 |
| El portaveu del PP en el Congrés de Diputats, Rafael Hernando |
Segons el PP al Principat de Catalunya el Govern
de la Generalitat, el Parlament i alguns ajuntaments no respecten els
Drets Humans quan no acaten les lleis de l’Estat espanyol.
PP, PSOE-PSC i C's envien Francesc Homs al Tribunal Suprem.
Podem, ERC i el PNB han fet costat al portaveu del PDECat en contra de la sol·licitud del jutge.
Moviments rupturistes.
Catalans en el punt de mira.
[Barcelona (República Catalana) 08/11/2016]
L’AMIC DEL POBLE
El Partit Popular ha sortit al pas de les
crítiques sobre el viatge del rei Felip VI a l’Aràbia Saudita la setmana
vinent amb un pretext recorrent, ja que ho ha fet amb una comparació
controvertida davant les queixes d’altres partits per la visita del
monarca a un país que no compleix els Drets Humans. El portaveu del
Partit Popular, Rafael Hernando, s’ha defensat dient que a la Comunitat
Autònoma de Catalunya tampoc es respecten els Drets Humans ja que es
compleixen les lleis d’un Estat de Dret. “Nosaltres tenim un especial
interès que es defensin els Drets Humans a tot el món, i que es
compleixi la llei, fins i tot per part d'alguns que a Catalunya no
defensen el compliment de la legislació vigent en que es basen també els
drets dels ciutadans”, ha dit Rafael Hernando. Quasi una declaració de
guerra (“Catalunya, Comtat Gran, qui ta vist tan rica i plena. Ara el
Rei Nostre Senyor, declarada ens té la guerra”, lletra antiga d’ELS
SEGADORS).
PP, PSOE-PSC i Citadans envien Francesc Homs al Tribunal Suprem
Aquest matí, la comissió de l'estatut del diputat
reunida al Congrés ha decidit elevar al ple de la cambra baixa un
dictamen favorable a la sol·licitud del Tribunal Suprem. L'Alt Tribunal
va sol·licitar al Congrés un suplicatori per poder investigar a Homs per
la seva presumpta responsabilitat el 9-N. La decisió de seguir amb el
procés que pot portar a Homs davant el Suprem ha tirat endavant amb els
vots a favor del PP, el PSOE-PSC i Ciutadans, i amb els vots en contra
de la resta de grups de la cambra. Des del Partit Demòcrata Europeu
Català (PDECat) s'han queixat que en ser un procediment secret la reunió
portada a terme en la comissió de l'estatut del diputat, s'ha vulnerat
el dret de defensa de l'exconseller, afegint que Homs no ha tingut accés
al text argumentatiu del Tribunal Constitucional i que no ha pogut
cridar testimonis.
El ple del Congrés de Diputats s'ha de posicionar
ara, sobre el suplicatori del Tribunal Suprem, i tot apunta que ho
farà, i per votació secreta, en el ple a celebrar el dia 16 o 17
d'aquest mes de novembre. Des del Govern de la Generalitat, la
consellera portaveu, Neus Munté, ha afirmat que el pas d'avui en el cas
d'Homs és "un pas més en la línia de la judicialització de la
política".
Moviments rupturistes
 |
| Els agents de la Brigada Mòbil dels Mossos en defensa del capitalisme enfront una manifestació |
En la història dels moviments rupturistes
d’alliberament hi ha reeixits intents d’accelerar el procés a través de
l’estratègia de la desobediència. El tea party de les colònies
nord-americanes del Regne Unit va ser el més paradigmàtic. També la
resistència pacífica encapçalada per Mahatma Gandhi a l’Índia o el gest
de Rosa Parks de quedar-se asseguda a l’autobús de Montgomery (Alabama),
que va esdevenir el símbol de la lluita contra la segregació racial als
Estats Units. Perquè la via catalana cap a la independència a través
de la desobediència prosperi, seria imprescindible que els Mossos
d’Esquadra també decidissin desacatar les ordres judicials. I això, ara i
aquí, és senzillament quimèric. El conseller d’Interior de la
Generalitat, en el govern autonòmic de Junts pel Sí, Jordi Jané, té
massa patrimoni per jugar-se-la i és, per sobre de tot, un home d’ordre.
Tampoc els sindicats ni els comandaments de la Policia Autonòmica de
Catalunya-Mossos d’Esquadra, enquadrats majoritàriament en el bloc
unionista PP-Ciutadans. Finalment, serà molt difícil la ruptura catalana
amb la monarquia espanyola si els Mossos d’Esquadra hagin de mantenir
el nou ordre constitucional sobirà català, ja que la gran majori dels
agents són unionistes o apolítics. El Govern provisional de la República
Catalana solament podrà existir si en el moment de transforma la
Generalitat de Catalunya en una república sobirana es decreti la
dissolució del cos dels Mossos d’Esquadra i, en un segon decret
immediat, es formi un cos de Voluntaris de la Llibertat, amb funcions de
guàrdia nacional republicana, que garanteixi l’ordre públic republicà i
tingui totes les funcions de defensa institucional de la República
Catalana.
Catalans en el punt de mira
 |
| El president de Catalunya Acció, Santiago Espot |
Després de la detenció de l'alcaldessa de Berga
per la CUP, Montse Venturós, per haver-se negat a retirar una estelada
de l'ajuntament, quatre eurodiputats catalans s'han adreçat a la
Comissió Europea per preguntar si creuen que "el sistema judicial
espanyol compleix amb la independència judicial que es requereix des de
la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea". El fet és que, tal
com expliquen aquests eurodiputats, la detenció de Venturós "s'afegeix a
una llarga llista de càrrecs electes públics catalans investigats per
la justícia espanyola, per expressar pacíficament i en nom dels seus
electors el seu suport al procés d'autodeterminació de Catalunya".
En aquest sentit, el president de Catalunya
Acció, Santiago Espot, ha afirmat que la xiulada a l'himne monàrquic
espanyol que va fer part del públic assistent a la final de la Copa del
Rei de futbol del 2015 al Camp Nou de Barcelona era "una mostra
d'antiespanyolitat". Espot ha assegurat que tornarà a repetir una
xiulada com aquella quan es presenti l'ocasió. De fet, Santiago Espot ha
declarat que "Vaig exercir el meu legítim dret de llibertat d'expressió
reconegut en els drets universals i això és una cosa per la qual jo
sempre donaré la cara i sempre em manifestaré a donar les explicacions
davant de l'opinió pública".
Espot ha fet aquestes afirmacions a la premsa en
sortir de l'Audiència Nacional del Regne d’Espanya, on ha estat citat
pel jutge Fernando Andreu, perquè declarés com a presumpte responsable
d'un delicte d'injúries a la Corona. S'acusa Espot de promoure la
xiulada feta a la final entre el Futbol Club Barcelona i el Athletic de
Bilbao, disputada el 30 de maig de l'any passat. El president de
Catalunya Acció ha dit davant el jutge que ni ell ni el seu advocat
havien rebut l'expedient de la causa per la qual se l'investiga. El
magistrat ha decidit donar-li una setmana perquè pugui conèixer de què
se l'acusa i l'ha tornat a citar per a dilluns vinent.
Catalunya Acció va repartir, amb altres
organitzacions independentistes, 10.000 xiulets entre els assistents a
la final per a fer la xiulada contra l'himne monàrquic espanyol, i
convocada a favor de la independència de Catalunya.
Després que el jutge arxivés dues vegades la
causa presentada contra Espot per part de Manos Límpias, la Sala Penal
de l'Audiència Nacional l'ha obligat a reobrir-la en considerar que els
fets poden ser delictius argumentant "l'ambient institucional" en el que
es mou el govern català en les seves aspiracions independentistes.
El president de Catalunya Acció ha volgut
destacar davant dels mitjans que "Espanya està intentant aplicar la seva
piconadora judicial", i que "van començar pel president de la
Generalitat de Catalunya, van seguir pels consellers, alcaldes, càrrecs
electes i ara pel primer civil". Espot s'ha mostrat convençut de què
l'intentaran "escarmentar" per tots els mitjans i que "posaran en el
punt de mira els catalans que practiquin un independentisme que vagi més
enllà del que toleren i que desafiïn l'Estat".
A les set de la tarda d’ahir dilluns hi va haver
una manifestació de rebuig a aquesta “ofensiva judicial”. La
mobilització va consistir en una xiulada multitudinària davant la seu de
la Delegació del Govern espanyol a Barcelona, en suport a Espot, l'únic
civil imputat, de moment, per les mostres de rebuig al rei d’Espanya i a
l'himne monàrquic espanyol. També es va donar suport a les onze
entitats de la societat civil que s’enfronten a multes, que sumen prop
d’un milió d’euros. La concentració avisava a l’Estat que “ni callarem
ni pararem fins que la nostra voluntat de llibertat no sigui reconeguda,
respectada i exercida”.
La manifestació fou convocada per Moltes Mercès,
amb el lema ‘Marxem pitant’. L’actor Toni Albà va fer-hi un discurs en
què va recordar també l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, que
divendres fou detinguda per anar a declarar al jutjat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada