 |
| Membres del grup Último Bastión en una imatge davant d'un dels seus bars habituals |
DIRECTA
05/10/2016
Sònia Agulló
 |
| Concentració ultra a les escales del Palau de Justícia durant el judici pels fets del 'The Other Place' |
El
Dia de la Hispanitat de l'any 2011 és el punt de partida del darrer
cicle d'amenaça ultra. Aquella tarda, una manifestació de més de
500 persones recorre els carrers de Sabadell per protestar contra el
feixisme. Tanmateix, el concert neonazi anunciat –en primera
instància– a la ciutat vallesana, finalment se celebra a la sala
The Other Place del barri de Poblenou, Barcelona.
Aquella
nit, la ràpida intervenció dels Mossos no va evitar que es
produïssin destrosses a l'accés al local, on una setantena de
feixistes, membres de grupuscles i partits d'ultradreta com
Democracia Nacional o Plataforma per Catalunya (PxC), gaudien d'una
vetllada amb tres grups musicals d'ideologia nacionalsocialista.
L'aleshores membre del Movimiento Social Republicano (MSR), el
sabadellenc Alejandro Fernández, va obrir la porta del local quan la
manifestació antifeixista –convocada d'urgència– hi arribava.
Fernández va acabar ferit al cap per l'impacte d'una ampolla de
vidre i dos manifestants van ser detinguts i posteriorment acusats de
ser els causants de les seves lesions.
Gairebé
sis mesos després de l'episodi a la sala The Other Place, un nombrós
escamot de neonazis va agredir brutalment dos grups de joves a les
portes de la sala Stroika de Manresa, on estava previst el concert de
dues conegudes formacions antifeixistes. Era la nit del 23 de març
de 2012 i l'escamot havia preparat l'acció amb deteniment. Van
arribar a l'escenari de l'atac al crit de Seig Heil –forma
d'exaltació hitleriana– i van triar les seves víctimes. La pitjor
part se la va endur un noi de setze anys, que va quedar en estat
crític i va entrar en coma després de la pallissa.
Un
total de setze persones van ser detingudes pels Mossos durant els
mesos posteriors als fets, deu de les quals van ingressar en presó
preventiva fins que es va celebrar el judici, el mes de juny de l'any
2014. A l'escrit de conclusions de la vista celebrada a l'Audiència
de Barcelona, el fiscal de delictes d'odi afirmava que l'acció era
una venjança per l'agressió a Alejandro Fernández a la sala The
Other Place el 12 d'octubre de 2011.
Finalment,
el tribunal va dictar sentència el 18 de juliol de 2014. Deu dels
neonazis van ser condemnats a penes d'entre setze i dinou anys de
presó. Un dels condemnats havia figurat com a número 6 de les
llistes de PxC a les eleccions municipals del 2011 a Palafolls. La
majoria eren originaris de diferents municipis de Catalunya, quatre
d'ells de Sabadell. Entre els organitzadors de l'atac, hi havia Genís
Vila, un vallesà present també als incidents viscuts durant el
concert feixista al barri del Poblenou.
Tres
mesos després que es fes pública la sentència pels fets de la
Stroika, l'episodi de The Other Place –desencadenant d'aquell
tràgic succés–, va arribar a judici a conseqüència de la
denúncia presentada per Alejandro Fernández. El 9 d'octubre de
2014, dos joves antifeixistes van seure a la banqueta dels acusats
imputats com a presumptes autors de les ferides a Fernández, que
aleshores ja formava part de PxC.
Aquell
dia, una vintena de neonazis van aparèixer de forma sobtada i van
carregar contra la concentració de suport als antifeixistes. Al
capdavant del grup, hi havia els sabadellencs Jesús Álvarez, Dídac
González Llobet i Juan Nisa Jiménez, bons amics de Fernández i
assidus del Casal Tramuntana (centre de proselitisme i activisme
neofeixista), que havia anunciat el tancament de la seva primera seu
al barri del Clot durant el judici del cas Stroika, però va tornar a
obrir a la Verneda una setmana abans d'aquell dia.
Només
set dels neonazis estan imputats, pel delicte de baralla tumultuària
amb agreujant d'odi, en el procediment judicial que es va obrir arran
de l'atac a les portes de l'Audiència Provincial. Alguns dels
agressors d'aquell dia integren actualment Último Bastión.
La
celebració del 12 d'octubre de 2015 a la plaça Catalunya de
Barcelona, va ser l'escenari triat per fer la seva primera aparició
pública sota aquesta marca. Des d'aleshores, una vintena de neonazis
s'han aplegat rere aquesta nomenclatura i han constituït un grup
organitzat que, el darrer any, ha articulat diverses accions
violentes i intimidatòries al Vallès Occidental.
Els
principals membres d'aquest grup estan darrere les accions contra el
centre social L'Obrera de Sabadell i l'aparició a la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB) de la passada primavera. Entre ells
figuren neonazis com Juan Antonio Invernón Robles i Iván Chicano
Ballestar. El primer resideix a Ripollet i el segon a Sabadell, però
tots dos comparteixen el lideratge a Último Bastión i el fet
d'haver arribat a la trentena d'edat entre reixes.
La
història del darrer lustre de la ultradreta a casa nostra s'explica
en dos corrents que han caminat en paral·lel, però entrecreuats
pels episodis en comú: un més possibilista i centrat en
l'assoliment de quotes de poder institucional i un altre abocat al
carrer i a la violència neonazi. Aquesta investigació revela
l'existència d'Último Bastión com a punt de trobada dels feixistes
més violents de Catalunya, es detallen els seus extensos currículums
delictius i les connexions amb partits d'ultradreta, així com la
utilització que fan de la música per consolidar un espai agregatiu
que projecti els seus discursos d'odi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada