MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 2 d'octubre de 1915 --alguns autors citen 1917-- neix a Santander el militant anarquista i anarcosindicalista i resistent antifranquista José Pérez Montes

Quan s'enfonsà el front del Nord, es traslladà a Catalunya fins al febrer de 1939. Exiliat a l’hexàgon francès, conegué els camps de concentració de Barcarès i de Gurs, i després participà en la resistència antinazi.

Formà part del Comitè Peninsular de FAI i l’octubre de 1947 el seu cos serà trobat ofegat a la desembocadura del riu Bidasoa, despullat de totes les seves pertinences. 

José Pérez Montes: 

El 2 d'octubre de 1915 --alguns autors citen 1917-- neix a Santander (Cantàbria, Castella la Vella) el militant anarquista i anarcosindicalista i resistent antifranquista José Pérez Montes, conegut com Pepín.

Durant el període republicà va formar part dels grups d'afinitat de les Joventuts Llibertàries i participà activament en l'Ateneu Obrer de Santander. En 1932 s'afilià al Sindicat d'Oficina i de Banca de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIT). Més tard, realitzà tasques d'agitació i de propaganda durant la preparació del moviment revolucionari d'octubre de 1934.

Quan esclatà la Guerra Civil l’estiu de 1936 es va enrolà en la primera columna confederal i s'integrà en el Comitè de les Joventuts Llibertàries de Santander.

En 1937 va retornar al combat a Noceco (Merindad de Montija), al front de Burgos (Castella la Vella, i posteriorment participà en els comitès (local, comarcal i interregional) de les Joventuts Llibertàries del Nord i com a col·laborador del periòdic Adelante.

Quan s'enfonsà el front del Nord, es traslladà a Catalunya fins al febrer de 1939. Exiliat a l’hexàgon francès, conegué els camps de concentració de Barcarès (Rosselló) i de Gurs (Pirineu Atlàntic, Aquitània, Occitània), i després participà en la resistència antinazi.

Amb l'Alliberament, va accentuar la seva militància. Entre 1945 i 1946 realitzà nombrosos mítings (Grenoble, Casteljaloux, Narbona). En aquesta època va formar part del Comitè de Relacions de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i realitzà nombroses incursions a la Península. A començaments de 1946 fou nomenat delegat per la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) a l'Interior i en compliment de les seves funcions viatjà per Santander i el País Basc --assistí al Ple Regional de Barakaldo (Gran Bilbao, Biscaia, País Basc, Euskal Herria)-- per reorganitzar la resistència.

A Madrid va fer contacte amb Juan Gómez Casas per coordinar la FAI i l'FIJL. En 1946 també va fer de delegat de la FAI a l'Interior. En el Ple de la FAI de Madrid de juliol de 1947 en fou elegit membre del Comitè Peninsular.

Durant el seu últim viatge clandestí a la Península d'octubre de 1947 com a delegat del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) mor en estranyes circumstàncies quan anava cap al II Congrés de la CNT a Tolosa de Llenguadoc (Occitània); el seu cos serà trobat ofegat a la desembocadura del riu Bidasoa, despullat de totes les seves pertinences, llevat d'un segell del Comitè Peninsular de la FAI.

José Pérez Montes fou inhumat anònimament al petit cementiri de Biriatu (Iparralde, País Basc, Euskal Herria). El seu germà, Santiago, fou militant en el Sindicat d'Oficis Diversos i de Banca de la CNT-AIT de Santander des de 1931 i a partir de 1944 participà en la CNT-AIT a l’Exili a Baiona (Lapurdi, País Basc Nord, Pirineu Atlàntic, Euskal Herria).