Nord-est Llibertari: En la XIX Marxa d’Homenatge als Maquis Alt Empordà es faran homenatges al company Agustín Rueda, al maqui Àngel Fernández, al company Josep M. Condom Bofill i a la companya Joaquina Dorado Pita

divendres, 23 de setembre del 2016

En la XIX Marxa d’Homenatge als Maquis Alt Empordà es faran homenatges al company Agustín Rueda, al maqui Àngel Fernández, al company Josep M. Condom Bofill i a la companya Joaquina Dorado Pita

Les jornades, a l’Albera, es faran els dies 7, 8 i 9 d’octubre

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/09/2016
Campmany (Albera, Alt Empordà).-

Avui, divendres 23 de setembre, és la data límit d’inscripció a la XIX MARXA D’HOMENATGE ALS MAQUIS ALT EMPORDÀ, que es celebrarà a Campmany i altres municipis de l’Albera, com ara el coll de Banyuls, a Pils (Rabós d’Empordà), el cap de setmana del 7 al 9 d’octubre.
-. Divendres, 7 d’octubre, rebuda i inauguració de les Jornades. Sopar a les 21:00h.
-. Dissabte, 8 d’octubre, 8:30h esmorzar; 9:30h sortida cap al coll de Banyuls; 10.30h excursió;
12:00h col·locació d’una nova placa en homenatge al company Agustín Rueda; 14:30h dinar;
17:00h estrena del documental ’Angel’; 18:30h Homenatge al maquis Ángel Fernández;
20:00h recordatori de Txema Bofill (Sabata); 21:00h sopar.
-. Diumenge, 9 d’octubre, 9:30h esmorzar; 10:15h xerrada sobre les Xarxes de la Memòria, amb la participació del blog Ni cutivos ni desarmados; la revista Contrahistoria; el col·lectiu organitzador de la Marcha al Pozo Funeres i el col·lectiu organitzador de l’Homenatge als Maquis de Cerdanyola; 12:15h acte d’homenatge a Joaquina Dorado Pita; 14:00h dinar; 16:00h comiat.
Preu: 75 euros. Nens, 65 euros. Preu un dia 50 euros. Places limitades.
Sopar dissabte, allotjament, esmorzar i dinar diumenge.
Data límit d’inscripció: 23 de setembre.
Informació i inscripcions: [amparo@hacecolor.com] P d'ahir al vespre al passeig Ciutat de Girona de Salt.

Actes a l’Albera en el marc de la XIX Marxa Homenatge Maquis. El cap de setmana del 7, 8 i 9 d'octubre.

Reposició de la placa homenatge al company Agustí Rueda en el coll de Banyuls

Més informació »

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...