VEREMA: “allez, allez…” Les males condicions laborals dels treballadors a la verema al Rosselló

Testimoni de quatre treballadors que han anat a la verema en vinyes del Mas Amiel 






TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 25/09/2016 
Perpinyà (Rosselló).-  

La CNT 66 va difondre ahir dissabte el testimoni de les males condicions laborals de quatre treballadors desplaçats des de Barcelona al Rosselló per treballar a la verema de la vinya:  

VEREMA: “allez, allez…”

Anys enrere la verema es vivia com l'època de celebració i festes i la feina era acompanyada de vi, cançons i un gran àpat familiar. Quan ens vam decidir a viure aquesta experiència, ja pensàvem que les coses havien canviat però de cap de les maneres ens havíem imaginat que l'experiència estaria tan allunyada de les histories que ens explicaven els nostres avis.
És cert que encara hi ha patrons que volen conservar aquest esperit festiu i familiar, com ens han explicat companys del campament on ens trobem, però el nostre cas, com el de molts altres, ha estat bastant decepcionant.
Nosaltres quatre vam decidir marxar a França a causa que no hi ha feina a Barcelona, i pensant que el salari a la verema és més elevat. Però un cop hem arribat ens hem adonat que la majoria de patrons decideixen  pagar el salari mínim (9,67€ bruts). A més, no ofereixen allotjament, ni menjar, ni --com en el nostre cas-- aigua.

Vam trobar feina a la gran empresa Mas Amiel. Companys que havien viscut aquesta experiència ja ens havien informat que no hi havia gaire bones condicions, i així ho vam experimentar nosaltres mateixos. No sabíem mai del cert quantes hores treballaríem, amb la incertesa que això comporta. A més en algunes setmanes no vam fer cap descans i la majoria de descansos tampoc estaven ben establerts. Durant tota la jornada a ple sol no bevíem ni una gota d'aigua perquè no es contemplava per part del patró, tot i que a la majoria de llocs es dona per suposat que es una obligació per part de l'empresa, com s'estableix al propi conveni. A més, el tracte per part de la directiva és autoritari, de menyspreu constant, i donat que coneixen la necessitat dels treballadors per a mantenir el seu lloc de treball, any rere any segueixen maltractant el personal tot sabent que els treballadors continuaran conformes amb les condicions i normalitzant aquest abús.

El conveni de la verema es un conveni específic, amb una normativa ambigua que deixa màniga ample als patrons per a poder tractar als treballadors com els convingui per tal d'enriquir-se més. Veiem com s'especifica l'obligació del patró d'oferir als treballadors un lloc i condicions segures. Davant d'aquesta normativa existeix la possibilitat de desentendre's de la situació i no oferir cap tipus d’allotjament, que es el que decideixen fer la majoria de patrons. I d'altres, com la multinacional Vyva Francia, ofereixen acampar entre vinyes sense aigua potable i a 3 quilòmetres del poble més proper (situació complicada per a comprar menjar i altres necessitats si no tens vehicle com el nostre cas).
Nosaltres, i la majoria de treballadors, hem de dormir i conviure en campaments a la intempèrie, hi hagi les condicions climàtiques que hi hagi, i amb aglutinament. Un treball dur com es la verema, lligat a que en el moment de repòs el descans es dificultós o bé impossible , fa que la feina es faci més pesada. I que l'estat físic i psicològic acabi sent alarmant.
Aquesta experiència ens ha fet reflexionar i comprendre experiències semblants a la nostre tant del present com passades, d'altres persones que també s'han desplaçat del lloc on vivien per anar a treballar o perquè les condicions politiques no els permetien de quedar-se al seu país, com es el cas de les persones exiliades durant el franquisme que ara viuen a Perpinyà. Creiem que la visió del món que resulta del desplaçament o de l'exili ens acaba atorgant consciència  basada en la hospitalitat i l'ajuda mútua on els quilòmetres i les fronteres es difuminen i on la pàtria la constitueixen les persones amb les que compartim la vida i cada petit espai que habitem .L’olivera que dóna ombra a la nostre tenda del sol que cau durant els mesos de verema, la font on agafem l'aigua cada matí, els gitanos i els companys i companyes de la CNT que ens fan sentir com a casa, son el nostre sostre i el nostre abric. Aquest regust amarg que ens podria haver deixat l'experiència de la verema ha estat compensada amb les mostres de solidaritat i l'acompanyament per part dels companys de treball i les persones que hem anat trobant durant el nostre viatge.
Perquè sabem que existeix una alternativa, seguirem reivindicant i exigint que aquí i ara el món és nostre.

Vendanges : ALLEZ, ALLEZ… (Témoignages)

samedi 24 septembre 2016

Témoignage de quatre catalanes du Sud, venues vendanger en Catalogne Nord.Vendanges : ALLEZ, ALLEZ… (Témoignages) Par le passé, les vendanges étaient vécues comme un moment festif ainsi que le travail accompagné, de vin, de chansons et d’un grand repas familial. Quand on a décidé de vivre cette (...)

http://www.cnt-f.org/cnt66/spip.php?article1296

suite