A principis de novembre del 1947 volia tronar al Barcelonès junt amb altres companys anarquistes. Als entorns de la Tor de Carol el grup fou arrestat per la Gendarmeria francesa i empresonats a Perpinyà. Alliberats sense ésser processats al cap de quinze dies, es van instal·lar a la base guerrillera llibertària que hi havia al mas Tartas, a Oceja.Quan el grup preparava l’armament per a una nova incursió a l’Interior, a principis de desembre es desprèn accidentalment l'anella d'una granada i Mariano Puzo Cabero agafa l'artefacte per llançar-lo per la finestra esclatant-li a la mà quan intentava obrir el finestró, resultant molt greument ferit. Després d'una cura d'urgència, va ser hospitalitzat a Perpinyà (Rosselló), perdent l'avantbraç esquerre i el polze de la mà dreta. En el mateix accident Francesc Ballester va resultar ferit al genoll.
Francesc Ballester Orovitg:
El 12 de setembre de 1920 neix a Barcelona l'anarquista, resistent llibertari i esperantista Francesc Ballester Orovitg, conegut com El Explorador i que va fer servir el pseudònim Sebastián Grau Ortega. Fuster de professió, milità en les Joventuts Llibertàries de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Durant la Guerra Civil combaté el feixisme enquadrat en la 143 Brigada Mixta a Vilanova de la Barca (Segrià) durant l'ofensiva militar franquista de juny de 1938 a Aragó. Al final de la contesa caigué pres i fou internat a Tortosa (Baix Ebre). Pogué evadir-se i passar a la frontera on s'enrolà en els grups guerrillers que des d'allà creuaven el Pirineu i combatien el franquisme a la zona metropolitana de Barcelona.
En 1945 es reintegrà en les Joventuts Llibertàries a Catalunya i en 1947 fou delegat de les Joventuts Llibertàries del Baix Llobregat i membre del Moviment Llibertari de Resistència (MLR). El juny d'aquest mateix 1947 participà en l'elaboració de pamflets contra la Llei de Successió a Espanya. Després de la detenció de nombrosos companys, va ser elegit per representar la Regional de Catalunya en el Ple Nacional clandestí de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), que se celebrà entre el 15 i el 16 de juliol de 1947 a Madrid, en el subsòl d’un bar del carrer Valverde, en el que hi van participar igualment Celedonio García Casino i Manuel Ramos Fernández Mangrañé (delegats de Catalunya), Francisco Martínez Márquez i Liberto Sarrau (delegats de la FIJL en l’exili) i Josep Peirats Valls (delegat de l’MLE en l’exili), i que redactà un manifest contra el sindicalisme col·laborador amb el Govern en l’exili de la República espanyola (Sudelegació de CNT i UGT).
En 1947 també amb Josep Lluís Facerias formà un grup guerriller (Ramón González Sanmartí, Pere Adrover Font, Celedonio García Casino) especialitzat en expropiacions econòmiques i que també intentà, sense èxit, atemptar a Barcelona contra el comissari de policia Eduardo Quintela.
El 20 d’octubre de 1947 assistí, amb Josep Lluís Facerias i l’exsecretari del Comitè de Catalunya de la CNT-AIT Manuel Fernández Fernández, al II Congrés del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) que se celebrà a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) els dies 20 a 29 d’aquell mes.
A principis de novembre del 1947 volia tronar al Barcelonès junt amb Josep Lluís Facerias, Juan Cazorla Pedrero, Ramon González Sanmarti, Celedonio García Casino i Domènec Ibars Juanias. Als entorns de la Tor de Carol (Alta Cerdanya) el grup fou arrestat per la Gendarmeria francesa i empresonats a Perpinyà (Rosselló). Alliberats sense ésser processats al cap de quinze dies, es van instal·lar a la base guerrillera llibertària que hi havia al mas Tartas, a Oceja (Alta Cerdanya), situada a sis quilòmetres de la frontera espanyola. Aleshores, quan el grup preparava l’armament per a una nova incursió a l’Interior, a principis de desembre es desprèn accidentalment l'anella d'una granada i Mariano Puzo Cabero agafa l'artefacte per llançar-lo per la finestra esclatant-li a la mà quan intentava obrir el finestró, resultant molt greument ferit. Després d'una cura d'urgència, va ser hospitalitzat a Perpinyà (Rosselló), perdent l'avantbraç esquerre i el polze de la mà dreta. En el mateix accident Francesc Ballester va resultar ferit al genoll per l’explosió. El 6 desembre el grup passà la frontera de la Cerdanya, però Francesc Ballester, que tenia infectada la ferida, es va veure obligat a refer el camí i tornant al mas finalment fou hospitalitzat durant uns dies abans de poder partir cap al Barcelonès. El 18 de desembre va participar al costat de Josep Lluís Facerias, Celedonio García Casino i Pere Adrover Font en l’assalt econòmic a la sucursal del Banc de Bilbao de Crèdit situada al carrer Mallorca de Barcelona, cop en que el grup, una vegada tancats els empleat de banca i els clients en el despatx de la direcció, s’emparen prop de 180.000 pessetes d’aleshores.
Membre du grop d’acció de Josep Lluís Facerias i responsable d’un dipòsit d’armes, Francesc Ballester Orovitg el 24 de maig de 1948 va ser detingut a Barcelona i tancat a la presó Model. Aleshores va aprofitar el temps d’estada a la presó Modelo de Barcelona per censar el nombre de companys llibertaris i cenetistes empresonats.
D’aquesta manera va poder organitzar amb Josep Sabate Llopart l’ajuda de la CNT als presos llibertaris una vegada aconseguí sortí en llibertat provisional el 12 de gener de 1949. Panificaren una ajuda racional als presos llibertaris i cenetistes, Va contractar un advocat susceptible d’assegurar-los una defensa activa. Paral·lelament els grups d’acció llibertaris multiplicaren les expropiacions econòmiques als bancs i a empreses per poder finançar aquesta ajuda als presos.
Una vegada en llibertat, Francesc Ballester era objecte d’una estreta i intensa vigilància policial i l’advocat que havia contractat fou a la vegada interrogat per la Policia, però com no sabia res, no va poder dir res. La Policia, per evitar que Francesc Ballester desapareix-hi a causa del seu control, estigué poques setmanes en llibertat i fou novament detingut el febrer de 1949 i internat al subterrani de la Prefectura Superior de Via Laietana. Torturat a les dependències policials va declarar una cita del grup que s’havia establert pel dia 26 de febrer a l’entrada del cinema Amèrica, en el núm. 21 de l’avinguda Marqués de Duero, a les 18:45h i que s’hi havia un retard o un contratemps, la cita tindria lloc al núm. 91 de la mateixa avinguda, davant el cinema Condal. Ballester, que comptava amb força experiència, digué que el contacte l’havia de tenir amb Francisco Martínez Marquez --quan la cita era amb els germans Francesc i Josep Sabaté, cosa que comportava al seu criteri que aquets companys s’adonarien que a l’entorn dels cinemes un desplegament molt important de les forces de policia-- i a més va invertir l’ordre de les dues cites cosa que va fer que la Policia concentrés en primer lloc les seves forces al cinema Amèrica i que solament tres policies vigilaven el cinema Condal. Quan els germans Sabaté s’aproparen al Condal, Josep Sabaté va reconèixer immediatament l’agent Oswaldo Blanco, un dels policies que vigilava el seu domicili, i va alertar el seu germà Francesc, que en el curs del tiroteig que s’originà en l’enfrontament, i per protegir el seu germà, matà l’agent. Com que era el moment de la sortida de la sessió de cinema, ambdós germans van aprofitar la fuita dels espectadors, plens de pànic a causa dels trets, per guillar també del lloc.
Jutjat el 16 de març de 1950 amb el fals nom de Sebastián Grau Ortega, Francesc Ballester va ser condemnat a sis anys de presó. Gràcies a diverses mesures de gràcia, el 10 d'agost de 1953 fou alliberat i creuà el Pirineu. Instal·lat a Alès (Llenguadoc, Occitània), treballà en un taller de fusteria, milità en la Federació Local de la CNT i s'interessà per l'esperanto, col·laborant en diferents revistes publicades en aquesta llengua.
Francesc Ballester Orovitg va morir el 7 de setembre de 1957 en el descarrilament del tren París-Nimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada