Principi d'acord per poder recuperar ATLL

Revertiran la privatització de la companyia si el Suprem ratifica la nul·litat de la concessió a Acciona. 

Estudien la manera d'incloure la previsible indemnització als comptes. 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/10/2016 

Girona (Gironès).- 

Llegim en la premsa convencional que el Govern de la Generalitat de Catalunya afirma que voldria recuperar la gestió pública d'Aigües Ter-Llobregat i que aquesta és la seva intenció ferma. Així s'hi compromet en el principi d'acord a què ha arribat amb la CUP-CC en el marc de la negociació per al pressupost del 2017, si bé el debat ara és com es fa front a l'alt cost que previsiblement suposarà la reversió de la privatització. De fet, tot plegat està supeditat en última instància al que digui la justícia, en aquest cas a la sentència definitiva que ha d'emetre el Tribunal Suprem, s'espera que en un termini de cinc o sis mesos com a màxim, que, si ratifica la del TSJC del juny del 2015, declararà nul·la la concessió que el govern va atorgar a Acciona per 50 anys a final del 2012, quan es va vendre o privatitzar tot un seguit de béns i serveis públics per complir els límits de dèficit imposats per la Unió Europea i l’Estat.

Tant des de la CUP-CC com des del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat es dóna per fet l'acord en el què, fet que no sorprèn si es té en compte que en la llista de concessions per poder aprovar els comptes del 2016, que l'Executiu autonòmic català fer pública a principi de juny per airejar els detalls d'una negociació amb els cupaires que acabaria sent fallida, ja figurava aquesta proposta. De fet, a més, una de les propostes de resolució que JxSí i la CUP-CC van aprovar en el debat de política general fa dues setmanes ja instava el Govern de la Generalitat a promoure, un cop avaluades les repercussions de la sentència, la modificació de la llei 10/2011 de simplificació i millorament de la regulació normativa, a fi de garantir la “gestió directa de tots els elements de la xarxa d'abastament d'aigua en alta”.

Això sí, els uns i els altres estan parlant ara del com, que dependrà del que disposi la sentència. Si ordena l'anul·lació total del contracte i prou, no hi ha problema perquè el Govern de la Generalitat torna a tenir les mans lliures, i no convocaria cap nou concurs. Però el jutge també pot obligar a posar a licitació de nou la concessió, davant la qual cosa fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat expliquen que s'avindrien a no fer-ho, o en tot cas a no fer cap adjudicació. Es veu molt improbable que la sentència atorgui l'adjudicació a Agbar, l'altra companyia que aspirava a controlar ATLL i que va presentar recurs després que un ens de garanties de la mateixa Generalitat, l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals, conclogués que la decisió estava mal presa. I és que la resolució inicial del TSJC parla d'un vici del concurs ja des de l'inici, perquè el seu plantejament estaria en contradicció amb la llei de contractes del sector públic.

Vist això, la discussió ara és com es reflecteix tot plegat en els comptes del 2017, d'on surten les partides per fer front a la indemnització que s'haurà de dur Acciona i quina quantitat s'hi preveu. En una compareixença al juliol al Parlament de Catalunya, el secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, va explicar que d'entrada caldria tornar els diners que Acciona havia abonat en rebre l'adjudicació, uns 330 milions. Això sí, ell mateix elevava la xifra a pagar a uns 400 milions, depenent del moment de la sentència, si Acciona reclama també el lucre cessant. Si no esperés la sentència i decidís resoldre unilateralment el contracte, llavors sí que hi hauria dret a danys i perjudicis i la factura ascendiria a uns 1.150 milions. En tot cas, Aragonès va dir el mateix dia que el govern no preveia cap partida específica en el pressupost del 2017, tot i que la CUP-CC vol totes les garanties que, si la resolució judicial ho permet, el govern podrà recuperar el control d'ATLL.

El problema d'incloure una partida nova de 400 milions al pressupost és que aquesta xifra ja supera ella sola el dèficit permès el 2017, en principi el 0,3%, així que el Govern de la Generalitat haurà de fer mans i mànigues per quadrar els comptes. L'Executiu autonòmic català ja disposa de les previsions d'ingressos que enviarà l'Estat pel model de finançament; és a dir, les bestretes del 2017 i les liquidacions de l'exercici del 2015, que en un context de creixement econòmic seran majors que les del 2016, tot i que la rebaixa del límit de dèficit eixugarà en la pràctica la possibilitat de disposar de recursos extraordinaris. D'aquí que des del Govern de la Generalitat ja s'avanci que els comptes del 2017 seran similars al projecte per al 2016 que va tombar el Parlament de Catalunya.