L'Estat adverteix als alcaldes dels ajuntaments que van obrir el 12-O que els denunciarà si no aporten la informació requerida

El subdelegat del Govern espanyol a Girona, Jose Manuel Sánchez Bustamante, ha advertit que denunciarà els alcaldes de la CUP en cas que no reconsiderin la seva decisió abans dels 20 dies hàbils que els va donar  

El subdelegat del Govern espanyol a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, i el tinent coronel de la Guàrdia Civil a Girona, Jorge Cumba 

 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/10/2016 

Girona (Gironès).-  

Segons l’Agència Catalana de Notícies continua la pressió de l’Estat contra l'obertura de diferents ajuntaments el passat 12 d'octubre en motiu de la festa de la Hispanitat. Després que els alcaldes de la CUP asseguressin que no facilitarien cap informació sobre els serveis que van prestar aquella jornada, ara el subdelegat del Govern espanyol a Girona, José Manuel Sánchez-Bustamante els ha advertit que ho denunciarà en cas que no reconsiderin la seva decisió abans dels 20 dies hàbils que els va donar.

Bustamante creu que no aportar la informació seria una actitud "molt preocupant", i demana que hi hagi col·laboració entre les diferents institucions. 

El subdelegat a Girona recorda que la missiva anava dirigida a uns funcionaris determinats dels ajuntaments. En aquest sentit, Bustamante explica que han de ser precisament aquests funcionaris els que responguin i no pas els diferents alcaldes. "Nosaltres hem demanat una informació al funcionari competent, i per tant no entro a valorar el que diguin els alcaldes", ha reblat Bustamante.

El subdelegat del govern del PP ha comentat que "no entendrien" que no es facilités la informació ja que considera que ha d'imperar la cooperació entre les diferents administracions, ja siguin ajuntaments, com Generalitat o el mateix Estat. Amb tot, Bustamante s'ha mostrat prudent i diu que esperaran a que passin els 20 dies hàbils des del moment en que va enviar la carta, el passat 17 d'octubre. "El que hem de fer és esperar a que recullin tota la informació i que l'enviïn abans que acabi el plaç", ha afirmat. En aquest sentit, s'ha mostrat "confiat" que els diferents consistoris li faran arribar tota la informació que va requerir perquè la puguin estudiar. 

Res a veure amb altres anys 

El subdelegat a Girona ha reconegut que aquesta no era la primera vegada que alguns ajuntaments atenien els ciutadans el 12 d'octubre. En aquest sentit, Bustamante creu que hi ha una diferència important. "Altres anys es tractava d'una qüestió interna, d'alguns regidors que anaven a treballar. En aquest cas consta que alguns ajuntaments van demanar als funcionaris que treballessin", ha comentat, el subdelegat. 

Per Bustamante la diferència és important perquè en aquest cas s'ha promocionat per part dels ajuntaments que, a més, recordaven que farien atenció al públic, i això pot comportar la mobilització de funcionariat que habitualment tindria festa. 

Dels ajuntaments de la demarcació gironina que fins han rebut el requeriment, el Consistori de  Girona, governat pel PDECat i el PSC, es l'únic que estava tancat al públic i només va obrir per als regidors i l'equip de govern municipal. L'alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas (PDECat), ho va justificar en tant que el de Girona és un dels ajuntaments més observats, entre altres coses perquè Carles Puigdemont n'era l’alcalde abans de convertir-se en president del Govern de la Generalitat. 

La CUP no entregarà cap informació 

Els que ja van fixar la seva posició un cop van tenir coneixement de la carta van ser els pobles governats per la CUP, on els alcaldes van acordar no respondre la missiva i, per tant, no aportar la informació que els reclamava la Subdelegació del Govern espanyol. De fet, alguns consistoris gironins governats per la CUP fa anys que treballen el 12-O. És el cas, per exemple, de Celrà (Gironès) i Viladamat (Alt Empordà), que van aprovar per ple municipal ja l'any 2012 que no seria un dia festiu per als seus municipis. Mieres (la Garrotxa) ha estat el segon any que ha obert i Verges (Baix Empordà), el primer.

"Els alcaldes hem decidit que desobeirem, no té cap sentit i és una presa de pèl que ratlla el ridícul", argumentava l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, que defensa l'autonomia local dels ajuntaments per decidir quan s'obre l'edifici i es treballa. A Celrà van treballar una desena d'empleats i set polítics. En cas que un funcionari de l'Ajuntament de Celrà hagi de respondre obligatòriament el requeriment, Dani Cornellà ja ha avançat que no pensen facilitar cap informació sobre els empleats que van optar per anar a treballar el 12 d'octubre.