 |
| Les persones condemnades estan pendents de la resolució d'un indult |
Estrasburg
considera que es podria haver violat el dret a un judici just, perquè
el Suprem va contradir la resolució de l'Audiència Nacional
espanyola sense tornar a escoltar ni acusades ni testimonis
DIRECTA
05/10/2016
Gemma Garcia
El
març del 2015, el Tribunal Suprem va condemnar a tres anys de presó
vuit persones per l'acció Aturem el Parlament, tombant l'absolució
que inicialment havia dictat l'Audiència Nacional espanyola. Ara, el
Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha acceptat a tràmit la
demanda per vulneració de drets fonamentals que van presentar les
advocades, després d'esgotar la via judicial estatal.
Estrasburg
considera que es podria haver violat el dret a un judici just, ja que
el Suprem va contradir la sentència de l'Audiència Nacional
espanyola sense tornar a escoltar ni acusades ni testimonis. Per
tant, la resolució del TEDH, a la que ha accedit la Directa, pren en
consideració únicament una de les queixes de la demanda, que també
incloïa altres arguments, com la vulneració de la llibertat
d'expressió. Tot i que caldrà esperar la resolució final, per
l'advocada Isabel Elbal, s'ha superat un filtre molt important:
“només entren a tràmit unes 70 demandes a l'any”.
Mentre
que l'Audiència Nacional espanyola inicialment va deixar clar que la
intenció de la protesta era manifestar-se i mostrar disconformitat,
el Suprem, sense cap element nou, va reinterpretar la
intencionalitat, esgrimint que hi havia voluntat de subvertir les
institucions. Per Elbal aquest gir “no es pot fer, ni s'ha de fer”.
Tot i que no hi ha una normativa clara a l'Estat espanyol al
respecte, l'advocada subratlla que hi ha jurisprudència del mateix
Suprem i del Tribunal Europeu.
Per
Ciro Morales, un dels condemnats, però, consideraran “una batalla
guanyada quan Estrasburg anul·li la sentència”. El més
important, afegeix, és “dinamitar una sentència que pot sembrar
la por davant de futures accions directes populars”. A partir
d'ara, comença un procediment llarg. Per començar, es traslladarà
la demanda al Govern espanyol, que, fins el 17 de gener de 2017,
podrà respondre, i previsiblement ho farà oposant-s'hi i
sol•licitant que no es tingui en compte. A partir d'aquí, el
Tribunal Europeu decidirà com procedeix. “Es tracta d'una notícia
molt bona, perquè creuar la porta a Europa no era fàcil”, afirma
la lletrada. Tanmateix, les condemnades estan pendents de la
resolució d'un indult, que determinarà si entren o no a presó.
Aterratge
al Suprem
La
decisió de recórrer la sentència absolutòria inicial es va
prendre a quatre bandes entre la Fiscalia, Manos Limpias, la
Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya, amb el vot
favorable de CiU, PP, PSC i Ciutadans, i l'abstenció d'ERC.
L'alt
tribunal espanyol, contradient l'Audiència Nacional espanyola, va
condemnar vuit activistes argumentant que la sentència contenia un
"error patent" en no jerarquitzar el dret constitucional de
participació política per sobre el dret a protesta. Tot i així, no
hi va haver unanimitat: el magistrat Perfecto Andrés va emetre un
vot particular, en contra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada