En
1937, en plena guerra d'Espanya, amb Max Piechulla, intentaren des de
Perpinyà entrar clandestinament a la Catalunya sense èxit.
Heinrich
Friedetzky:
El 8 d'octubre de 1910 neix a Bebra (Hessen, Imperi
alemany) l'anarcosindicalista Heinrich Friedetzki. Fou l'últim fill
d'una família nombrosa de vuit germans. En 1912 la seva família
s'instal·là a Ratibor (Alta Silèsia, Imperi alemany) --actual
Racibórz (Silèsia, Polònia)--. La seva mare morí en 1913 i el seu
pare, ferroviari, en 1920. Quan tenia 14 anys deixà l'escola popular
i estudià durant tres anys i mig l'ofici d'electricista.
Després
de llegir el fullet Moses oder Darwin?, d'Arnold Dodel, abandonà el
catolicisme i radicalitzà les seves idees. En 1928 s'afilià a
l'anarcosindicalista Freie Arbeiter-Union Deutschlands (FAUD, Unió
Lliure dels Treballadors Alemanys) i, més tard, als grups de defensa
antinazis «Schwarze Scharen» (Escamots Negres) de Ratibor. També
participà en un grup de teatre obrer i s'educà de manera
autodidacta.
En
1933, durant un viatge de sis mesos a la península Ibèrica amb Max
Piechulla i Adolf Blodarcz, trobà a Barcelona nombrosos companys de
l'Alta Silèsia --Paul Czakon, Alfons Malina i Bernhard Pacha, entre
ells-- que s'havien exiliat a Catalunya fugint de la repressió
desencadenada arran del descobriment un amagatall d'armes dels
«Schwarze Scharen» a Beuthen per part de la policia alemanya. Els
tres companys, després d'haver travessat a peu Txecoslovàquia,
Àustria i Suïssa vivint de la venda de postals, s'havien dispersat
a l’hexàgon francès per passar per separat clandestinament la
frontera del Pirineu cap el Principat de Catalunya. Friedetzki, des
de Perpinyà (Rosselló), arribà a Barcelona amagat sobre els eixos
d'un vagó de tren alemany i en aquesta ciutat, per intermediació de
Solidaridad Obrera aconseguí contactar amb un company alemany i
trobar Czakon i els altres; després de viatjar per València
(l’Horta, País Valencià) i Almeria (Andalusia), retornà, sempre
a peu, a Alemanya amb els altres companys de viatge.
En
1937, en plena guerra d'Espanya, amb Max Piechulla, intentaren des de
Perpinyà entrar clandestinament a la Catalunya i arribar a Barcelona
on serien atesos per Augustin Souchy; sense èxit, marxaren a París
on, sense mencionar la seva pertinença a la FAUD, s'allistaren a les
Brigades Internacionals. Un cop a Barcelona, no pogueren separar-se,
com era la seva intenció, del grup de voluntaris estrangers i van
ser integrats en una unitat de les Brigades Internacionals (Batalló
Ernst Thälmann de la XI Brigada) a València. Després d'un curs de
formació, el febrer de 1938 van ser enviats al front, on van ser
objecte de vigilància per part dels comissaris polítics stalinistes
i finalment empresonats acusats falsament d'espionatge nazi.
En
març de 1938 ambdós van caure presoners de les tropes italianes i
van ser tancats al monestir trapenc de San Pedro de Cardeña
(Castrillo del Val, Alfoz, Burgos, Castella la Vella). Friedetzki,
que parlava perfectament el polonès i el txec, per evitar ser
deportat a l'Alemanya nazi, es va fer passar per ciutadà
txecoslovac.
A
començaments de 1939, quan la invasió de Txecoslovàquia, va ser
lliurat a la Gestapo i deportat a Alemanya. Assabentats de la seva
vertadera identitat, el novembre de 1939 va ser condemnat pel
Volksgerichtshof (Tribunal del Poble nazi) a dos anys i mig de presó
per «combatent de l'Espanya roja» i internat fins al final de la
guerra als camps de concentració de Sachsenhausen (Oranienburg,
Brandeburg, Alemanya) i de Ravensbrück (Fürstenberg, Mecklenburg.
Alemanya). Gràcies al seu ofici d'electricista pogué salvar la vida
fins l'alliberament del camp per les tropes soviètiques l'abril de
1945.
Després
de la guerra, fugint de l'ocupació stalinista de Silèsia, s'establí
amb la seva companya i els seus tres fills a Lübeck
(Slesvig-Holstein, Alemanya) on milità en la Föderation
Freiheitlicher Sozialisten (FFS, Federació dels Socialistes
Llibertaris), organització successora de la FAUD, i formà part del
Comitè dels Exinternats dels Camps de Concentració.
En
1993, després de la mort de la seva companya i emmalaltit,
s'instal·là a Colònia (Rin del Nord - Westfàlia, Alemanya) per
viure a prop d'un nebot i on establí contacte amb joves militants
anarquistes, realitzant conferències sobre les seves experiències a
diferents indrets.
A
partir de 1994 passà els hiverns a Alacant (Alacantí, País
Valencià), on el clima era més benigne per a la seva malaltia; en
aquesta ciutat es relacionà amb la Confederació Nacional del
Treball (CNT-AIT).
Heinrich
Friedetzky va morir el 14 de maig de 1998 a Colònia (Rin del Nord -
Westfàlia, Alemanya), l'endemà d'haver retornat d'Alacant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada