Entre
La Camarga de Barcelona i la Camarga de Colmenar Viejo
L'advocat
José María Fuster-Fabra era la connexió amb les clavegueres de
l'Estat
|
TRAMUNTANA
VERMELLA MAIL 30/09/2016
Lloret de Mar (La Selva marítima).-
Llegim
a EL TRIANGLE un reportatge en que hi ha quelcom sobre el cas
Clotilde de la màfia russa a Lloret de Mar (la Selva Marítima).
La
Camarga, el conegut paratge natural amb cavalls i camps d’arròs
que hi ha al delta del Roine (Boques del Roine i Gard, Occitània),
està i estarà associada per sempre més a la història política de
la Catalunya contemporània. Dos establiments de restauració que, fa
anys, van decidir adoptar aquest evocador topònim per captivar la
clientela han estat escenari de fets cabdals. L’un, el restaurant
La Camarga, ubicat al número 117 del carrer Aribau de Barcelona.
L’altre, la finca La Camarga, especialitzada en la celebració de
bodes i banquets, situada al quilòmetre 29,9 de la carretera de
Colmenar Viejo, a la rodalia de Madrid.
En
un reservat del restaurant de Barcelona va tenir lloc, el 7 de juliol
del 2010, el dinar entre l’aleshores líder del Partit Popular de
Catalunya (PPC), Alícia Sánchez-Camacho, i Vicky Álvarez, la noia
que acabava de trencar una tempestuosa relació sentimental amb Jordi
Pujol Ferrusola, el fill primogènit de l’expresident de la
Generalitat. Aquest àpat va ser enregistrat amb un aparell amagat en
un gerro comprat en un basar xinès que, prèviament, havia col·locat
a la taula un empleat de l’agència de detectius Método 3.
El
‘perdó de l’ofès’
El
contingut d’aquesta conversa --on Vicky Álvarez explicava detalls
molt interessants sobre les activitats del Júnior en paradisos
fiscals i els negocis que desplegava per mig món invertint la seva
fabulosa fortuna-- va quedar adormit durant més de dos anys. Fins
que algú la va recuperar a finals de l’any 2012 d’un ordinador
de les desertes oficines de Método 3, que havia tancat portes uns
mesos abans per problemes econòmics, i la va posar en circulació
perquè arribés a les redaccions d’alguns mitjans de comunicació
de Barcelona i Madrid, que la van difondre.
Més
de sis anys després d’aquell dinar, encara queden dos interrogants
cabdals per desxifrar completament l’entrellat d’aquest episodi.
Qui va encarregar als detectius de Método 3 que enregistressin la
trobada de La Camarga? Òbviament, la resposta només la té Alícia
Sánchez-Camacho, que va ser qui va donar la xivatada amb antelació.
Qui va entrar al despatx abandonat de Método 3 i va fer una còpia
d’aquest enregistrament i de la seva transcripció? Només hi ha
una explicació plausible: l’exdirector de l’agència de
detectius, Francisco Marco, o algú de la seva màxima confiança.
Aquests
dos interrogants han quedat, en principi, enterrats després del
pacte judicial del perdó de l’ofès signat entre Alícia Sánchez
Camacho, que així salvava les seves prebendes polítiques, i el
liquidador de Método 3. En canvi, continua viva al Tribunal Suprem
la demanda de la diputada del PP, actual secretària de la Mesa del
Congrés de Diputats, contra EL TRIANGLE per la difusió de la
conversa de La Camarga a través de la web d’aquest diari
electrònic.
En
tot cas, els continguts essencials d’aquest enregistrament
--ratificats per Vicky Álvarez davant de la UDEF i l’Audiència
Nacional a finals de l’any 2012-- són l’inici i la pedra angular
de les investigacions policials i judicials que han acabat, en
successives fases, amb la imputació del matrimoni Pujol-Ferrusola i
de sis dels seus fills per blanqueig de capitals i frau fiscal, entre
molts altres presumptes delictes (el setè, Oriol Pujol, està
empaperat en el sumari de les ITV).
Dinar
de noces
De
La Camarga del carrer Aribau a La Camarga de Colmenar Viejo. En
aquesta gran finca de 500 hectàrees pròxima a Madrid s’hi va
casar, el dissabte 21 de juny del 2014, un parent de l’advocat
barceloní José María Fuster-Fabra (abans anomenat José María
Torrellas Fuster-Fabra). Aquest lletrat, amb passat a Fuerza Nueva,
s’ha convertit, amb el pas dels anys, en un dels assessors jurídics
de confiança dels cossos policials, des que va portar la defensa del
general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, vinculat amb
la guerra bruta a Euskal Herria.
José
María Fuster-Fabra està acostumat a moure’s en les clavegueres
del poder i a fer de mitjancer en casos delicats i a ell van recórrer
els germans Higini i Ramon Cierco, màxims accionistes de la Banca
Privada d’Andorra (BPA), quan van començar a rebre pressions
policials perquè donessin detalls dels comptes que poguessin tenir
amagats a Andorra destacats dirigents del moviment nacionalista
català, com Jordi Pujol Soley, Artur Mas o Oriol Junqueras.
Segons
la versió dels germans Cierco, des del ministeri de l’Interior del
govern Rajoy se’ls feia xantatge amb “rebentar-los” la seva
filial espanyola Banco de Madrid si no facilitaven aquesta
informació. José María Fuster-Fabra va aprofitar la seva bona
relació amb la cúpula policial a les ordres del ministre Jorge
Fernández Díaz per convertir la boda de La Camarga en l’escenari
d’una pel·liculera trobada dels germans Cierco amb els comissaris
Eugenio Pino, director adjunt operatiu (DAO) de la policia, i
Marcelino Martín Blas, cap de la unitat d’afers interns, que van
compartir taula amb les seves respectives parelles.
Els
germans Cierco en les operacions de blanqueig dels casos Clotilde (la
màfia russa) i Emperador (la màfia xinesa)
Segons
ha explicat la periodista Patricia López, col·laboradora del diari
www.publico.es, en el marc d’aquesta boda es va pactar que els
Cierco donarien informació probatòria dels comptes de la família
Pujol a canvi que s’aturessin les mesures sancionadores contra el
Banco de Madrid i, per extensió, la BPA per la seva implicació en
sengles operacions de blanqueig de diners investigades per la
justícia espanyola: el cas Clotilde (la màfia russa) i el cas
Emperador (la màfia xinesa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada