 |
| La Monumental de Barcelona abans de l'abolició de les corrides a Catalunya |
No va ser iniciativa del Parlament de Catalunya
la prohibició de les corrides de toros al Principat, fou la gent
organitzada des de baix la que va fer tot els procediments d'una
Iniciativa Legislativa Popular.
La gestora del PSOE ordena una abstenció sense dissidències.
Javier Fernández rebutja la proposta de vuit líders regionals.
El TSJC admet la querella contra Forcadell.
La Fiscalia acusa la presidenta del Parlament de Catalunya de desobediència i prevaricació.
La Subdelegació del Govern espanyol ha obligat a l’Ajuntament de Casp a retirar la bandera del Consejo de Aragón de 1936.
Els regidors de Badalona compareixen davant el jutge pel 12-O.
Són investigats per un possible delicte de desobediència per haver obert la casa de la vila el 12 d'octubre.
[Barcelona (República Catalana) 25/10/2016]
L’AMIC DEL POBLE
No va ser iniciativa del Parlament de Catalunya
la prohibició de les corrides de toros al Principat, fou la gent
organitzada des de baix la que va fer tot els procediments d'una
Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que hi va portar a la cambra
autonòmica catalana, on es va aprovar --cosa extraordinària, perquè
quasi totes les ILP se les carrega després el Parlament, el que deixa
sense eficàcia tot el procés de la suposada "participació ciutadana"--.
Per tant, encara hi ha més greuges en el fet que el Tribunal
Constitucional de Regne d’Espanya es carrega tot el procediment legal
establert a Catalunya per la suposada "participació ciutadana", a través
del procediment de les "Iniciatives Legislatives Populars". S'ha de
reivindicar aquest aspecte, que és l'origen de l'abolició de les
corrides de toros al Principat de Catalunya, i que és un gran esforç
col·lectiu de la gent el que s'està destruint: una sentencia en contra
la gent, en contra “la participació ciutadana”.
Els nervis continuen a flor de pell entre els
taurins espanyols més acèrrims. Si fa uns dies els empresaris salmantins
intentaven vacil·lar els polítics catalans, ara és un periodista
especialitzat en toros, Carlos Bueno, qui treu el cap amb improperis.
“Dictadors” és el qualificatiu que fa servir per mencionar els diputats
al Parlament de Catalunya al llarg d’un article al diari digital taurí
burladero.tv. El text critica “la impunitat exasperant” amb què actuen
els legisladors catalans i diu que la prohibició de 2010 anava “en
contra de les llibertats que tant presumeixen de defensar alguns
mandataris i que no s’atenia a les estipulacions de la Constitució”.
Tot i que celebra la decisió de l’Alt Tribunal,
Bueno creu que “l’executiu català es farà el sord davant el dictamen i
seguirà en la seva línia inquisidora, impedint la celebració de festes
taurines a tota costa”. A més, fa el símil de saltar-se els límits de
velocitat impunement: “Provin vostès de circular a 140km/h per les
carreteres catalanes i a no sufragar la denúncia pertinent”. En
qualsevol cas, Bueno demana al sistema penal espanyol “més mà dura
davant delictes indiscutibles contra la llei” i actuacions amb
“celeritat, rotunditat i exemplaritat”.
La gestora del PSOE ordena una abstenció sense dissidències
 |
| Acudit sobre l'abstenció del PSOE per fer president del Govern espanyol Mariano Rajoy |
La posició oficial del PSOE sobre la investidura
de Mariano Rajoy és una abstenció en bloc, sense mínims. Per tant, no
accepta dissidències. Ho ha tornat deixat clar el president de la
gestora d'aquest partit, Javier Fernández, que ha descartat que la
posició, adoptada pel seu comitè federal passat cap de setmana, pugui
ser negociada.
Els líders de vuit federacions territorials del
PSOE, entre els quals la balear Francina Armengol però no Miquel Iceta
(PSC), havien remès una carta a Fernández per demanar-li que només
s'abstingués el mínim de diputats necessaris perquè Rajoy fos investit, i
no tots els representants del PSOE. En aquest sentit, manifestaven que
"volem ajudar a superar-la amb el menor cost per al PSOE" i demanaven
una reunió urgent amb Fernández.
La trobada, un cop coneguda la resposta del
president de la gestora, segons la premsa, no sembla probable.
Mentrestant, la premsa madrilenya es refereix a la intranquil·litat que
li genera a la líder de la Federació andalusa del PSOE, Susana Díaz, la
possibilitat que Josep Borrell faci tàndem amb Pedro Sánchez i li
disputi la secretaria general del partit.
D'altra banda, Sánchez no pensa obeir les
instruccions de la gestora. ‘El Confidencial’, citant fonts properes a
l'exlíder del PSOE, també publica que Sánchez ha demanat informes
jurídics per explorar una possible defensa de la seva posició al
Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya.
El TSJC admet la querella contra Forcadell
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) ha admès a tràmit la querella presentada per la Fiscalia contra
la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, per la
suposada comissió de delictes de desobediència i prevaricació pel fet
d'haver permès la votació i el debat sobre les conclusions de la
Comissió d'estudi del procés constituent, que inicia el procés de
ruptura amb el Regne d’Espanya.
La Fiscalia va atribuir a Forcadell un intent de
"dinamitar el model d'ordenació territorial" d'Espanya donant llum verda
a la citada votació, que va tenir lloc el 27 de juliol, malgrat
l'advertència del Tribunal Constitucional del Regne: impedir o aturar
qualsevol iniciativa encaminada a la desconnexió. Fonts judicials
citades pel diari ‘El Mundo’ preveuen que la instrucció sigui breu, de
manera que el judici es podria celebrar a mitjans del 2017. El TSJC ha
admès la querella i li ha donat tres dies per recórrer l'admissió de la
querella.
Carme Forcadell ha rebut aquest matí la
notificació de mans de funcionaris judicials del Tribunal Superior de
Justícia que certifica l’inici d’una investigació per determinar si va
cometre un delicte de prevaricació i desobediència en el ple del 27 de
juliol al Parlament de Catalunya. La presidenta de la Cambra catalana
passa a ser la primera persona amb càrrec públic emanat del 27-S
investigada --o bé imputada, com es coneixia abans--.
Quan encara no s’han resolt les conseqüències
judicials de la primera part del procés, desembocat en el 9-N, ja s’obre
la veda per la segona part, que a partir d’avui agafa una altra
magnitud. Tot plegat, enmig dels centenars de processos oberts a nivell
local.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha
admès a tràmit la querella presentada per la Fiscalia Superior de
Catalunya, on s’acusava Forcadell d’actuar amb “total menyspreu” a la
Constitució i d’utilitzar “injustificadament” el reglament del Parlament
de Catalunya. Es tracta d'una notificació motivada, amb una desena de
pàgines. La presidenta del Parlament té ara tres dies per presentar un
recurs de súplica.
El procediment contra Forcadell, escollida amb el
suport tant de Junts pel Sí com de la CUP-CC, i la concentració d’ahir a
Vic en suport al regidor Joan Coma són realitats repressives de l’Estat
contra l’independentisme, cada vegada més freqüents per la quantitat de
processos judicials que s’estan movent en les últimes setmanes. Això
obliga ha accelerar el procés de separació catalana de les grapes de la
monarquia espanyola.
Per la vaga general política inclusiva catalana
En el cas del judici a Forcadell d’aquí uns mesos
caldrà remarcar que es tracta de la persecució històrica a líders
d’ERC, des de Macià a Prats de Molló (Vallespir) a l’empresonament del
Govern de la Generalitat l’octubre de 1934 i l’afusellament de Companys
pel franquisme. En aquest marc polític caldrà una mobilització social
que desbordi els psicodrames de l’ANC i el mateix Junts pel Sí,
propugnant una vaga general política inclusiva que paralitzi
indefinidament el Principat de Catalunya fins que el Govern de la
Generalitat tingui la valentia política d’imposar la República Catalana,
trencant amb l’Estat espanyol i convocant la formació de comitès locals
i juntes territorials per garantir l’ordre públic republicà enfront les
agressions unionistes espanyoles de qualsevol signe o orientació
política.
L’Audiència Nacional vol es que prenguin mesures contra Joan Coma
El regidor de Vic Joan Coma ha ignorat la citació
judicial que li ha remès l'Audiència Nacional del Regne i ha demanat
als Mossos d'Esquadra que no acatin una eventual ordre de detenció
contra ell, si se'ls comunica que han d'actuar en aquest cas com a
policia judicial.
La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha respost a
aquesta actitud i demana que s'actuï contra el regidor de Vic, que
estava citat per declarar ahir dilluns com a imputat per incitació o
provocació a la “sedició” perquè en un ple municipal vigatà va exhortar a
desobeir les resolucions del Tribunal Constitucional espanyol.
Un altre regidor, el franquista i xenofòb Josep Anglada, va ser el denunciant de Coma.
La Fiscalia estudia "detingudament" quines
mesures ha de prendre el jutge de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno,
al respecte. Moreno ha d'esperar que la Fiscalia determini quina
actuació emprendre, tot i que és probable que Coma sigui detingut i
obligat a comparèixer davant l'Audiència Nacional.
Representants d'entitats i polítics de diverses
formacions sobiranistes, entre els quals hi ha l'alcaldessa vigatana
Anna Erra (PDECat), han donat el seu suport a Coma, que ha afirmat que
exerceix la seva tasca diària com a representant al consistori amb
normalitat en comptes de presentar-se a Madrid.
Actes de suport a Joan Coma Roura a Lleida, Reus i Tortosa i mocions als ajuntaments
Ahir la Crida per Lleida va convocar una
concentració davant de la Paeria. També hi va haver concentracions a
Reus i Tortosa. D'altra banda, els grups municipals de la CUP estan
presentant mocions als ajuntaments com el de Barcelona per aconseguir
que els consistoris se solidaritzen amb Joan Comas.
La CUP de Reus i les entitats independentistes de
la ciutat ahir van donar suport al regidor de Capgirem Vic que ha
desobeït l'Audiència Nacional. Per aquest motiu es va convocar una
concentració, a les 19 hores, a la plaça del Mercadal. Després de la
concentració, hi va haver una xerrada per explicar el cas de Som 27 i
més, en el qual es demanen penes de fins a 11 i 12 anys de presó per la
lluita estudiantil a la UAB l'any 2013. La xerrada la va fer el
secretari general de la CGT, Ermengol Gassiot, que és un dels encausats
de la UAB. També hi va haver ahir una concentració davant de
l'ajuntament de Tortosa a les 8 del vespre.
La Subdelegació del Govern espanyol ha obligat a l’Ajuntament de Casp a retirar la bandera del Consejo de Aragón de 1936
 |
| La bandera del Consejo de Aragón al balcó de l'ajuntament de Caspe al cap de 80 anys |
Els regidors de Badalona compareixen davant el jutge pel 12-O
 |
Els regidors de Badalona investigats per un
possible delicte de desobediència per haver obert la casa de la vila el
12 d’octubre han comparegut aquest matí al jutjat de la ciutat. El cas
és investiga arran d’una denúncia del PP. La comitiva que anava a
declarar ha tingut el suport de ciutadans i companys de partit que han
volgut ser davant del jutjat.
El jutjat d’instrucció 4 de Badalona ha citat a
les deu el primer tinent d’alcalde i regidor de Badalona Habitable,
Oriol Lladó (ERC); el tinent d’alcalde i regidor de Badalona
Democràtica, José Antonio Téllez (Guanyem Badalona en Comú); i la
regidora de Serveis Socials, Agnès Rotger (ERC).
Demà es preveu que declarin els altres tres
regidors investigats: la quarta tinent i regidora de Badalona Educadora,
Eulàlia Sabater; la regidora de Participació, Fàtima Taleb; i el
regidor d’Espais Públics i Mobilitat, Francesc Duran, tots tres de
Guanyem Badalona en Comú.
Tots sis regidors i regidores tenen previst de
personar-se al jutjat, a diferència del que ha fet el regidor de Vic,
Joan Coma, que ahir no va comparèixer a l’Audiència Nacional espanyola,
citat per un suposat delicte de sedició per haver apel·lat a la
desobediència dels tribunals espanyols en un ple municipal. Coma va
explicar en una conferència de premsa que no hi havia acudit perquè no
reconeixia l’autoritat de cap tribunal contra el dret de defensar les
idees de manera democràtica, però també va admetre el dret pels càrrecs
polítics investigats pel procés independentista que decidissin de
comparèixer davant els jutges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada