La degradació mediambiental és un factor clau en la pobresa de determinades poblacions i, també, en la seva emigració.
La
Coordinadora d'ONG Solidàries de Girona i Comarques ha volgut donar veu
a persones que pateixen realitats com aquesta, que són originàries de
països on guanyar-se la vida o mantenir-la resulta difícil i s'han vist
forçades a emigrar.
La
campanya Pobresa Zero a Girona, que el 17 d'octubre va celebrar el Dia
internacional per a l'eradicació de la pobresa. I ho va fer tot
coincidint amb la cassolada setmanal amb què la plataforma #GironaAcull
denuncia les polítiques migratòries de la Unió Europea, la fa cada
dilluns, a dos quarts de 8 del vespre, a la plaça Independència de
Girona.
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 30/10/2016
Girona (Gironès).-
Llegim a la premsa
convencional gironina l'ambició econòmica que degrada el medi ambient
roba la terra a una població cada vegada major de l'Amèrica central i
l'Àfrica subsahariana o, fins i tot, els situa enmig de conflictes
bèl·lics. La Coordinadora d'ONG Solidàries de Girona i Comarques ha
volgut donar veu a persones que pateixen realitats com aquesta, que són
originàries de països on guanyar-se la vida o mantenir-la resulta
difícil i s'han vist forçades a emigrar.
Les
situacions són diverses. Van des de la connivència entre multinacionals
europees i asiàtiques amb el govern de Senegal, que redueix les terres
de cultiu, fins a la contaminació per vessaments de petroli a l'Amazònia
equatoriana, que no només ha malmès l'ecosistema sinó també la salut de
les persones. Passa per l'explotació de minerals, que a l'Àfrica dels
Grans Llacs manté una estreta relació amb les guerres. O la imposició de
les plantacions de palma africana a Guatemala per produir oli de palma,
que ha deixat el país sense terra per cultivar aliments, i la
desforestació que assola Moçambic.
Agressió ecològica i pobresa
Aquestes
situacions generadores de pobresa es recullen en un llibret editat per
la Coordinadora d'ONG Solidàries, Veus que clamen, en el qual hi ha
testimonis de persones o entitats que viuen o treballen en països on la
degradació i l'explotació mediambiental obliguen la seva gent a marxar.
La
iniciativa té un marcat caràcter divulgatiu i s'emmarca en la campanya
Pobresa Zero a Girona, que el 17 d'octubre va celebrar el Dia
internacional per a l'eradicació de la pobresa. I ho va fer tot
coincidint amb la cassolada setmanal amb què la plataforma #GironaAcull
denuncia les polítiques migratòries de la Unió Europea, la fa cada
dilluns, a dos quarts de 8 del vespre, a la plaça Independència de
Girona. En el context d'aquesta acció reivindicativa, entitats
pertanyents a la Coordinadora d'ONG van llegir fragments d'algunes de
les experiències contingudes en el llibre.
Per
exemple, Càritas Diocesana de Girona va facilitar el contacte amb
Donald Moncayo, qui explica que "fins als 17 anys vaig viure pensant que
era normal tenir taques de petroli als nostres rius, terres i camins".
Així era el paisatge on va créixer, que afectava pobles de l'Amazònia
equatoriana contaminats per l'activitat de la petroliera Chevron-Texaco
entre 1964 i 1992.
Segons
el seu testimoni, es van abocar més de 63 milions i mig de litres de
petroli i 70.000 milions d'aigües tòxiques, a més de cremar-se 6 milions
i mig de metres cúbics de gas a l'aire lliure. Tot i una sentència de
2011 que fixa una indemnització de 9 milions i mig de dòlars, l'empresa
no l'ha pagat.
Justícia
i Pau de Girona ha incidit en el conflicte al voltant del control de
recursos minerals: coltan al Congo, a més d'or, diamants, cobalt i
coure; amb la guerra estesa a Rwanda, Uganda i Burundi. "Les mines als
països del sud són dirigides, explotades i controlades per empreses
estrangeres", s'explica al llibre Veus que clamen, que també parla
d'"enfrontaments socioambientals i disputes pels drets laborals dels
treballadors".
La
substitució forçosa dels cultius a Guatemala, on s'ha imposat el negoci
de la palma africana en detriment del blat i altres aliments, l'explica
una delegació d'aquest país que ha estat a Girona per participar en un
projecte de la Fundació Utopia que treballa la creativitat i la
innovació en projectes de cooperació internacional. Entre els greuges
també hi ha la contaminació dels rius per l'ús continuat de productes
químics.
Un
altre testimoni el va aportar l'associació gironina Xangara, que fa 12
anys que treballa a Moçambic i coneix de primera mà els problemes
mediambientals que la desforestació hi provoca. Al darrere denuncien que
hi ha la tala il·legal, alimentada per "una demanda insaciable de fusta
per part d'empreses xineses". Tot plegat incideix en la pobresa de la
població i en la seva migració.
El gasoducte MIDCAT a Girona
El
volum editat per la Coordinadora es completa amb una advertència de
l'Associació de Naturalistes de Girona i IAEDEN-Salvem l'Empordà sobre
el gasoducte MIDCAT, una infraestructura que ha de connectar la
Península Ibèrica i França. Aquest Estat la va aturar el 2010, però el
2011 van començar les obres a Catalunya, que van arribar a Hostalric, "i
ara torna a estar actiu" -afirmen. Les entitats integrades en la Xarxa
per la sobirania energètica alerten d'un model que continuï basat en els
combustibles fòssils.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada