Va ser un dels fundadors de la Justícia i la Llibertat. S’estableix a Perigüers i el març de 1937 se’n va a l’Espanya en guerra.
En el front assumeix el comandament del batalló Rojo y Negro, compost principalment de joves anarquistes enquadrat en l’Exèrcit Popular. Poc després el batalló participa en la batalla de Osca, en suport a la XII Brigada Internacional Garibaldi. A l'agost de l'any següent el batalló va obtenir la victòria en Codo i Belchite (Saragossa, Aragó). Tot seguit, se li assignà el 3er Batalló de la 153 Brigada Mixta. Amb aquest es va quedar fins a la Retirada de 1939 després de participar en 1938 en la batalla de l’Ebre enquadrat en un grup d'artilleria.
De retorn a l’Estat francès el febrer de 1939, va ser internat en el camp de concentració d’Argelers de la Marenda i tot seguit envia al castell de Cotlliure per qüestions disciplinàries, va organitzar una vaga de fam amb els company empresonats a fi d’alertar l'opinió pública.
Francesco Fausto Nitti:
El 2 de setembre de 1899 va nèixer a Pisa (Toscana) el destacat partisà antifeixista, militant de Justizia e Libertà i francmaçó Francesco Fausto Nitti,.
Va ser un dels fundadors de diverses organitzacions antifeixistes i un dels líders de Justícia i Llibertat. Voluntari a la Gran Guerra, va ser ascendit a sergent de mèrit en el servei i guardonat amb el Creu al Mèrit de Guerra. Besnét de l'exprimer ministre Francesco Saverio Nitti i fill d'un pastor evangèlic, arrel de l'agressió soferta a mans d’un esquadró feixista es va dedicar a la l’acció política il·legal en el règim totalitari de Mussolini i van participà junt amb altres resistents a constituir una agrupació secreta anomenada Jove Itàlia.
L'1 de desembre 1926 va ser condemnat a cinc anys de reclusió i destinat primer a l’illa de Lampedusa (les Pelàgiques, província d'Agrigent, regió de Sicília) i després a l’illa de Lipari (les Eòlies, Messina). Allí va conèixer a Carlo Rosselli i Emilio Lussu, amb els quals fuig el 27 de juliol de 1929 en un vaixell que porta Italo Oxilia. Primer van a Tunísia i després a França. Una vegada a París (Illa de França), va escriure una crònica de la fugida publicada en anglès el 1929 amb el títol Escape i en italià en 1946 (Le nostre prigioni e la nostra evasione, Prefazione di Francesco Saverio Nitti, Nàpols, ESI, 1946), que va ser tenir un modest èxit de venda i fou traduït a diversos idiomes.
Va ser un dels fundadors de la Justícia i la Llibertat. S’estableix a Perigüers (Dordonha, Aquitània, Occitània) i el març de 1937 se’n va a l’Espanya en guerra. En el front assumeix el comandament del batalló Rojo y Negro, compost principalment de joves anarquistes enquadrat en l’Exèrcit Popular de la República espanyola. Poc després el batalló participa en la batalla de Osca (Foia d'Osca, Aragó), en suport a la XII Brigada Internacional Garibaldi. A l'agost de l'any següent el batalló va obtenir la victòria en Codo i Belchite (Saragossa, Aragó). Tot seguit, se li assignà el 3er Batalló de la 153 Brigada Mixta. Amb aquest es va quedar fins a la Retirada de 1939 després de participar en 1938 en la batalla de l’Ebre enquadrat en un grup d'artilleria.
De retorn a l’Estat francès el febrer de 1939, va ser internat en el camp de concentració d’Argelers de la Marenda (Rosselló) i tot seguit envia al castell de Cotlliure (Rosselló) per qüestions disciplinàries, va organitzar una vaga de fam amb els company empresonats a fi d’alertar l'opinió pública.
Durant la Segona Guerra Mundial interimperialista s’establi a Tolosa de Llenguadoc (Occitània), essent un dels organitzadors d'una xarxa d'espionatge clandestí de l'Oficina Central de Ressenya i d'Acció de França Lliure. Al desembre de 1941, la xarxa Bertaux a la qual pertanyia va ser desmantellada a causa de la detenció d'un dels seus membres. Nitti va ser detingut i condemnat a un any de presó que compleix a Lodeva (Erau, Llenguadoc, Occitània), Mausac (Alta Garona, Migdia Pirineu, Occitània) i Sant Somplesi (Tarn, Migdia Pirineu, Occitània). Complerta la pena fou internat com estranger perillós en el camp de Vernet d'Arièja (Migdia Pirineu, Occitània). Per aquest motiu el 30 de juny 1944 va ser deportat pels nazis en el tren tristament famós conegut com ‘ le train fantôme’ (el tren fantasma) vers el camp de concentració de Dachau (Baviera, Alemaya), però durant el llarg viatge de manera rocambolesca va aconseguir escapar quan passava per la zona d’Alt Marne (Xampanya Ardenes). Aleshores es va unir a la Resistència francesa, amb els maquis de Varenne-sud-Amance, en aquell mateix departament fins el mes d'agost de l’any següent en que va ser desmobilitzat. Al final de les hostilitats va ser guardonat amb la Medalla de la Resistència francesa, mentre que una vegada a Itàlia va de dirigir per l'ANPI la revista ‘Patria Indipendente’. Llavors ser elegit regidor de la ciutat de Roma (Laci).
Quan arribà exiliat a París ja pertanyia la francmaçoneria italiana i a la ciutat va establí estrets contactes amb maçons francesos, essent membre de la Lògia Itàlia Nova núm. 609 de la Gran Lògia Nacional de França, a París, constituïda el 28 de maig de 1930 [V. Gnocchini, L'Italia dei Liberi Muratori, Mimesis-Erasmo, Milano-Roma, 2005, p. 197]. Com a representant de la lluita contra el feixisme els anys trenta va fer conferències en diverses lògies franceses. En aquest entorn també va organitzar el suport maçònic a la República espanyola en el decurs de la Guerra Civil. Després de la Segona Guerra Mundial es va afiliar a la lògia Scienza e Umanità del Gran Orient d'Itàlia, a Roma, de la que va ser un temps venerable mestre. L’any 1971 va publicar La maçoneria espanyola i després de la guerra civil.
Obres: Chevaux 8, Hommes 70 (1944); Le nostre prigioni e la nostra evasione (1946), Il maggiore è un rosso (1953); La massoneria spagnola nella guerra civile e dopo (1971).
Francesco Fausto Nitti va morir a Roma el 28 de maig de 1974.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada