Un terratrèmol de 3,6 graus, amb 20 rèpliques, sacseja Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Fornells i rodalies

Epicentre del terratrèmol d'ahir diumenge a Riudarenes (la Selva) 

El sisme, que ha causat petits danys en algun edifici, i ha estat percebut a la comarca de la Selva i gran part de Catalunya. 
Segons l’ICGC entre el 8 d’agost i el 2 de setembre ja s’havien registrat 82 sismes a la Selva, mentre el 28 de juny de 2008 n’hi va haver un de 3,1 graus, però el més fort conegut va ser l’any 1269, que destruí un munt d’edificis religiosos i civils de la comarca, la Selva i el Ripollès. 
La Selva és una comarca amb una alta activitat sísmica hi té perillosos paranys de la societat industrial com el pantà de Susqueda, que si es trenca inundaria en pocs minuts el Gironès fins a les escales de la catedral de Girona i tot el Baix Ter. 



TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 05/09/2016 
Susqueda/Riudarenes/Farners/Sils (La Selva).- 

L’activitat sísmica que augmenta els darrers anys a la comarca de la Selva, segons ha detectat el servei sísmic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) --entre el 8 d’agost i el 2 de setembre ja s’havien registrat un seguit de 82 sismes a l’entorn de Riudarenes, Santa Coloma de Farners i Sils, amb un sisme el 23 de juny de 2008 de 3,1 graus--, fa que es recordi el temor que hi havia l’any 1968, quan entrà en funcionament el pantà de Susqueda --i encara tothom es recordava la tragèdia, nou anys abans, de Fejús, a Provença, i altres--, a la conca del Ter, des de la presa fins al Baix Ter, especialment a Salt, Girona i Sarrià de Ter, a tota la plana del Gironès travessada pel Ter així com el Baix Empordà. Cal recordar el fet que l’edifici de la Mare de Déu de Far, al municipi de Susqueda, que forma part del bisbat de Vic i està documentat des de l’any 1269, tot i que d’aquella construcció en queda poca cosa, el terratrèmol de 1428 va afectar greument l’edifici com molts altres de la Selva, la Garrotxa i el Ripollès i per tant, va haver de tornar-se a reconstruir. Just aquí, la industria elèctrica trià el seu entorn per bastir-hi el pantà en el Ter.

Terratrèmol ahir de 3,6 seguit de 20 petites i mitjanes rèpliques 
Un terratrèmol de 3,6 graus de magnitud a l’escala Richter va sacsejar ahir diumenge al matí la comarca de la Selva, amb epicentre a Riudarenes i a prop de Santa Coloma de Farners i rodalies, provocant esquerdes almenys en edificis de Sils. El sisme, que inicialment no hauria causat gaire danys materials ni cap de personal, fou percebut a gran part de la Selva i comarques properes.
Protecció Civil va informar ahir que el telèfon d’emergències 112 havia atès 41 trucades de veïnes i veïns. Segons l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), el terratrèmol es va produït a les 10.26 hores i l’epicentre es va detectar a uns 5 quilòmetres de profunditat al terme municipal de Riudarenes, al sud de Santa Coloma de Farners. Donada la rellevant intensitat, l’ICGC va detallar que el sisme havia estat àmpliament percebut al centre de la comarca de la Selva i percebut parcialment a la resta de la comarca, el Gironès i extrems nord del Maresme, el Vallès Oriental i fins i tot l’Hospitalet de Llobregat, al Barcelonès, i Malgrat de Mar, al Maresme.
El sisme d’ahir va provocar moviment d'estris a les cases (quadres, gerros i altres elements decoratius) i la gent de la comarca es va alarmar i va trucar al telèfon d'emergències 112 de Catalunya, que havia atès 41 trucades de punts propers i alguns tan allunyats com Malgrat de Mar o l'Hospitalet de Llobregat. Les dues poblacions des d’on s’havien rebut més avisos van ser Maçanet de la Selva (10) i Santa Coloma de Farners (6). El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) va estar en contacte amb els cossos operatius de seguretat i emergències i amb les policies locals de la zona propera a l'epicentre. Algunes d'aquestes policies locals també havien rebut trucades de gent esglaiada, com és el cas de Sils, on es van produir esquerdes en alguns habitatges, i Santa Coloma de Farners. El SEM va informar que no havia hagut d'atendre cap persona a causa del sisme d’ahir.
Cal recordar que els darrers mesos hi ha precedents d’activitat sísmica al Pla de l’Estany i el golf de Roses, a l’Alt Empordà.

“Ràpid però molt fort”  
El terratrèmol de 3.6 graus a l'escala de Richter d'ahir diumenge es va deixar notar al centre del nucli urbà de Santa Coloma de Farners, tot i que l'epicentre s'havia situat uns quilòmetres més al sud, a la localitat de Riudarenes. L'alcalde de Farners, Joan Martí, destacava que “molts veïns s’han espantat perquè el tremolor ha estat ràpid però molt fort”. El sisme, que va passar quan faltaven pocs minuts per dos quarts d'onze del matí va durar pocs segons però la intensitat va ser important, de fet s’ha deixat sentir fins a localitats tant llunyanes com l'Hospitalet de Llobregat. Martí va recordar que la Selva és una comarca amb una alta activitat sísmica, si bé el d'aquest diumenge ha estat “un dels més forts dels últims temps”. Martí explica que fa 8 anys va haver-hi un altre terratrèmol de consideració com el d'aquest diumenge, i en qualsevol cas es felicita perquè no hi ha hagut cap dany personal ni material d’importància. En aquella ocasió va ser un 23 de juny de 2008 quan un sisme de 3,1 graus a l'escala de Richter també es va fer notar entre les veïnes i els veïns del poble, per bé que, afortunadament, tampoc va causar danys ni personals ni materials. Martí explicava que moltes veïnes i molts veïns havien recordat aquell episodi arran del tremolor d'aquest diumenge. Amb tot, l’alcalde de Farners recordava que “afortunadament no hem de lamentar cap desgràcia”. Els terratrèmols en aquesta zona són segons l'alcalde prou habituals però d'intensitat baixa i imperceptibles per les veïnes i pels veïns de la zona de la comarca de la Selva.

Una rèplica de 2,5 graus 
L'alcalde de Santa Coloma va explicar que des de l'ICGC l'havien informat que el sisme d'aquest diumenge havia tingut una rèplica de 2.5 graus a l'escala Richter, però que només s’havia registrat en els sismògrafs, i que per tant no s'ha deixat notar gaire entre les veïnes i els veïns de Farners i localitats properes.  

Viure sota l’espasa de Dàmocles 
En un article a LA PILASTRA, fa uns anys, Pere Magrià i Pou, titulat ‘Parlem de Susqueda’, l’autor tracta del perill de la presa de Susqueda. Fa referència a que, des de 1968, persones competents en la matèria han escrit que en cas de rebentar la presa de Susqueda les aigües esbojarrades del Ter arribarien fins a tapar les estàtues dels Apòstols de la catedral de Girona i la vall del Ter quedaria pràcticament arrasada i seria la pitjor catàstrofe de la història de Catalunya. Una vegada rebentés el pantà de Susqueda l’aigua en deu minuts destruiria Bescanó i la ciutats de Salt, Girona i Sarrià de Ter, no havent-hi temps de donar l’alarma. Seria molt pitjor que la tràgica inundació del Vallès durant el franquisme. Magrià escriu això arrel d’uns moviments sísmics de 3, 5 graus registrats fa uns anys a la Cellera, Anglès, Bonmatí, Bescanó i altres municipis de la contrada del Ter, i que segons l’autor en el cas del poble d’Amer hi va haver-hi una estampida cap a bosc amunt, la carretera a Santa Coloma de Farners i llocs alts allunyats del riu Ter, doncs molta gent pensava que podia rebentar la presa de Susqueda, que, segons l’autor, això passaria en el cas d’un terratrèmol de 7 graus. Esmenta el cas de Frejús (Provença, Occitània) --el trencament el 1959 de la resclosa de Malpasset que va inundar la ciutat amb destrucció dels barris baixos, i va provocar dotzenes de morts- i considera que es viu sota una espasa de Dàmocles.
L’autor proposa que l’embassament de Susqueda mai passi de la meitat de la seva capacitat, en comptes d’estar a vessar. Per sectors ecologistes aquest pantà és prescindible i s’hauria de treure. Cal remarca que fou una iniciativa de les companyies elèctriques en concomitància amb la dictadura franquista. Com molts embassaments és una herència molt nociva del franquisme al servei del Capital.

Susqueda és un dels tres embassaments més importants i de grans dimensions que disposa la conca del riu Ter  
Segons l’obra ‘ELS TRANSVASSAMENTS EN LA HISTÒRIA DE CATALUNYA, Fundació Pere Garcia Fària (Varis autors), Competioum, S.L., Girona (2002), el pantà de Susqueda és un dels tres embassaments més importants i de grans dimensions que disposa la conca del riu Ter, com són el pantà de Vilanova de Sau (Osona) i el del Pasteral (Cellera de Ter, la Selva), amb unes característiques constructives d’obra civil molt diferents. Mentre el pantà de Sau i el del Pasteral són el tipus de presa per gravetat, el de Susqueda, és del tipus volta o també dit, de càscara d’ou. Des del punt de l’enginyeria civil són molt diferents. La presa per gravetat suporta la pressió de l’agua i el seu moment de bolcada, tenint en compte la pròpia i robusta estructura i el seu assentament en la base de la presa. El de tipus volta, la pressió de l’aigua és suportada pels laterals on s’enclava la presa, per tant, en el primer cas és molt important la geomorfologia estructural de la seva base, mentre que en el segon cas ho és, però dels laterals dret i esquerra que serà on s’incrusta l’estructura de formigó. Com és lògic les grans infraestructures i obres hidràuliques venent donades també per la importància que tenen les conques hidrogràfiques. Per tant, com més important és una conca, major seran el nombre i la magnitud de les obres que s’hi pugui construir. Però no es va tenir en consideració el perill de rebentar a causa de ser en un indret de sismes, com aquell de 1269.
La conca del Ter és la més important del Nord-est de Catalunya junt a les del Fluvià –amb una presa a Darnius i Boadella (Alt Empordà), també construïda durant el franquisme-- i les de la Tec i la Tet--, és per això que des d’un principi estigués en el punt de mira per a la construcció de grans obres hidràuliques de la revolució industrial del capitalisme. Un prolegomen que s’inicià a mitjans del segle XIX amb l’elaboració de gran nombre de projectes i estudis, que molts d’ells no es van portar a terme, llevat de les seves tres estructures principals com els pantans del Pasteral (1905), el de Sau (1962) i finalment el de Susqueda (1968), especificant-se entre parèntesi, l’any de la seva posta en funcionament en ple franquisme. Cal esmentar també, la presa de Colomers, al Baix Ter (1970), però en cap cas és de la magnitud de les esmentades, ja que es podria considerar fins i tot com resclosa de grans dimensions.  

El Pasteral, una obra amb la finalitat d’ésser utilitzades les aigües per la producció energia elèctrica, principalment per la indústria Burés d’Anglès 
El primer pantà que es va construir fou el del Pasteral, que rep actualment les aigües de l’embassament de Susqueda, situat a 10 quilòmetres de distància aigües amunt. Inaugurat el març de 1903 i amb unes dimensions de 154 metros d’amplada, 20 d’alçada, amb una base de 20 metres i 4 metres de gruix a la part més alta. El Pasteral passava doncs a ésser una obra de certa envergadura i amb la finalitat d’ésser utilitzades les seves aigües per la producció energia elèctrica, principalment per la indústria Burés d’Anglès, per a regadiu i subministrament a poblacions.

El cas del pantà de Susqueda  

Construcció del pantà de Susqueda 

El projecte de l’obra s’inicià entre els anys 1961-1962 i les primeres passes en la construcció del pantà de Susqueda foren a l’any 1963 i a l’any 1964 ja van començar les primeres excavacions, i a formigonar a l’any 1965, després d’injectar grans quantitats de formigó en els lateral per tal d’assegurar la consistència en els laterals de la presa. Cal insistir en el desastre humà de Fejús (1959) anterior a les obres de Susqueda (1964). El mes de març de 1967 es va tancar el túnel de desviament de les aigües per tal de conduir-les a l’embassament i provocar el desguàs a través de les quatre sortides del font de la presa. Fins dos anys més tard, és a dir el 1969 no es va procedir a omplir l’embassament el qual va suportar i superar tots els paràmetres de construcció sòlida i de seguretat, ja que durant quatre mesos es van escolar pel sobreeixidor superior un cabal de 1.000 m3/seg amb una làmina vessant de dos metres. Durant els anys 71, 72 i 77 la situació fou similar; la capacitat i alçada manomètrica arribaven al seu màxim. La poca experiència en aquest tipus de preses a l’Estat espanyol sota el franquisme, va fer que s’extremessin tots i cadascun dels paràmetres, i s’escolli Itàlia, com a país experimentat i amb laboratoris especialitzats en aquest tipus de construccions. Es va construir a Itàlia, un prototip rigorosament a escala de la presa, on un conjunt de pistons hidràulics simulaven les variacions de pressió de l’aigua sobre l’estructura, veien com afectava als laterals, que era i és de fet el punt més crític de la presa.

L’empresa propietària fou Hidroeléctrica de Cataluña, actualment ENDESA 
L’empresa propietària de les obres fou Hidroeléctrica de Cataluña (HECSA), actualment ENDESA, qui encarregà el projecte a Arturo Rebollo Alonso, doctor enginyer de Camins, Arquitecte, Geòleg i Historiador d’Art. El Dr. Rebollo a part d’ésser enginyer, fou creador d’un referent en aquest tipus de construccions, autor d’un llibre amb tots els detalls de la presa de Susqueda, combinant l’enginyeria civil i fredor del formigó amb formes i espais. La presa en el seu interior es va dissenyar amb set galeries horitzontals, una altra en forma de “v” i una vertical per un ascensor. Les parts laterals que eren molt amples i altes, majestuoses com un gran palau persa, el seu enginy el va portar a dissenyar i decorar amb fictícies columnes hiperboloides esbardellades en la part inferior i superior, d’on s’irradiava la llum que brollava del seu interior. Rebollo va optar per fer de decorador artístic per intentar amagar l’existència d’un malestar a la conca del Ter davant el caire nociu de la seva obra i el perill raonable de provocar la major catàstrofe humana mai vista a Catalunya. L’espai, on anys després va servit per filmar escenes d’una pel·lícula. Decorat cinematogràfic per amagar una possible massacra humana.

Central hidroelèctrica a 4,5 quilòmetres del pantà 
Dues de les funcions bàsiques del pantà de Susqueda és l’abastament d’aigua a Barcelona i la producció d’energia elèctrica. El pantà de Susqueda disposa d’una central hidroelèctrica a 4,5 quilòmetres del pantà, i connectada mitjançant una tubera forçada subterrània que va entrar en funcionament el 5 d’octubre de 1967. La central hidroelèctrica està classificada com de gran potència, amb una producció de 86 MW de potència elèctrica.