 |
| Presentació de la novel·la a Figueres |
De fet, la gent de la contrada va atribuir el furt d’unes joies al cacic rural de Bellcaire que hi havia aleshores, en un moment agitat pels Fets d’Octubre de 1934.
Agents de la Gestapo el 1942 van reunir tota la gent a la plaça del castell d’Albons per saber on eren les joies, però la comunitat es va mostrar unida i va superar l’adversitat davant aquesta coacció nazi en relació a la recerca hitleriana del Graal.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 22/09/2016
Albons (Baix Empordà).-
Llegim en la premsa convencional empordanesa el fet que l’agost de 1935, tots els diaris van fer-se ressò d’una mort de trànsit a la carretera d’Albons (Baix Empordà) a Viladamat (Alt Empordà), prop del lloc de la Creu d’Albons. Com anuncià Salvador Dalí a la premsa: "el príncep Mdivani acaba de morir guillotinat pel seu Rolls-Royce". Exmarit de la milionària Barbara Hutton, Mdivani era un conegut seductor, un home atractiu i intel·ligent que passava uns dies al mas Juny, a la casa de la seva germana i del pintor Sert. En el cotxe accidentat, l’acompanyava la seva amant, la baronessa Thyssen, que just anava a retrobar-se amb el seu marit. Duia un maletí ple de joies, valorat en 2 milions i mig de francs de l’època, del qual, sorprenentment, es va perdre el rastre però l’autora explica que una vegada furtades es van subhastar, sembla ser en diverses ocasions --cal tenir en compte que igual que amb els diners i les joies del botí de l’escamot carlí liderat pel garrotat Narcís Serra, dit el Rellotger de Creixell, al darrer quart del segle XIX, va enriquir les seves ‘lloques’ que hi havia en alguns pobles de l’Alt Empordà, com ara Camallera, Viladamat i l’Escala, ja que aquests guardes del botí pocs anys després van adquirir finques i edificis a la contrada, el sospitós del furt de les joies de la baronessa Thyssen durant la postguerra va fer, poc a poc, compres de finques i cases, fins i tot noves edificacions al territori empordanès--.
Pel coneixement d’una corresponsalia de Tramuntana Vermella Mail, de fet, la gent de la contrada va atribuir el furt d’unes joies al cacic rural de Bellcaire que hi havia aleshores, en un moment agitat pels Fets d’Octubre de 1934. El 1935 la Policia Judicial va indagar però finalment no hi va haver cap detenció. Arribà el cop d’estat militar franquista de juliol de 1936 i l’element sospitós va guillar a la zona franquista. Amb la victòria militar del general Franco el sospitós va tenir força poder a la contrada i ni la Gestapo el va atrapar.
A nivell irònic per aquests fets, la família pagesa propietària de la casa rural Les Garses, al terme d’Albons, al camí cap a Vilanera (l’Escala), durant anys va anomenar als seus diferents gossos Mdivani.
La doctora en Ciències Socials i ex rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, Imma Tubella (la Bisbal d’Empordà, 1953), ha partit d’aquell succés de 1935 per fer el salt a la literatura escrivint la seva primera novel·la, ‘Un secret de l’Empordà’. Divendres de la passada setmana, la llibreria Edison de Figueres estrenà temporada acollint la també primera presentació del volum que, a parer del llibreter Eloi Salvat, "serà una de les novetats més destacades".
Tubella ha escrit una novel·la històrica tot i que, durant la presentació, va assegurar que havia ficcionat moments. Aquesta història, que l’autora va començar a escriure fa tres dècades quan es va instal·lar a Albons, fa anys que s’explica al poble i voltants, ja que suposà un fort impacte entre el veïnat. No tan sols perquè el príncep era molt conegut arreu --"tant podia freqüentar Coco Chanel com anar a ballar a Jafre"-- si no pel que va derivar posteriorment, a Albons el 1942, durant la Segona Guerra Mundial interimperialista--, amb interrogatoris d’agents de la Gestapo al veïnat. "Van reunir tota la gent a la plaça per saber on eren les joies, però la comunitat es va mostrar unida i va superar l’adversitat", reconegué l’escriptora per a qui aquest és l’eix central de la novel·la i no on són les joies, quelcom que, va dir, es comprometé a no rebel·lar mai. Una hipòtesi és que les joies podien interessar als nazis perquè entre elles hi havia peces vinculades al Graal, quelcom que obsessionà sempre Hitler.
Siset Costa, d’Albons, novel·la en la figura de Joan
Tubella ha plantejat la narració de la història com una conversa, el juliol de 1992, entre un veí d’Albons, en Joan, personatge peculiar que l’autora ha creat inspirant-se en la personalitat del desaparegut Siset Costa, i un turista alemany, en Fred, que visita el país per assistir als Jocs Olímpics. Tot dinant, asseguts a la terrassa de l’Hotel Albons, en Joan, un intel·lectual seduït per la Història, li narra tot el que ha investigat del succés, dels personatges implicats i d’aquells temps viscuts al límit, moltes dades i noms que permeten al lector submergir-se en el rerefons fosc de la societat aristocràtica europea així com del món de l’art. "Al principi vaig començar-la com una crònica, però ficcionant semblava que traís quelcom", comentà Tubella, que reconegué haver recollit molta documentació a banda de tot allò explicat per testimonis orals com la seva pròpia mare, veïna de la Bisbal d’Empordà.
La novel·la, editada per Columna i il·lustrat amb una imatge del cotxe sinistrat, és l’inici de la carrera literària de Tubella. Avesada a escriure sobre televisió i Internet, 'Un secret de l’Empordà' suposa per a ella fer realitat un somni. "Vaig guanyar un premi als 10 anys amb una novel·la sobre una expedició a l’Àrtic, però la vida em va dur per altres camins. Ara em sento lliure", sentencià Tubella, que ja escriu un segon llibre "vinculat a Hitler i a les joies".
Imma Tubella: «Conec el secret de les joies perdudes de la baronessa Thyssen»
Així, Imma Tubella debuta en el gènere de la novel·la amb la història extraordinària de l’accident de trànsit que el príncep Alexis Mdivani i la baronessa Maud Thyssen van patir l’agost del 1935 a Albons a bord d’un Rolls-Royce Phantom II Drophead Coupé, el comptaquilòmetres del qual va quedar clavat marcant 140 km/h.
La bisbalenca Imma Tubella reconstrueix a ‘Un secret de l´Empordà’ els dies previs i posteriors, així com les circumstàncies i les conseqüències que van envoltar aquella patacada que va costar la vida al príncep i va deixar molt malferida la baronessa, fet que va ser recollit a grans titulars a portada a la premsa internacional.
Un jove Salvador Dalí va firmar l’acta de defunció i va fer-se càrrec de les gestions dels dies posteriors a l’accident, quan el nom de la baronessa no havia saltat encara a la premsa per evitar que es difongués la relació adúltera que mantenia amb el príncep Mdivani. La parella gaudia aquell estiu del 1935 d’uns dies de glòria al mas Juny que el pintor Josep Maria Sert tenia a la platja de Castell, a Palamós (Baix Empordà), refugi d’una aristocràcia en hores baixes, molt aficionada a les festes i als estupefaents, on desfilaven sovint artistes com el mateix Dalí, la dissenyadora Coco Chanel i altres membres de les famílies més poderoses del moment.
Maud Thyssen estava casada amb el baró Heinrich von Thyssen, pare de Heini von Thyssen, titular de la col·lecció d’art que va compilar amb la col·laboració de la seva esposa, Tita Cervera
Maud Thyssen estava casada amb el baró Heinrich von Thyssen, pare de Heini von Thyssen, titular de la col·lecció d’art que va compilar amb la col·laboració de la seva esposa, Tita Cervera, col·lecció que avui s’exhibeix al museu Thyssen de Madrid. Maud estava casada amb el baró Heinrich von Thyssen però mantenia una relació passional adúltera amb Alexis Mdivani, el qual, al seu torn, feia poc que s’havia divorciat de Barbara Hutton Woolworth, hereva de l’aleshores imperi econòmic més gran del món. Quan el baró Thyssen va requerir la immediata presència de la seva dona a París, el príncep Alexis va acompanyar la seva amant baronessa creuant a tota velocitat les carreteres del Baix Empordà en direcció a l’estació de tren de Portbou o de Figueres (Alt Empordà), per viatjar en ferrocarril fins a París, però la fatalitat es va creuar al seu camí a l’altura de la Creu d’Albons.
El secret al qual fa referència Imma Tubella no és altre que el destí de les valuosíssimes joies que la baronessa transportava dins un maletí de pell de cocodril, que segons consta històricament, va ser trobat uns dies després prop del lloc de l’accident però sense el seu contingut, naturalment. Tubella, que per circumstàncies de la vida va tenir durant dècades una casa a Albons que ara ja no té, assegura que coneix «el secret del parador de les joies», un secret compartit per altra gent de la petita vila empordanesa i municipis dels entorns, com ara Bellcaire, Viladamat o l’Escala, però que s’ha mantingut en silencia com si d’un afer col·lectiu es tractés, com el mite de Fuenteovejuna. La misteriosa desaparició de les joies dóna a l’escriptora via lliure per endinsar-se en el context històric i polític del moment, amb una Catalunya que aviat entraria en guerra i una Europa que veia l’ascens del nazisme mentre aristòcrates com els mateixos Thyssen finançaven el règim de Hitler.
De l’hitlerià Thyssen a la recerca del Graal per Himmler
La visita històricament documentada el 1940 de Himmler, cap de les SS, al monestir de Montserrat a la recerca del Graal, permet a Tubella especular sobre si la presència, també històricament documentada, de la Gestapo l’any 1942 a Albons indagant sobre el parador de les joies no seria per odre del mateix temut Himmler.
L’ara ja novel·lista reconstrueix aquesta fascinant història, amb un ritme que atrapa a través d’un diàleg entre dos testimonis dels fets que es troben l’any 1992 a l’Hotel Albons, al puig de les Cogullades, en un Empordà on ja s’ha produït el «boom» turístic.
El Rolls-Royce Phantom, restaurat, es va vendre l’any 2014 al portal de subhastes eBay. La mateixa fi van fer algunes joies com el collaret Hutton-Mdivani, al portal Sotheby’s.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada