Doble
ofensiva contra Forcadell i Homs.
El
Tribunal Suprem demana al Congrés de Diputats poder jutjar el
diputat del PDEC i el TC demana a la Fiscalia que estudiï si escomet
penalment la presidenta del Parlament de Catalunya.
La
Fiscalia lidera una altra ofensiva de l'Estat contra la Querella
Argentina.
Una
circular del ministeri públic insta els fiscals a no donar
compliment a la investigació de la jutgessa Servini de Cubría.
Suspesa
una declaració a Oviedo.
El
Parlament de Catalunya declararà nuls els judicis franquistes el 19
d'octubre.
La
Comissió per la Dignitat celebrarà un acte especial a la cambra
catalana amb familiars de víctimes de la dictadura.
Aviadors
de Mussolini podrien haver cobrat pensions de l’Estat espanyol
durant la democràcia. U
n estudi històric assegura que
l'aviació feixista volia crear “terror” a la població civil de
les ciutats de la rereguarda republicana com Barcelona durant la
Guerra Civil.
[Barcelona
(República Catalana) 07/10/2016]
L’AMIC DEL POBLE
La
presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el líder del PDEC al
Congrés dels Diputats, l'ex-conseller Francesc Homs, centren
l'escomesa dels tribunals espanyols contra uns suposats actes de
desobediència en el marc del procés sobiranista català.
Pel
que fa a Forcadell, el Constitucional ha recorregut per primer cop a
la possibilitat --atorgada pel govern de Mariano Rajoy-- d'iniciar la
persecució penal dels càrrec públics que no acatin una resolució
seva. En concret, ha acordat per unanimitat sol•licitar a la
Fiscalia que estudiï emprendre accions penals contra la presidenta
del Parlament per haver permès el debat i la votació de les
conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, que
inicia el procés de ruptura amb l'Estat espanyol.
El
passat 1 d'agost, el TC havia suspès la resolució del Parlament de
Catalunya que iniciava aquest procés. Aquest dijous, ha expressat
que els esdeveniments posen de manifest la "pretensió" de
la Cambra catalana d'"incomplir resolucions del Tribunal
Constitucional".
Forcadell,
en una compareixença aquest mateix dijous, ha reiterat que "vaig
fer el que pertocava i ho tornaria a fer sense cap mena de dubte",
i ha denunciat "la manca de divisió de poders" a Espanya.
Creu que la decisió contra ella significa que volen "convertir
la Mesa en un ens censor que acabi amb la llibertat parlamentària"
i en "un Tribunal Constitucional en miniatura".
D'una
altra, quant a Homs, s'ha anunciat des del Tribunal Suprem que
l'instructor del cas del 9-N ha demanat al Congrés de Diputats el
suplicatori per la seva actuació, aleshores com a conseller de la
Presidència, en la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014,
suspesa pel TC. El fet de demanar el suplicatori, que té per
objectiu procedir penalment contra Homs per desobediència i
prevaricació, implica la suspensió de les actuacions en el cas fins
que el Congrés respongui.
La
Fiscalia lidera una altra ofensiva de l'Estat contra la Querella
Argentina
 |
La
monarquia espanyola sembla decidida a posar fi a les investigacions
judicials sobre els crims de lesa humanitat comesos pel règim
franquista que lidera la jutgessa María Servini de Cubría, titular
del Jutjat Federal núm. 1 de Buenos Aires, en la que es coneix com
la Querella Argentina. La nova ofensiva contra aquest
macroprocediment judicial surt de la totpoderosa fiscalia general de
l'Estat espanyol i, de moment, ja ha donat els seus fruits amb la
suspensió de la declaració d'un dels querellants.
La
nova estratègia per entorpir les investigacions porta la signatura
de Consuelo Madrigal, que el 30 de setembre passat va difondre una
circular dirigida als membres del ministeri públic ordenant que no
donessin compliment als requeriments de la jutgessa Servini en les
diverses accions judicials derivades de la Querella Argentina. La
instrucció va dirigida als fiscals, no als jutges, però de moment
ja ha tingut la primera conseqüència després que la jutgessa del
jutjat d'instrucció número 4 d'Oviedo ordenés dimarts suspendre la
declaració que hi havia de fer Gerardo Iglesias, l'antic líder
d'Esquerra Unida (IU), que hi acudia per testificar sobre la tortura
de què ell mateix va ser víctima, la dels seus pares i la
desaparició de dos oncles seus.
“Recomanació”
La
magistrada d'Oviedo, María del Carmen Blanco Alonso, va dictar una
resolució en què ordenava la suspensió de la declaració després
d'escoltar la “recomanació” de la fiscalia, segons va explicar
l'advocada de la querella, Ana Mesuti. La suspensió de la declaració
els va ser notificada el mateix dia que s'havia de fer, cinc minuts
abans del seu inici.
La
circular de la fiscal general de l'Estat, de nou folis, argumenta que
no és pertinent investigar els fets que són objecte de la Querella
Argentina perquè han prescrit.
Madrigal
també fa servir com a argument que la llei d'amnistia del 1977
exonera de responsabilitat penal els que van cometre els crims durant
el període de la dictadura. La fiscal general demana que no es doni
compliment als exhorts que arriben de l'Argentina i ho justifica
també per un defecte de forma que, segons el seu criteri, invalida
aquestes accions del procediment.
La
posició de la Fiscalia té lloc després que el Govern espanyol
decidís, amb mesos de retard i després de rebre diversos
requeriments, donar curs a l'exhort de Servini demanant poder prendre
declaració a un grup de querellats entre els quals hi ha
ex-ministres de Franco. Les declaracions encara no tenen data i ara
s'obre la incògnita de si els jutjats afectats cediran les seves
instal·lacions perquè la jutgessa Servini pugui fer els
interrogatoris.
Aquesta
no és la primera vegada que una alta institució de l'Estat espanyol
entorpeix les investigacions de Servini de Cubría. El mes d'abril
del 2013, el govern del Partit Popular ja va maniobrar davant les
autoritats argentines per impedir que diversos querellants, entre els
quals hi havia Merçona Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich
(MIL-GAC), poguessin declarar via videoconferència des de
l'ambaixada argentina de Madrid.
El
Parlament de Catalunya declararà nuls els judicis franquistes el 19
d'octubre
El
dimecres 19 d'octubre la cambra catalana aprovarà la llei que
permetrà declarar nuls els consells de guerra sumaríssims imposats
pel règim franquista a Catalunya des del 1938 fins al 1975. Junts
pel Sí, la CUP i Catalunya Sí Que Es Pot votaran a favor d'aquesta
proposta que va arribar al Parlament de Catalunya gràcies a una
proposició de llei que va presentar la Comissió de la Dignitat a
totes les forces polítiques amb representació a la cambra.
Per
celebrar aquesta fita, el mateix 19 d’octubre, el Parlament de
Catalunya celebrarà un acte d'homenatge amb familiars de les
víctimes. "Estem satisfets perquè, finalment, el Parlament ha
assumit aquest deure", explica Pep Cruanyes, portaveu de la
Comissió per la Dignitat, en declaracions a Racó Català. En aquest
sentit, Cruanyes afegeix que és un "gest de dignitat" cap
a les famílies.
La
llei contempla l'anul·lació dels judicis imposats pel franquisme.
Alhora, determina que el departament de Justícia de la Generalitat
haurà d'emetre uns certificats per a les famílies que justifiquin
la supressió dels dictàmens fets pel Consell de guerra.
Les
NNUU vol que es derogui la Llei d’Amnistia pels franquistes
Les
Nacions Unides han reclamat al Govern espanyol que derogui la Llei
d'Amnistia del 1977 per poder investigar els crims comesos durant la
Dictadura franquista. Una demanda que, de moment, no ha prosperat.
D'altra
banda, diferents entitats memorialistes han demanat, en diferents
ocasions, l'anul·lació dels crims del franquisme però tots els
intents han estat envà. La majoria dels judicis, gairebé un 90%
d'aquests, es van produir entre el 1939 i el 1945.
Aviadors
de Mussolini podrien haver cobrat pensions de l’Estat espanyol
durant la democràcia Militars de la força aèria de la Itàlia
feixista de Benito Mussolini que van bombardejar ciutats republicanes
com Barcelona durant la Guerra Civil espanyola podrien haver cobrat
pensions de l’Estat espanyol fins i tot durant la democràcia. Ho
sospiten diversos historiadors i ho apunta un estudi històric
presentat a un jutjat de Barcelona que investiga possibles crims de
guerra de l’aviació italiana i l’acusació particular vol que
l’Agència Tributària espanyola ho confirmi o desmenteixi. La
magistrada que instrueix la causa, però, encara no ho ha demanat a
la hisenda pública espanyola.
La
jutgessa Olalla Ortega Herrero, del Jutjat d’Instrucció número 28
de Barcelona, instrueix des del 2013 una causa presentada per
l’associació AltraItalia, formada per italians residents a
Catalunya que volen que es persegueixi els militars del seu país
d’origen que van bombardejar població civil catalana durant els
anys 1937 i 1938. La jutgessa va arxivar el cas, però l’Audiència
de Barcelona va obligar a reobrir-lo. A més, l’Audiència ha hagut
d’intervenir en altres moments de la instrucció davant de la
denegació per part de la jutgessa de diligències sol·licitades per
les acusacions, com l’Ajuntament de Barcelona.
Segons
ha avançat el diari ‘Ara’, l’acusació ha presentat un informe
elaborat per un historiador italià, al qual ha tingut accés
l’Agència Catalana de Notícies, per descobrir la identitat dels
diversos aviadors que van intervenir en els bombardejos de Barcelona
des de les Illes Balears. N’ha identificat un total de 139. Les
acusacions demanen que la jutgessa requereixi a les autoritats
italianes i a l’Agència Tributària espanyola quins d’aquests
militars van rebre condecoracions de les autoritats franquistes un
cop acabada la guerra, ja que en té constància d’alguns, però no
de tots. A més, els advocats recorden que algunes d’aquests
condecoracions anaven lligades a prestacions econòmiques puntuals,
en el moment del lliurament del guardó, o vitalícies. Per això,
volen saber si alguna pensió es va seguir cobrant quan ja s’havia
aprovat la Constitució espanyola del 1978.
L’hivern
passat l’Ajuntament de Barcelona va demanar a la jutgessa que
preguntés al Ministeri de Defensa espanyol si tenia constància de
les condecoracions, però la jutgessa no va atendre la petició i ara
l’Audiència haurà de resoldre un nou recurs sobre aquesta
qüestió.
L’informe
s’ha elaborat gràcies a la consulta d’arxius històrics militars
italians, que inclouen els diaris de vol de diverses unitats aèries.
En alguns d’aquests documents els militars van escriure que
voldrien fer una “guerra integral”, però que la Guerra Civil
espanyola ho dificultava, perquè hi havia població “nacional”
enmig de ciutats republicanes. A més, els militars franquistes van
demanar als seus aliats italians que no destruïssin línies fèrries,
ponts, indústries o centrals elèctriques.
Tot
i així, els militars admeten que els bombardejos sobre ciutats de la
rereguarda republicana, com Barcelona, són efectius per crear
“terror” a la població civil, i que tenen un “gran efecte
moral” i poden provocar un ‘malson insostenible que obligui a
rendir-se’. De fet, en un cas es recomana utilitzar més aviat
bombes grans, que no pas petites, perquè “l’efecte moral és més
gran que l’efecte material”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada