El
2 d'agost de 1949 formà part d'un grup nou de la guerrilla que creuà la
frontera per Prats de Molló i la Presta que arribà a Olot per
Vallfogona de Ripollès i Ripoll
Luciano
Alpuente Hernández:
El 14 d'octubre de 1949 mor abatut per la policia a
Barcelona el guerriller anarquista Luciano Alpuente Hernández, que va
fer servir el pseudònim d'Enrique Madurga Herrero. Havia nascut a
Valdecuenca (Serra d'Albarrasí, Terol, Aragó). Fou militant de les
Joventuts Llibertàries i de la Confederació Nacional del Treball
(CNT-AIT) d'Aragó, de la qual fou membre del seu Comitè Regional.
El
9 de juliol de 1946 s'incorporà al XI Sector de l'Agrupació Guerrillera
de Llevant i Aragó (AGLA), aquest mateix any, però, marxà a Occitània,
on, a instàncies de la Comissió de Defensa de la CNT, entrà en el grup
guerriller de José Pascual Palacios, integrat per guerrillers aragonesos
veterans.
El
juliol de 1949 entrà a la Península pel port d'Urdiceto (Sobrarb,
Bielsa, Osca, Aragó) amb un grup guerriller guiat per Antonio Ribera i
Antonio Carruesco i del qual formaven part Alejandro Tiburcio, Eusebio
Montes Brescos, Jaime Jordán, Aurelio Martí, Antonio Alquezar i Jaime El
Rubio. El grup va ser interceptat per la Guàrdia Civil en una granja
abandonada prop d'Alberuela de la Liena (Abiego, Somontano
de Barbastre, Osca) i l'11 de juliol Antonio Ribera caigué mort en
l'enfrontament. Luciano Alpuente, ferit al peu, i Alejandro Tiburcio
perseguits per la Guàrdia Civil aconseguiren creuar el Pirineu.
El
2 d'agost de 1949 formà part d'un grup nou de la guerrilla urbana
catalana, amb Josep Sabaté Llopart (Pepe), Juan Serrano, Francesc Massip
Valls (Xisco), Jaume Palau Papiol, Eusebio Montes Brescos i José Pérez
Pedrero (Tragapanes), que creuà la frontera per Prats de Molló
(Vallespir) i arribà a Olot (la Garrotxa) per Vallfogona de Ripollès i
Ripoll. El material més pesant fou amagat en unes cabanes a Sant Vicenç
dels Horts (Baix Llobregat) a la seva cura i d'Eusebio Montes.
El
matí del 14 d'octubre de 1949, quan passava pel carrer Comte Borrell de
Barcelona Luciano Alpuente fou metrallat per l'esquena per agents de la
Brigada Politicosocial de la policia franquista, mentre que els
companys amb els quals s'havia de trobar pogueren fugir. En el moment de
morir portava documentació falsa a nom d'Enrique Madurga Herrero.
Segons la policia, Alpuente era un dels tres agents d'enllaç de la CNT i
l'AGLA i les seves informacions havien permès l'atac d'un tren pagador
el 7 de juliol de 1946 a Caudé (Terol, Aragó) on els guerrillers
s'apoderaren de 650.000 pessetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada