MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 3 d'octubre de 1913 neix a Benissoda l'anarcosindicalista Ismael Roig Soler

Amb el triomf militar franquista aconseguí fugir del cercle d'Alacant i arribar a l’hexàgon francès, on fou internat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló. Poc després retornà clandestinament a la Península i s'integrà a Barcelona en el grup «Levante»  

Ismael Roig Soler: 

El 3 d'octubre de 1913 neix a Benissoda (Vall d'Albaida, País Valencià) l'anarcosindicalista Ismael Roig Soler. En 1923 va ser enviat pel seu pare al seminari d'Agres (Comtat, País Valencià), però tres anys després abandonà el seu futur sacerdotal i es traslladà a Albaida (Vall d'Albaida, País Valencià), on s'havia instal·lat sa família.

Treballà en una impremta fins al 1929, any en el qual marxà a Carcaixent (Ribera Alta, País Valencià), on vivia una germana. En aquesta ciutat, amb la proclamació de la República en 1931, s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Juntament amb altres companys (Josep Granell, Paco Cucarella, Vicent Sanmartí i Vicent Estrada), fou un dels militants més actius en les lluites socials d'aleshores.

Quan el cop militar franquista de juliol de 1936, lluità en la «Columna de Ferro», en la Columna Confederal «Llevant» i en la 82 Brigada Mixta, en aquesta darrera com a tresorer pagador, fins al final de la guerra.

Amb el triomf militar franquista aconseguí fugir del cercle d'Alacant (Alacantí, País Valencià) i arribar a l’hexàgon francès, on fou internat al camp de concentració de Sant Cebrià de Rosselló. Poc després retornà clandestinament a la Península i s'integrà a Barcelona en el grup «Levante», al voltant del seu gran amic Ginés Camarasa García. El juny de 1945 va ser detingut, però un mes més tard va ser alliberat ja que no fou identificat. Participà activament en el Comitè Regional de Catalunya, encapçalat per Cèsar Broto Villegas, sobretot en la confecció i impressió de Solidaridad Obrera. El novembre de 1945 va ser novament detingut, però aconseguí fugir de la seu de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, a la via Laietana. Durant els anys cinquanta passà a un segon pla en la lluita clandestina, però en 1954 va ser reconegut per un falangista de Carcaixent (Ribera Alta, País Valencià) i fugí l’exili francès.  Posteriorment passà a Amèrica. Fins a 1960 residí a Montevideo (Uruguai) i a Veneçuela fins al 1975, any que retornà a la Península. Visqué a València i, des de 1976, a Barcelona.

En 1997 col·laborà en el Boletín Amicale 26ème División, publicat a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) per antics milicians de la «Columna Durruti», i en 1999 publicà el llibre de memòries Así luchábamos. República, guerra, clandestinidad y exilio de un anarcosindicalista.

Ismael Roig Soler va morir el 17 de febrer de 2001 a Barcelona i fou incinerat al cementiri de Collserola. El seu testimoni va ser recollit en el llibre de Judit Camps i Emili Olcina Les milícies catalanes al front d'Aragó (1936-1937).