Expulsat
de Bèlgica l’octubre de 1936, entrà a Principat de Catalunya per
Portbou i fou destinat al cos d’artilleria el novembre d’aquell any en
la Columna Ascaso al front d’Osca.
El
30 de gener de 1977 va ser una de les 58 persones detingudes a la
bodega bar ‘La Fuente’ de Barcelona en el decurs de la Conferència
Peninsular de la FAI.
Umberto Marzocchi:
El 10 d'octubre de 1900 neix a Florència (Toscana) el
militant anarquista i anarcosindicalista Umberto Marzocchi.
Obrer
a les drassanes navals Vickers de La Spezia, ben aviat va descobrir
l'anarquisme social i va ser nomenat, quan tenia 17 anys, secretari de
la Unió dels Obrers Metal·lúrgics, adherida a l'anarcosindicalista Unió
Sindical Italiana (USI)
Després
del primer conflicte mundial, va prendre part en l'agitació anarquista
juntament amb Pasquale Binazzi, aleshores director de Libertario. En
1920 va formar part del grup anarquista que va atacar la fàbrica de
pólvora de La Spezia amb la finalitat d'impulsar un moviment
revolucionari.
En
1921, establert a Roma, s'ocupa de l'organització antifeixista Arditi
del Popolo. Fitxat per la policia com a «anarquista molt perillós a
vigilar amb atenció», serà obligat a exiliar-se amb l'arribada del
feixisme a Itàlia.
En
1923 emigra a París (Illa de França) on coneix l'anarquista italià
Umberto Tommasini amb qui militarà en la mateixa agrupació. Expulsat de
França, s'estableix a Bèlgica on continuarà l'activitat en el Comitè de
Suport a les Víctimes Polítiques.
Expulsat
de Bèlgica l’octubre de 1936, entrà a Principat de Catalunya per
Portbou (Albera marítima, Alt Empordà). Durant la mateixa tardor de 1936
s'ajuntarà amb els combatents anarquistes italians al front d'Aragó,
destinat al cos d’artilleria el novembre d’aquell any en la Columna
Ascaso al front d’Osca.
Durant
l'estiu de 1937, després dels assassinats de Berneri i de Barbieri per
elements stalinistes a Barcelona --serà ell qui reconeixerà oficialment
els cadàvers--, retornarà a l’hexàgon francès on s'ocuparà dels
refugiats espanyols.
Va
participar seguidament en la resistència antifeixista en el maquis
pirinenc dins d'una formació de les Forces Franceses de l'Interior
(FFI), composta per anarquistes, comunistes i socialistes.
En
1945 tornà a Itàlia i participà en la reconstrucció de la Federació
Anarquista Italiana (FAI) i en el desenvolupament de la propaganda. En
1968 va ser un dels organitzadors del Congrés de la Internacional de
Federacions Anarquistes (IFA) que va tenir lloc a Carrara
(Massa-Carrara, Toscana) i durant una dotzena d'anys serà el secretari
de la IFA, participant també en un nou congrés a Carrara en 1978. En
1975 va participar a Vendôme (Loir i Cher, Centre-Vall del Loira)) en el
Congrés de la Federació Anarquista Francesa (FA).
Als
76 anys, el diumenge 30 de gener de 1977, en el decurs de l’estat
d’excepció monàrquic del govern Suárez-Martín Villa va ser detingut a
Barcelona, en una gran batuda (que acabà amb 58 detinguts, tots de
nacionalitat espanyola, llevat d’una companya francesa de París, del
delegat portuguès de la FRAP-FAI i dos italians de la Comissió de
Relacions de la Internacional de les Federacions Anarquistes (CRIFA),
Marzocchi entre ells) per participar en Conferència Peninsular de la
Federació Anarquista Ibèrica (FAI). A mig matí el restaurant de la
bodega bar ‘La Fuente’, al carrer Rosselló núm. 530, el Quart Grup de la
Segona Brigada Regional d’Investigació de la Prefectura Superior de
Policia de Barcelona, penetrà metralleta en mà i colt, acompanyat d’un
nombrós desplegament de reforç a càrrec d’agents de la Policia Armada,
amb furgons per a presos, arrestant en la reunió 46 persones, la majoria
de nacionalitat espanyola, en las quals hi havia un company portuguès
de Lisboa, dos ciutadans italians i una ciutadana francesa. Una vegada
detingut en la bodega bar ‘La Fuente’, Marzocch fou emmanillat junt a
Miquel-D. Piñero. Seguidament les persones detingudes van ser
traslladades en furgons policials a la seu de la Prefectura Superior de
Policia de Barcelona i aïllat i tancat en una petita cel·la en el subsòl
de l’edifici, situat en la Via Laïetana de Barcelona. Va intervenir el
parlament italià i el Consolat aconseguí alliberar ambdós anarquistes
italians. En una nota informativa de la Prefectura Superior de Policia
de Barcelona del mateix 30 de gener de 1977, titulat ‘Detención de 46
individuos que asistían a una reunión de la “Conferencia Peninsular de
la Federación Anarquista Ibérica”’, es relata els seguiments policials
previs a les detencions en la referida bodega bar, amb la menció de “se
irrumpió en la bodega”, i textualment que tot corresponia a “llevar a
feliz término el servicio policial”. Alguns
companys van patir tortures i el darrer grup dels arrestats a la bodega
bar ‘La Fuente’ van trigar 18 dies en ser portats al Palau de Justícia
de Barcelona. Alguns militants de la FAI van romandre mesos empresonats a
la Model de Barcelona.
Durant els últims anys de sa vida va crear amb Carlo Cassola la Lliga per al Desarmament Unilateral d'Itàlia.
Umberto Marzocchi va morir el 4 de juny de 1986 a Savona (Ligúria).
A
més de nombrosos articles en la premsa llibertària és autor d'un llibre
de records sobre la Guerra Civil espanyola. En 2005 l'editorial
italiana Zero in Condotta va publicar-ne una biografia, Senza frontiere.
Pensiero e azione dell'anarchico Umberto Marzocchi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada