 |
| Inauguració ahir de Col·loqui W. Benjanin ahir a la Universitat de Girona |
Les
sessions es desplacen avui a Portbou
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 01/10/2016
Portbou (Albera marítima, Alt Empordà).-
El Col·loqui Walter Benjamin, dedicat aquest any a ‘Les guerres
civils a l'època contemporània’, va ser inaugurat ahir a Girona
pel conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i
Transparència de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva, i avui
es desplaçarà al centre cívic de Ca l'Herrero, a Portbou (Albera
marítima, Alt Empordà), on al migdia (13:30h) hi haurà el
tradicional homenatge a Benjamin al cementiri on va ser inhumat el
1940.
Llegim
en la premsa convencional que fer memòria tot sovint és un exercici
paorós si, com ahir durant la primera conferència del Col·loqui
Walter Benjamin a la Facultat de Lletres de Girona, acaba prostrant
els oients a les cadires, tement que d'un moment a l'altre pugui
perfectament irrompre a la sala un escamot de les Waffen-SS. Perquè
el report que va oferir l'historiador Robert Gerwarth, de
l'University College de Dublín, del malestar creixent que es va
estendre per tot Europa entre les dues guerres mundials s'assemblava
de manera massa inquietant al panorama de crisis manifestes, aliances
velades i extremismes impúdics del món present perquè no calgués
ni tan sols fer explícita la comparació.
La
institucionalització del record ha esdevingut més aviat una reacció
a la crisi del projecte comunitari europeu
El
també historiador Jordi Guixé, en canvi, va presentar una lectura
de la memòria potser encara més pertorbadora posant-la en relació
amb l'ús polític que en fa la comunitat europea, per a la qual la
institucionalització del record ha esdevingut més aviat una reacció
a la crisi del projecte comunitari, persuadida que “criminalitzar
el passat és una via de beatificació del present”. Guixé, que va
avançar la seva intervenció en el col·loqui, prevista per avui a
Portbou, per l'absència de Stathis Kalyvas, de la Universitat de
Yale, va posar en evidència que s'ha instaurat una “bona memòria”
per respondre als dictats d'allò políticament correcte, mentre
s'amaga per exemple la vergonya colonial per continuar “mostrant
Europa com un oasi d'estabilitat enfront del seu passat violent”.
Hipnotitzada
per la seva pròpia retòrica, que d'altra banda és incapaç de
donar resposta als conflictes d'avui mateix, la Unió Europea promou
una “unicitat de narratives memorials entre el nazisme i
l'estalinisme que en la pràctica significa una equiparació entre
diferents categories de víctimes”, va observar Guixé, que va
recordar dos exemples de com aquesta Europa desterra impunement dels
relats oficials el seu “passat col·laboracionista”: la croada
que el Govern polonès va emprendre contra l'historiador Jan Tomasz
Gross pel seu llibre ‘Veïns’, en el qual denunciava la incòmoda
implicació dels polonesos en la matança de jueus de 1941, i
l'ambivalència amb què els letons commemoren l'alliberament del jou
stalinista rus justificant la seva col·laboració amb els nazis
alemanys en l'execució de milers de jueus en el fet que “molts
eren també comunistes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada