Al voltant del 1990, l'Ajuntament d’Olot ja va planificar l'enderroc, però l'oposició ciutadana ho va evitar. Vint-i-sis anys després, la casa encara està més deteriorada en el marc de l’estratègia municipal de deixar que s’ensorri.
La casa del procurador de l'abat de Ripoll a Olot desapareixerà en pocs dies després de més de 400 anys d’existència a causa del vistiplau del Departament de Cultura de la Generalitat.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/09/2016
Olot (La Garrotxa).-
Llegim en la premsa convencional el fet negatiu pel patrimoni històric que les màquines de l’Ajuntament d’Olot (la Garrotxa) ja estan a costat de la casa del procurador de l’abat de Ripoll edificada l’any 1600, fa més de 400 anys. Estan preparades per allargar els braços metàl·lics i estirar els murs de l'edifici hitòric. A dins, els operaris retiren els elements d'interès per guardar-los als magatzems municipals. Hi havien elements d'interès, com una escala i altres estructures de pedra fetes per Llàtzer Cisterna. És el mateix picapedrer que va treballar als claustres del Carme i a la façana de l'antic hospital Sant Jaume. A més, han desmuntat els cables i les canonades. Encara apuntalen les parets mitjaneres, perquè l'enderroc no afecti la resta d'edificis. Després ha de venir el gruix de l'actuació, per a la qual serà necessària tallar l'avinguda 11 de Setembre.
Si no hi ha un moviment social en contra, en els propers dies l'antiga casa del procurador de l'abat de Ripoll haurà desaparegut per sempre. Haurà estat dreta durant més de 400 anys. Primer, en la funció de la seva nomenclatura, era la casa de la persona que procurava pels interessos feudals de l'abat de Ripoll a Olot a través dels drets de jurisdicció i d'explotació. Pel que fa als primers l'abat podia dictar ordres, fer reglaments, i impartir justícia sobre els olotins i els que passaven per Olot. Els segons li donaven dret a cobrar en prestacions personals, en espècies i en diners.
Després de la fi de l'Antic Règim, cap al 1833, la casa va servir d'establiment comercial i de residència. Hi van fer-hi afegits i adequacions que van amagar-li la severa austeritat d'un edifici del segle XVII. Quan va quedar buida, l'Ajuntament se la va quedar.
Segona disposició municipal d’enderroc
Al voltant del 1990, l'Ajuntament d’Olot va planificar l'enderroc, però l'oposició ciutadana ho va evitar. Vint-i-sis anys després, la casa encara està més deteriorada en el marc de l’estratègia municipal de deixar que s’ensorri. El pretext de l’Ajuntament olotí és que es troba en ruïnes i que incompleix les alineacions amb el carrer, que no existia l’any 1600 quan el va fer bastir l’abat de Ripoll. Per això, l'equip de govern de l’Ajuntament d’Olot ha obtingut el vistiplau del Departament de Cultura de la Generalitat, que presideix el convergent figuerenc Santi Vila, el qual farà el pregó de la festa major de l’Escala (Alt Empordà), ha aprovat l'enderroc. Ni els grups de l'oposició, ni els veïns hi han dit res en contra i per la defensa del patrimoni històric de la Garrotxa. Cal senyalar que el seu valor històric correspon a dues comarques veïnes alhora: la pròpia Garrotxa i també el Ripollès. Ànim, cal protestar per impedir aquesta alcaldada a Olot.
La casa del procurador de l'abat de Ripoll a Olot desapareixerà en pocs dies després de més de 400 anys d’existència a causa del vistiplau del Departament de Cultura de la Generalitat.
 |
| Les grues estan situades al costat de la casa del procurador de l'abat de Ripoll, a Olot |
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 01/09/2016
Olot (La Garrotxa).-
Llegim en la premsa convencional el fet negatiu pel patrimoni històric que les màquines de l’Ajuntament d’Olot (la Garrotxa) ja estan a costat de la casa del procurador de l’abat de Ripoll edificada l’any 1600, fa més de 400 anys. Estan preparades per allargar els braços metàl·lics i estirar els murs de l'edifici hitòric. A dins, els operaris retiren els elements d'interès per guardar-los als magatzems municipals. Hi havien elements d'interès, com una escala i altres estructures de pedra fetes per Llàtzer Cisterna. És el mateix picapedrer que va treballar als claustres del Carme i a la façana de l'antic hospital Sant Jaume. A més, han desmuntat els cables i les canonades. Encara apuntalen les parets mitjaneres, perquè l'enderroc no afecti la resta d'edificis. Després ha de venir el gruix de l'actuació, per a la qual serà necessària tallar l'avinguda 11 de Setembre.
Si no hi ha un moviment social en contra, en els propers dies l'antiga casa del procurador de l'abat de Ripoll haurà desaparegut per sempre. Haurà estat dreta durant més de 400 anys. Primer, en la funció de la seva nomenclatura, era la casa de la persona que procurava pels interessos feudals de l'abat de Ripoll a Olot a través dels drets de jurisdicció i d'explotació. Pel que fa als primers l'abat podia dictar ordres, fer reglaments, i impartir justícia sobre els olotins i els que passaven per Olot. Els segons li donaven dret a cobrar en prestacions personals, en espècies i en diners.
Després de la fi de l'Antic Règim, cap al 1833, la casa va servir d'establiment comercial i de residència. Hi van fer-hi afegits i adequacions que van amagar-li la severa austeritat d'un edifici del segle XVII. Quan va quedar buida, l'Ajuntament se la va quedar.
Segona disposició municipal d’enderroc
Al voltant del 1990, l'Ajuntament d’Olot va planificar l'enderroc, però l'oposició ciutadana ho va evitar. Vint-i-sis anys després, la casa encara està més deteriorada en el marc de l’estratègia municipal de deixar que s’ensorri. El pretext de l’Ajuntament olotí és que es troba en ruïnes i que incompleix les alineacions amb el carrer, que no existia l’any 1600 quan el va fer bastir l’abat de Ripoll. Per això, l'equip de govern de l’Ajuntament d’Olot ha obtingut el vistiplau del Departament de Cultura de la Generalitat, que presideix el convergent figuerenc Santi Vila, el qual farà el pregó de la festa major de l’Escala (Alt Empordà), ha aprovat l'enderroc. Ni els grups de l'oposició, ni els veïns hi han dit res en contra i per la defensa del patrimoni històric de la Garrotxa. Cal senyalar que el seu valor històric correspon a dues comarques veïnes alhora: la pròpia Garrotxa i també el Ripollès. Ànim, cal protestar per impedir aquesta alcaldada a Olot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada