L’Albera camina cap a la clausura del camp de tir.
400 persones es reuneixen per reivindicar el valor natural i patrimonial de les terres en mans de l'Exèrcit espanyol.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 14/10/2016
Espolla/Sescebes (Albera, Alt Empordà).-
Llegim al porta de Figueres LA FISSURA que dimecres 12 d’octubre unes
400 persones van participar en la caminada popular per conèixer el
territori del Parc Natural de l’Albera organitzada per la plataforma
Alto el foc a l’Albera. La caminada va recórrer, des de Vilartolí,
veïnat de Sant Climent Sescebes, diferents punts a l’interior del camp
de tir de la base militar Álvarez de Castro. Les veïnes fa anys que
denuncien el risc que suposa la proximitat de l’activitat del camp de
maniobres per a la vida de les persones; una situació que s’ha vist
agreujada en els darrers mesos per la caiguda de metralla en zones
habitades situades fora de la superfície de la base militar. Però també
alerten de la devastació del patrimoni natural i històric del territori,
i és que l’Albera ocupada actualment pels militars és una de les zones
amb major biodiversitat animal del Mediterrani occidental i amb major
concentració de monuments megalítics de l’Europa occidental.
 |
| Una nena ensenya una cua de morter |
L’abril
del 2015, un batalló de 500 soldats va realitzar una marxa d’instrucció
militar a l’interior del poble de Sant Climent Sescebes. La simulació
de les maniobres de seguretat --amb la presència dels militars empunyant
armes llargues-- es va produir a quarts d’una del migdia, quan els
infants de Sant Climent sortien de l’escola. Arran d’aquesta operació,
un grup de veïnes de Sant Climent Sescebes i d’Espolla van manifestar el
mes de maig el seu malestar en una carta enviada als mitjans de
comunicació, apuntant el risc i la incompatibilitat de la vida de les
veïnes amb l’activitat del camp de tir i assenyalant el valor
mediambiental de les terres que avui serveixen per a pràctiques militars
amb foc i artilleria: “És totalment incomprensible que hi hagi, al
voltant del Parc, un camp d’entrenament on els soldats espanyols
realitzen exercicis que ignoren per complet el caràcter protegit i únic
del Parc, així com la presència de nuclis habitats als seus voltants”,
afirmaven a la carta.
Vilartolí,
veïnat de Sant Climent Sescebes, i els Vilars, veïnat d’Espolla, són
les zones habitades més properes a la zona del camp de tir de la base
militar Álvarez de Castro. Més enllà de les operacions simulades, les
veïnes conviuen des de fa dècades amb foc real, de dia i de nit. Viuen
també amb maniobres fora de la base, ocupant l’espai públic de pobles o
carreteres per dur-hi a terme diferents activitats militars. Això
comporta sovint tancar pistes i camins rurals, impedint el pas a les
persones per a espais no militars als usuaris de l’entorn natural. Al
novembre, la caiguda d’una quinzena de morters, de metralla i munició a
tocar de persones i cases va tornar a posar en peu de guerra el grup de
veïnes.
La
plataforma Alto el foc a l’Albera neix el desembre del 2015, amb una
reivindicació nítida: el tancament del camp de tir de la base militar
Álvarez de Castro. No és la primera vegada que el territori resisteix
els embats de la presència militar a la zona. Des de l’inici de
l’expropiació a partir del 1978, les veïnes de l’entorn s’han mobilitzat
per recuperar un territori amb una biodiversitat de fauna i flora
excepcional i amb un gran valor patrimonial i històric.
El valor natural i històric de la zona
 |
| Dolmen a l'interior del camp de tir de la base militar de l'Albera |
La
serra de l’Albera és la part més oriental dels Pirineus i separa les
planes de l’Empordà i del Rosselló. La seva orografia fa que convisquin
espècies animals i vegetals diverses: “A l’Albera tenim espècies pròpies
d’ecosistemes eurosiberians. En tractar-se de la continuació de l’eix
axial dels Pirineus, també tenim fauna i flora de l’Alta Muntanya
pirinenca i, amb la proximitat del mar, també de la pròpia de les zones
mediterrànies”, explica Joan Budó, tècnic del Centre de Reproducció de
Tortugues a l’Albera. Tots aquests elements fan del territori una de les
zones amb més biodiversitat animal del Mediterrani occidental. “Hi ha
53 espècies de mamífers i 240 espècies d’ocells. Pel que fa als amfibis i
rèptils, l’Albera és la zona dels Països Catalans amb més espècies: 12
d’amfibis i 22 de rèptils”, afegeix Budó.
Les
pràctiques militars es desenvolupen entorpint la vida d’aquestes
animals, i és que “malgrat que el riu Anyet –que travessa el camp de
tir– sigui constantment bombardejat, hi segueix vivint la llúdriga.
Malgrat que hi passen tancs, els amfibis segueixen criant als Estanys
del Torlit. Malgrat els tirotejos, els ocells i rapinyaires segueixen
creuant una de les majors serralades del continent, els Pirineus”,
afirma Enric Capalleras, també tècnic del Centre de Reproducció de
Tortugues a l’Albera. Segons Capalleras el tancament del camp de tir de
l’exèrcit espanyol no és una fita impossible: “No seria la primera
vegada que es clausura un camp de tir. Cabañeros va passar de ser camp
de tir a Parc Nacional. Anchuras va passar de ser camp de tir a Parc
Natural. Cabrera, una de les joies del Mediterrani va ser un camp de
tir, on es disparava des de vaixells de l’armada contra els
penya-segats, a Parc Nacional. Avui dia és inimaginable que cap
d’aquests espais pateixi les agressions que pateix l’Albera”.
Un
terç del terreny que avui forma part del camp de tir està protegit per
la legislació europea des de l’any 2005 a través de la Xarxa Natura
2000, la xarxa de protecció d’àmbit europeu per a espais amb un alt
valor ambiental. Però en aquesta zona, a més de l’amenaça d’espais com
els estanys protegits del Torlit, està també en risc l’adequada
conservació del patrimoni històric d’aquest racó de l’Albera.
La
petjada de l’ésser humà a l’Albera és present des de l’època neolítica.
A la serra existeixen actualment més de 112 monuments megalítics, una
xifra que, segons Joan Budó, “fa de l’Albera la zona amb major
concentració de monuments d’aquest tipus de l’Europa occidental”. Des
del menhir de la Murtra, Budó explica que, a banda dels dolmens i
menhirs datats entre 2000 i 4000 anys abans de la nostra era la zona
compta amb restes de construccions altmedievals. Així mateix, dins el
camp de tir hi ha Santa Fe dels Solers (Vilartolí), una de les poques
esglésies preromàniques de Catalunya que, per tant, no té un absis
semicircular sinó, rectangular. “La presència humana en aquesta zona
s’enllaça fins als nostres dies. Hi ha una fotografia feta el 1890 on es
veu el puig del Castellar ple de vinyes. Per tant, durant molts segles
aquesta terra ha tingut la presència dels habitants d’aquesta zona que
l’han treballat i estimat”, afegeix Budó.
La resistència a la presència militar
 |
| Reconeguts antimilitaristes dels anys 80 i 90 entre els marxaires |
L’hemeroteca
apunta que abans de 1936, en temps de la República, els militars ja
realitzaven pràctiques a la zona, però és a partir del 1953 que la presència de l’Exèrcit espanyol es consolida amb el seu CIR número 9
(Centre d’Instrucció de Reclutament), tal com s’anomenaven campaments
militars. Malgrat tot, les expropiacions dels terrenys que avui formen
part del camp de tir militar --1.380 hectàrees entre Sant Climent
Sescebes i Espolla-- no s’inicien oficialment fins a l’any 1978. A
Espolla les terres expropiades es coneixien amb el nom els Comuns, ja
que procedien d’una donació feta el 1861 pel duc de Medinaceli, comte
d’Empúries, als caps de família del municvipi. El 1978 la gent
d’Espolla, en un moviment encapçalat entre altres veïns expropiats per
Carles Urritz Geli, van mostrar la seva oposició a l’expropiació:
aquelles terres s’utilitzaven per a la pastura, els arbres --i en
especial les alzines sureres-- quedaven dins l’àrea de domini de
l’Exèrcit espanyol, afectant les fonts d’ingrés de les famílies del
poble. A més, durant els anys anteriors, la zona havia patit nombrosos
incendis a causa de les maniobres militars, el més greu al desembre de
1973. La pressió veïnal d’aquells anys va aconseguir que es tirés enrere
l’ampliació de 2500 hectàrees prevista per a l’any 1983.
El
1984 la Coordinadora per a la Defensa de l’Albera va iniciar una
campanya per posar de manifest els danys ocasionats per l’abandó dels
terrenys de la base. L’organització reivindicava el valor natural i
històric de l’Albera i denunciava l’estat de i el perill que corria la
tortuga mediterrània, espècie que havia reduït la seva presència a la
zona a causa dels incendis i la secada dels anys anteriors. Un any més
tard, la coordinadora va plantejar una nova campanya per aconseguir la
protecció de l’Albera, que encara estava essent constantment amenaçada
pels incendis forestals i que, en un futur, podia convertir-se en zona
de maniobres militars. La iniciativa, a la qual es van adherir també
entitats i organitzacions de la Catalunya Nord, va recollir 4000 firmes
per intentar preservar la biodiversitat més enllà de les terres ocupades
pels militars (protegint també el conjunt comprès entre la Jonquera i
Portbou), en el marc de la creació del projecte de llei de protecció de
l’Albera al Parlament de Catalunya.
Però
finalment, el 1986, només de terminats terrenys del vessant sud de la
serra, al sector nord de l’Alt Empordà van ser declarats declarats
Paratge natural d’interès nacional. Per tant la protecció es feia de
forma fragmentada i no protegint el conjunt de l’espai, tal com la
Coordinadora per a la Defensa de l’Albera havia reclamat. Un any
després, a partir de la reconfiguració territorial de l’exèrcit
espanyol, el centre d’instrucció és desmantellat per convertir-se
oficialment en un camp de maniobres i el nombre de soldats augmenta de
forma significativa. Des de llavors, la tasca de les entitats en defensa
de l’Albera se centra en el coneixement del territori i la insubmissió
al servei militar obligatori.
L’arribada de 100 vehicles nous a la base militar
 |
| Tomàs Gisbert, del Centre Delàs |
Les anunciades reconversions a la base agreujaran i deterioraran encara més la situació a l’Albera
 |
| Caminada a l'Albera el 12 d'octubre |
“Ens
preocupa el futur de la base militar i les anunciades reconversions
perquè agreujaran i deterioraran encara més la situació i els espais
naturals”, manifesten des d’Alto el foc a l’Albera arran de la
incorporació dels nous vehicles. Però malgrat l’objectiu del govern
espanyol de potenciar la base militar, la plataforma afirma que
continuarà treballant per conscienciar la població de la situació que
viuen el territori i els habitants de l’Albera. Amb la caminada del 12
d’octubre, Alto el foc inicia el camí cap a la clausura del camp de tir
de la base militar que ha ocasionat danys significatius a la fauna, la
flora, el patrimoni històric i a la vida de les veïnes de l’entorn.
Enric Capalleras, explica quin és l’objectiu final de les mobilitzacions
contra la presència de l’exèrcit espanyol a l’Albera: “La intenció de
la plataforma és que aquestes terres tornin als seus propietaris: que
llúdrigues, tortugues, rapinyaires puguin viure amb tranquil·litat.
També que els seus habitants puguin tornar a aquell espai de memòria i
vida que els han usurpat: que les veïnes de Sant Climent Sescebes,
Espolla i Cantallops puguin treballar i a viure de nou a les terres que
avui són en mans dels militars”.
Veïnes i veïns, entitats de l'Albera i càrrecs electes del territori exigeixen el tancament del camp de tir militar de Sant Climent Sescebes i Espolla
 |
Unes 400 persones participen en una caminada
popular reivindicativa i xerrades sobre l'entorn paisatgístic de la
contrada afectada per les maniobres militars i pràctiques d’artilleria
pesada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada