En
el decurs de la Retirada, el febrer de 1939, creuà el Pirineu i fou
tancat als camps de concentració francesos de Sant Cebrià de Rosselló i
de Bram.
Amb
l'ocupació nazi, fou portat al camp de concentració d'Argelers de la
Marenda, del qual aconseguí fugir el maig de 1941, establint-se
il·legalment a Tolosa de Llenguadoc amb la seva companya i el seu fill
nounat.
Antoni
Trabal Bisbal:
El 28 d'octubre de 1920 neix a Sant Feliu de Llobregat
(Baix Llobregat) l'anarcosindicalista i lluitador pels drets dels
mutilats de guerra Antoni Trabal Bisbal. Fou fill de Jesús Trabal,
obrer tèxtil i militant de la Confederació Nacional del Treball
(CNT-AIT) --organització a la qual representà en el comitè d'empresa de
la fàbrica Fill de Solà Sert-- que durant la guerra, entre maig de 1938 i
gener de 1939, fou alcalde de Sant Feliu de Llobregat, a més de membre
del Comitè d'Indústria Tèxtil local.
Fins
als 14 anys Antoni Trabal estudià a l'escola de l'Ateneu Obrer del seu
poble natal. En 1935 es posà a fer feina en una empresa mecànica i
d'oficinista als jutjats.
Quan
esclatà la guerra, intervingué en tasques culturals i en funcions
administratives en les Joventuts Llibertàries i als 17 anys s'enrolà en
l'Exèrcit Popular de la República. En 1938 va ser ferit greument al
front del Segre i hagué de patir una trepanació al parietal esquerre,
fet que l'allunyà dels fronts. Després d'aquesta contrarietat, entrà en
el Cos de Mutilats de Guerra i en els serveis administratius dels
hospitals militars.
En
el decurs de la Retirada, el febrer de 1939, creuà el Pirineu i fou
tancat als camps de concentració francesos de Sant Cebrià de Rosselló
(Catalunya Nord) i de Bram (Aude, Lleguadoc). El gener de 1940 fou
contractat per una empresa d'aviació a Banhèras de Bigòrra (Alt Pirineu,
Migdia Pirineu, Occitània).
Amb
l'ocupació nazi, fou portat al camp de concentració d'Argelers de la
Marenda (Rosselló), del qual aconseguí fugir el maig de 1941,
establint-se il·legalment a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) amb la seva
companya i el seu fill nounat. Entre juliol de 1942 i agost de 1944,
mentre feia feina en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) a
Cajarc, va fer d'enllaç entre el maquis i la CNT clandestina.
Després
de l'Alliberament i de la escissió dins del Moviment Llibertari
Espanyol (MLE) esdevinguda en 1945, fou membre del Comitè de la
Federació Local de Tolosa de Llenguandoc de la fracció cenetista
possibilista del Subcomitè Nacional.
En
1946 un ple a Tolosa del Llenguadoc el nomenà vicesecretari de la Lliga
de Mutilats i Invàlids de la Guerra d'Espanya en l'Exili (LMIGEE),
establerta en aquesta ciutat occitana.
En
1947 s'instal·là a París (Illa de Framça) en qualitat de secretari de
la citada lliga i la representà en el Fons Humanitari Espanyol fins al
1978, quan fou traslladada la seu a Bordeus (Gironda, Nova Aquitània,
Occitània). Restà a París com a delegat de l'LMIGEE i des del 1979
n'ocupà la secretaria de Relacions Exteriors.
Entre
1950 i 1960 fou membre en diverses ocasions del Comitè Regional de
Catalunya de la CNT col·laboracionista amb els governs a l’exili de la
República i com a tal representà aquesta tendència en «La Treva
Catalana» i en plens i congressos.
Mancat de recursos, en 1953 trobà una feina en la UNESCO i en 1956 entrà com a funcionari fins a la seva jubilació en 1980.
Un
cop retirat de la vida laboral, es lliurà a l'LMIGEE, tant a França com
a Espanya, i amb altres companys aconseguí la total equiparació de
drets amb els mutilats i vídues de l'Exèrcit franquista. En 1998
l'LMIGEE es va dissoldre, un cop complida la seva missió.
En
2002 participava en les Agrupacions Confederals de l'Exili, lligades al
sector que participà en creació, junt amb la CNT Congrés de València,
els sindicats de CNT encapçalats per Josep March i la CNT Països
Catalans, de la Confederació General del Treball (CGT), des de Noisiel.
Trobem articles seus en Catalunya, CNT, Despertar, España Libre, Libre
pensamiento, Polémica, Rojo y Negro, etc. És autor de Breve historia de
la Liga de Mutilados e Inválidos de la Guerra de España (1936-1939)
(1986).
Antoni Trabal Bisbal va morir el 3 d'octubre de 2006 sense establir-se a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada