diumenge, 11 de setembre del 2016

Cronologia dels banys (1910-2010) 
L'autoritat sempre vol imposar-se a les dones. 
També als banys i a les platges. 







TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/09/2016 
Cadaqués/Roses/l’Escala (Alt Empordà).- 

Llegim en un reportatge el fet que sigui per voler dur burquini, sigui per voler anar nues, o fos anys enrere per dur biquini, les dones han estat sempre en el punt de mira de l'autoritat política o religiosa, invariablement personificada en homes. Aquest reportatge recorda les dificultats que no fa gaire anys tenien les  dones de les comarques gironines per anar a banys i a la platja com volien, com avui les tenen les dones musulmanes.
La notícia de l'estiu ha sigut la del burquini, que tot i que va esclatar al litoral francès --on en principi un grup d'alcaldes en va prohibir l'ús i després van ser desautoritzats pel Consell d'Estat-- ha arribat fins al Principat de Catalunya i l'Estat espanyol, amb enceses polèmiques entre els que el prohibirien i els que l'admeten. Pocs semblen recordar que fins fa escassament un segle totes les dones i de totes les religions- -i això en aquest cas significa la cristiana catòlica-- en aquest país, quan anaven a la platja ho feien tan cobertes com les musulmanes més fidels d'avui en dia.
No ha sigut un camí fàcil el que han recorregut les dones --també els homes, però la societat masclista espanyola era més fèrria amb elles-- fins a poder anar a platges i piscines amb la peça de roba que més els ve de gust --si és que els en ve de gust alguna--.
Contra els vestits de bany masculins i femenins, els coberts de tela i les casetes de bany   
Que ningú pensi que la moral catòlica estricta en piscines i platges és herència del franquisme. Molt abans ja era qüestió que preocupava alguns. El ‘Diario de Gerona’ publicava l'agost de 1920 l'article d'un tal Dureddo en què es lamentava com havien canviat les coses des de la seva joventut, ja que "el maillot traslúcido y opresor ofrece la paliada desnudez de todos, y se relacionan, ellos y ellas, y se hacen sociedad en los toldos y en las casetas", doncs els homes i dones comencen banyant-se amb vestits de bany i acaben parlant entre ells sense cap vergonya. "Será que la permisividad moral colectiva se halla embotada", deia Dureddo.

Contra el nudisme 
Anys després, el 1936, el ja ‘Diari de Girona’ publicava un anunci a peu de plana titulat ‘Pro moralització de les platges’. Allà assegurava que "una de les més terribles ofensives contra la moral i contra la decència cristiana és el nudisme en les nostres platges". L'anunci acabava dient que per evitar aquest "flagell" ja es podia comprar a la ciutat de Girona el Mor-Platja (enginyós acrònim de moral i platja). "Per decència, per dignitat, per elegància, compri Mor-Platja", convidava.  
Edicte contra el liberalisme en el bany a les platges de la Costa Brava 
Va arribar la Guerra Civil i la va guanyar l’integrisme catòlic. Ara tocava imposar la doctrina reaccionària de l’Església catòlica. El juliol de 1939 el diari gironí de Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS, ‘El Pirineo’, anunciava que el governador civil de Girona havia publicat un edicte sobre les normes morals que havien de regir "la nueva España", ja que "no se pueden aceptar sin revisión la herencia, no ya de la época roja, sino de las anteriores en las que el liberalismo preconizaba una inhibición y tolerancia de dañosos efectos en la moral pública". Alertava així mateix contra la "promiscuidad de sexos y las morosas exhibiciones de carne humana que tanto se prodigan en ocasión del baño, Per cert, al costat de raons morals indicia també en raons de salubritat. O sigui, les mateixes raons que esgrimeixen alguns partidaris de prohibir burquinis.

Pastoral del bisbe de Girona contra platges i banys 
Potser les recomanacions del Govern Civil no van ser tant efectives que volia l’Església catòlica, ja que l'any següent, 1940, va ser el bisbe de Girona, el doctor Cartañà, que va entrar en matèria amb una "Alocución pastoral contra la inmoralidad en playas y baños" de la qual es feia ressò ‘El Pirineo’, i que seria llegida en totes les esglésies del bisbat.  

Obligatori tapar-se amb barnús o peça de roba similar fora de la platja i la piscina 
El 1941 era de nou el Govern Civil qui insistia i concretava unes normes d'obligat compliment en platges i piscines. Prohibia banyar-se amb vestits que "por su forma o parte del cuerpo que deje desnudo resulte ofensiva al pudor o decencia pública". A més, era obligatori tapar-se amb barnús o peça de roba similar fora de la platja i la piscina. I sobretot --aquí a la prohibició hi afegia el "terminantemente"--, no es permetria organitzar balls a les piscines, abillats amb vestits de bany.
Un dels més constants articulistes del diari ‘Los Sitios de Gerona’ (FET i les JONS), en Gerión (el capellà Carles de Bolós i Vayreda, que havia nascut a Olot el 1885), dedicava una columna al tema l'any 1943, elogiant les normes en favor de la decència que un any més havia promulgat el governador. Normes, que, per cert, eren clavades a les dels anys anteriors, cosa que permet suposar que el governador les guardava en un calaix del seu despatx per tornar-les a treure així que la calor arribava, al voltant del juny següent. Reconeixia Carles de Bolós que els banys de sal són recomanables, però que "hemos de procurar que todo esto resulte siempre compatible con la moral más estricta". I és que el capellà garrotxí es mostrava preocupat perquè alguns aprofitaven cosa tan innocent per "dar rienda suelta a los más bajos instintos y a licencias reprobables".

Vetar els sagraments i expulsar d’Acció Catòlica les “pecadores” en el bany 
El bisbe contra els banyadors femenins comprats a l’Europa occidental i Andorra 
Més endavant, el 1950, el nisbe de Girona lamentava que l'any anterior es va haver de queixar i cridar l'atenció "por ciertos trajes de baño, sobre todo femeninos. que se exhibian en nuestras playas por algunas de procedencia extranjera". El turisme europeu hauria portar el pecat a la Costa Brava gironins. I així afegia el bisbe que "nos invade una ola de inmoralidad", per tant "exortamos a las mujeres de nuestra diócesis tengan en la suficente estima su recato para no ofender a Dios ni atentar a la moralidad pública". Segurament el bisbe havia vist algun biquini a Cadaqués, l’Escala o Tossa de Mar. Insistia l'any 1953 a condemnar "la inmodestia y hasta la procacidad en el vestir". I ja una mica fart que no li fessin cas, demanava als capellans de les parròquies que a aquestes dones de la Diòcesi gironina que van a la platja de qualsevol manera "no les den los sacramentos, no las admitan en la Iglesia, que expulsen si es preciso de la Acción Católica, a las personas que no se ajusten en su manera de vestir a la moral cristiasna". "Que nuestras mujeres que visten mal no se escuden en la vieja i e insulsa excusa "es que no lo hacemos con mala intención"", afegia.
Anys després  i amb la fi del franquisme hi hauria el top less, el tanga, el nudisme...I també les feligreses gironines s'apuntarien a la moda, no sense haver de vèncer reticències religioses. Les dones han hagut de lluitar sempre contra el patriarcat i la falocràcia, es digui catolicisme, Front Nacional de Le Pen o Estat Islàmic, que els volen imposar la seva moral, ja sigui per poder mostrar el seu cos, ja sigui per poder-se'l tapar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada