 |
| La Generalitat criminalitza l'anarcosindicalisme de la CGT |
El
Departament d’Interior de la Generalitat qualifica la CGT d’ésser
una “associació antisistema”, que multa en aplicació de la llei
mordassa espanyola.
Àngel
Ros (PSC) considera que els noms franquistes han de romandre als
carrers de Lleida.
La
Paeria considera que 'no hi ha cap necessitat' de tirar endavant la
proposta de la Crida per Lleida-CUP i ERC.
[Barcelona
(República Catalana) 04/10/2016]
L’AMIC DEL POBLE
Ermengol
Gassiot, secretari general de la CGT de Catalunya, ha fet públic
aquest escrit en exposa que el Departament d’Interior del govern de
Junts pel Sí (Convergència i ERC amb figures com ara Lluís Llach)
de manera gens innocent qualifica la CGT per “l’associació
antisistema “Confederación General del Trabajo” (en castellà el
nom de la central obrera).
Transcrivim
dins l’escrit del secretari general de la CGT de Catalunya:
“Fa
uns dies, una nota de correus a la bústia. Tenia un certificat. La
veïna que m’havia avisat (perquè em va arribar a l’antic
domicili) va aconseguir que la cartera li donés. Es tractava d’una
notificació del Departament d’Interior de la Generalitat. Per ser
més precisos, dels Mossos d’Esquadra. A l’interior, un munt de
folis escrits. Per fer-ho curt, diré que es tractava d’una
notificació sanció de 500 euros en aplicació de la Llei orgànica
4/2015, la coneguda com a Llei mordassa.
Ja
fa mesos o, més ben dit, anys que els moviments socials i diversos
col·lectius ens hem oposat fermament a aquesta llei. Nosaltres, em
refereixo a la CGT, ho hem fet reiteradament i, per sort, ni de lluny
hem sigut els únics en fer-ho. Però no he pensat aquest escrit per
parlar d’aquesta llei ni de l’oposició necessària que ara més
que mai li hem de fer. Tampoc pensava esmentar el paper dels mossos
d’esquadra, obeint com corders una norma, la Llei mordassa, que el
Parlament de Catalunya i el mateix Govern de la Generalitat diuen, si
més no formalment, rebutjar. En realitat, aquella gent que encara
confia en la capacitat de les institucions de desobeir sense trencar
cap plat, faria bé de prendre nota d’aquest fet. Però, com deia,
he vingut a parlar d’una altra cosa.
En
el relat que els Mossos d’Esquadra fan dels fet, diuen que un
seguit de gent vam tallar el trànsit i vam provocar molt kilòmetres
de cues a les autopistes al voltant de la UAB. Expliquen que ho vam
fer convocades per “l’associació antisistema “Confederación
General del Trabajo” (CGT), per protestar per la precarietat en la
contractació de professors associats a la UAB”. En realitat, i no
ho expliquen, hi havia convocat un dia de vaga. Era el 18 de maig de
2016, poc abans a les eleccions al rectorat de la UAB. I tampoc diuen
que, malgrat que les mobilitzacions les vam promoure només la CGT
amb diversos col·lectius de precàries de la UAB, van servir per
aturar una bona part de les mesures que l’equip de govern de la UAB
pensava tirar endavant. Però tampoc és el meu objectiu parlar
d’això.
M’interessa
remarcar el terme que fa servir la policia d’associació
antisistema. Com res del que fa la policia, sigui catalana o
espanyola, no és gens innocent. En qualificar la CGT com a
organització antisistema la policia pretén negar-nos la nostra
condició de sindicat. Suposo que, per una banda, perseguien
justificar que la multa no la imposaven a vaguistes que informaven
d’una vaga, sinó a un grup d’agitadors que pertorbaven l’espai
públic. De fet, com diu la mateixa llei, suposadament actuàvem
contra la “seguretat ciutadana”. D’aquesta manera, la sanció,
la repressió, pot passar més impunement desapercebuda. Encara ara
reprimir sindicalistes està més mal vist per una part important de
la població que reprimir a moviments socials, especialment els
“antisistema.
No
obstant, el més preocupant no és que en relació els fets del 18 de
maig no ens tractin d’aquesta manera, com a “associació
antisistema”. El greu és que en aquest escrit sembla que per a la
policia de la Generalitat de Catalunya només es puguin qualificar
com a sindicats a CCOO i UGT. Al bipartit sindical que gaudeix de les
prebendes institucionals. Que pacta reiteradament la pau social amb
les organitzacions de la patronal i amb els governs de torn. La
resta, pel que sembla, estem destinades a quedar-ne fora. En aquest
aspecte, veiem com el llenguatge de molts mitjans de comunicació,
que assimila “els sindicats” a les organitzacions que acabo
d’esmentar, arriba també a l’àmbit policial i condiciona la
instrucció de sancions de centenars d’euros. I, si per una banda
ja ens agrada quedar fora de l’àmbit associat a CCOO i UGT, crec
fermament que veient les pràctiques respectives el terme “sindicat”
se’ns ha d’aplicar a nosaltres i no a ells.
Per
acabar, també vull dir que en part els mossos tenen un punt de raó.
Obvien que la CGT som un sindicat (un oblit gens innocent, com he
dit) però alhora ens reconeixen com a associació i antisistema. I
és que sindicat és, precisament, una associació entre iguals per a
defensar interessos comuns. Doncs si, la CGT som una associació de
persones iguals i lliures i defensem els nostres interessos de
classe. I, per continuar el que diuen els mossos, la defensa que fem
dels nostres interessos com a treballadores i treballadors ens fa
antisistema. Tant si som treballadores precàries com fixes, amb o
sense contracte, migrants i autòctons, etc. La nostra finalitat és
combatre i enderrocar un sistema que cada any mata milions de
persones a la feina arreu del món. Que destrueix el planeta a marxes
forçades i que condemna a l’extrema pobresa a milions de persones
mentre a d’altres els garanteix l’extrema riquesa. Allà els
Mossos d’Esquadra si se’n senten part. Nosaltres no només no som
part del sistema sinó que, a més, li plantem cara. Radicalment. I
sí, som una associació antisistema precisament perquè som un
sindicat.”
Àngel
Ros considera que els noms franquistes han de romandre als carrers de
Lleida
Eliminar
els noms franquistes dels carrers de Lleida. Aquesta és una de les
guerres obertes dins de la Paeria. Els grups d'ERC i la Crida per
Lleida-CUP van reclamar, a finals del 2015, que la ciutat es
converteixi en "un espai que reflecteixi la pluralitat
ideològica" i van instar l'executiu d'Àngel Ros a treballar en
aquest sentit. Tot i així, el govern de la Paeria considera que "no
hi ha cap necessitat" de tirar endavant aquesta proposta ja que
considera que els canvis oportuns ja es van fer "durant els anys
80". Així ho ha assegurat el mateix alcalde aquest dilluns en
una entrevista a Catalunya Informació. L'Ajuntament de Lleida va
crear una comissió d'experts per estudiar aquest afer. Tot i així,
la Crida per Lleida-CUP va decidir abandonar, a finals del mes
d'agost, aquesta taula de treball perquè considerava que era
"inoperant" i que havia dilatat "excessivament el que
havia d'haver estat un posicionament ferm contra el feixisme,
reclamant la retirada immediata de tots aquests noms".
La
formació cupaire considera que "no pot ser que alcaldes
franquistes que van participar en l'assassinat de persones tinguin
noms de carrers". En aquest sentit, la Crida per Lleida-CUP
recorda que la Llei de Memòria Històrica obliga a retirar noms de
carrers relacions amb la dictadura franquista i que ja hi ha ciutats
catalanes i de l'estat espanyol com Barcelona, Vic, Madrid o
Guadalajara que han eliminat el nomenclàtor franquista dels carrers
de les seves ciutats. Des d'Esquerra asseguren que cal garantir "el
dret dels ciutadans lleidatans de viure en una ciutat on no se'ns
recordi constantment aquest passat antidemocràtic".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada