre
aquests tres factors. I tots tres es complementen entre si, perquè donen
força a les altres parts per seguir endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada