Ismael
Roig Soler:
El 3 d'octubre de 1913 neix a Benissoda (Vall d'Albaida,
País Valencià) l'anarcosindicalista Ismael Roig Soler. En 1923 va
ser enviat pel seu pare al seminari d'Agres (Comtat, País Valencià),
però tres anys després abandonà el seu futur sacerdotal i es
traslladà a Albaida (Vall d'Albaida, País Valencià), on s'havia
instal·lat sa família.
Treballà
en una impremta fins al 1929, any en el qual marxà a Carcaixent
(Ribera Alta, País Valencià), on vivia una germana. En aquesta
ciutat, amb la proclamació de la República en 1931, s'afilià a la
Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Juntament amb altres
companys (Josep Granell, Paco Cucarella, Vicent Sanmartí i Vicent
Estrada), fou un dels militants més actius en les lluites socials
d'aleshores.
Quan
el cop militar franquista de juliol de 1936, lluità en la «Columna
de Ferro», en la Columna Confederal «Llevant» i en la 82 Brigada
Mixta, en aquesta darrera com a tresorer pagador, fins al final de la
guerra.
Amb
el triomf militar franquista aconseguí fugir del cercle d'Alacant
(Alacantí, País Valencià) i arribar a l’hexàgon francès, on
fou internat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló.
Poc després retornà clandestinament a la Península i s'integrà a
Barcelona en el grup «Levante», al voltant del seu gran amic Ginés
Camarasa García. El juny de 1945 va ser detingut, però un mes més
tard va ser alliberat ja que no fou identificat. Participà
activament en el Comitè Regional de Catalunya, encapçalat per Cèsar
Broto Villegas, sobretot en la confecció i impressió de Solidaridad
Obrera. El novembre de 1945 va ser novament detingut, però aconseguí
fugir de la seu de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, a
la via Laietana. Durant els anys cinquanta passà a un segon pla en
la lluita clandestina, però en 1954 va ser reconegut per un
falangista de Carcaixent (Ribera Alta, País Valencià) i fugí
l’exili francès. Posteriorment passà a Amèrica. Fins
a 1960 residí a Montevideo (Uruguai) i a Veneçuela fins al 1975,
any que retornà a la Península. Visqué a València i, des de 1976,
a Barcelona.
En
1997 col·laborà en el Boletín Amicale 26ème División, publicat a
Tolosa de Llenguadoc (Occitània) per antics milicians de la «Columna
Durruti», i en 1999 publicà el llibre de memòries Así luchábamos.
República, guerra, clandestinidad y exilio de un anarcosindicalista.
Ismael
Roig Soler va morir el 17 de febrer de 2001 a Barcelona i fou
incinerat al cementiri de Collserola. El seu testimoni va ser
recollit en el llibre de Judit Camps i Emili Olcina Les milícies
catalanes al front d'Aragó (1936-1937).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada