En la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat al Fort de Montlluís (Vilar d'Ovança) i posteriorment enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (al departament de les Landes com a llenyataire, on, durant l'ocupació alemanya, participà com a dinamiter en la resistència armada junt amb altres llibertaris Ricardo Viscasillas Borderas:
L'1 de setembre de 1909 neix a Jaca (Jacetània, vall de l'Aragó, Osca, Aragó) l'anarcosindicalista Ricardo Viscasillas Borderas --el primer llinatge a vegades citat Viscosillas--. Els seus pares es deien Antonio Viscasillas i Ascensión Borderas.
Quan era adolescent marxà cap a Saragossa (Aragó) per a treballar i s'adherí al moviment llibertari. Durant els fets revolucionaris de l'11 de desembre de 1933 a Saragossa, resultà ferit a la cama i al peu esquerre.
L'1 de setembre de 1935 va ser empresonat governativament a la presó de Saragossa i a finals de desembre d'aquell any encara romania tancat.
Quan el cop militar franquista de juliol de 1936, aconseguí fugir de Saragossa i passar a zona republicana. A finals d'agost de 1937 va ser nomenat delegat del Comitè Regional d'Aragó en la Col·lectivitat de Sangarrén (Monegres, Osca, Aragó) i va denunciar, amb Sixto Lobaco, les malifetes comeses per les tropes stalinistes de la 27 Divisió «Carlos Marx» durant el juny d'aquell any.
En la Retirada de 1939 passà la frontera del Pirineu i va ser internat al Fort de Montlluís (Vilar d'Ovança, Alta Cerdanya, Catalunya Nord) i posteriorment enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) al departament de les Landes (Aquitània, Occitània) com a llenyataire, on, durant l'ocupació alemanya, participà com a dinamiter, amb Ramón Blázquez i Manuel Linares (El Peque), en la resistència armada.
Després de l'Alliberament s'instal·là a Mondonvila (Alta Garona, Migdia Pirineu, Occitània). Milità en la CNT-AIT en l’Exili i amb David Puyo i Juan Blasco, organitzà una col·lectivitat a la zona de Mondonvila.
Fou membre de la Comarcal de Vall-de-roures de la Confederació Nacional del Treball (CNT-AIt) en l'Exili. Durant els anys seixanta ocupà la secretaria de la Federació Local de Mondovila de la CNT-AIT en l’Exili.
En 1969 el seu testimoni va ser recollit en el llibre de Frederica Montseny Pasión y muerte de los espanyoles en Francia.
Ricardo Viscasillas Borderas va morir el 5 d'agost de 1972 a la Clínica Pasteur de Tolosa de Llenguadoc (Occitània). Pòstumament, en 1989, el seu testimoniatge va ser recollit en el llibre col·lectiu Les anarchistes espagnols dans la tourmente (1939-1945). Els seus germans Julián i Ángel, també van ser destacats militants llibertaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada